Aquesta tarda el CitiLab Cornellà acollirà oficialment la posada en marxa del nou Acord Social 2016-2020, en què novament, prop de quaranta entitats, associacions, empreses, partits i agents socials se sumen a l’Ajuntament de Cornellà per impulsar de manera consensuada mesures que lluitin contra la crisi econòmica i serveixin de suport a les famílies de la ciutat.
Una pota fonamental de l’Acord Social és la voluntat de consens que ens anima a tots. Hi haurà discrepàncies, perquè buscar el consens passa per dialogar, confrontar, discutir. No hem treballat tot aquest temps per fer un discurs d’uniformitat, sinó perquè d’aquest diàleg en sortissin realitats, respostes a la situació de crisi, respostes a les persones que ens vénen a explicar els problemes que tenen amb l’habitatge, amb les prestacions, amb poder tenir cura dels seus fills. Estic convençut que, fins ara, ha ajudat a moltes famílies de la ciutat a superar moments delicats.
Amb plantejaments absoluts, no hauríem arribat enlloc. Però tot allò que s’ha aconseguit és un perfecte exemple de consciència i de coresponsabilitat col•lectiva.
La segona pota fonamental és la capacitat demostrada per les entitats de la nostra ciutat, i les persones que hi són al darrere, per treballar per als altres. L’Acord Social vehicula una aliança entre l’Ajuntament i el teixit social: organitzacions sindicals, entitats, associacions empresarials, entitats de protecció social i educatives... que hi intervenen en peu d’igualtat. I que han col•laborat per fer realitat els acords als quals hem arribat. No haurien estat possibles fites com la Botiga Solidària, l’Oficina de Mediació, etc., sense que moltes persones hi posessin l’esforç que va més enllà del finançament que les institucions hem pogut aportar-hi. És una cosa que haurem de seguir tenint present, posant en valor el paper d'aquestes entitats en el dia a dia de la ciutat.
El plantejament que obre aquest Acord Social per als propers quatre anys és que queda encara molt camí per recórrer. Que potser sí que hi ha, que sembla que hi ha, una recuperació, però també és cert que les desigualtats econòmiques, i amb elles les desigualtat en l’educació, de gènere, laborals... s’han accentuat per culpa de la crisi i costarà de superar-les. Per això hem de treballar ara pensant en el nostre futur, en fer una ciutat més inclusiva i igualitària, en què tothom tingui, almenys, les mateixes oportunitats, amb ocupació de qualitat, estant atents a noves borses de pobresa o situacions de risc social que puguin sorgir. Ho hem de fer a partir de la inclusivitat, de la igualtat i del desenvolupament. I ho hem de fer, novament, junts.
