Ja fa dos dilluns que vaig parlant d’alguns temes que ja haurien d’estar resolts o en procés de resolució immediata, donada la necessitat social. Crec que la qüestió és suficientment important com per dedicar-li alguns dies més, per reflexionar sobre els efectes de la crisi social, institucional i política viscuda a Catalunya en els darrers anys. Cal recordar que veníem, i encara no n’hem acabat de sortir, d’una altra crisi econòmica que es va iniciar farà ara quasi 10 anys. Tots els temes pendents són importants, i cada cop ho són més; però n’hi ha alguns que afecten en major mesura, per la seva repercussió a mitjà i llarg termini, com són els temes relacionats amb els grans pilars de la societat del benestar, l’educació o els serveis socials.
Podria fer un extens inventari de temes pendents que afecten a la nostra ciutat, però vull centrar-me en tres de molt concrets: els que fa referència a l’Educació Especial, a la reglamentació de les Escoles de Segona Oportunitat, o el retard en la reobertura del Casal de la Gent Gran del carrer Osona. En els dos primers casos, es precisa que el nou govern que surti de les urnes el proper 21 de desembre assumeixi entre les seves prioritats essencials aquests dos temes, i en el cas del Casal és prioritari que es conclogui l’expedient de contractació de la rehabilitació i mobiliari d’un edifici que porta més de dos anys tancat.
Respecte a les escoles d’educació especial, i en el nostre cas concret l’EMEE Virolai, que portem gestionant des de fa quaranta anys, és necessari que la Generalitat de Catalunya assumeixi la seva responsabilitat en la matèria, que alliberi els ajuntaments de la part que no els correspon i deixi de delegar unes funcions, com tantes altres, que ha assumit l’Ajuntament, però que cal regularitzar. Les negociacions estan parades des d’abans de l’estiu, però durant el procés també es va visualitzar una voluntat de retardar-lo per no decidir res. Aquesta incertesa no és positiva ni per als docents ni tampoc per a les famílies. Tenim una gran escola, uns grans professionals, però cal garantir el seu futur.
L’Escola de Segona Oportunitat -que s’ha anat construint fa anys, fonamentalment a partir de l’esforç d’entitats, de docents i d’algunes administracions- ha estat un element clau per poder recuperar a persones que el sistema tradicional d’ensenyament expulsava, en vista, a més, del dèficit i manca de recursos que es destinaven a les escoles públiques que atenen aquest col.lectiu. Estem pendents que el sistema reglat accepti i introdueixi el model de reconeixement curricular que permeti fer un recorregut formatiu adequat a les capacitats de cada persona; però, sobretot, que es posin els recursos i mitjans suficients per fer-ho. A Cornellà, des de fa temps, ja hem fet una reserva d’un espai per a la seva ubicació, i la Fundació el Llindar ha liderat el projecte, amb altres entitats del sector. I on som ara?, doncs com en d’altres carpetes: ‘pendents’ que la Generalitat hi doni resposta i ho resolgui.
El darrer tema dins d’aquest paquet és la reobertura del Casal de la Gent Gran del carrer Osona per part de la Generalitat. Porta tancat des del mes de setembre de 2015, des de llavors estan parades ‘literalment’ les obres de rehabilitació, que durant molts anys va ser una de les reivindicacions dels seus usuaris i una les demandes municipals. Les obres estan finalitzades, però no es pot obrir per la manca d’adjudicació del concurs d’adquisició del mobiliari. Dos anys i dos mesos tancats: inadmissible, i encara no tenim cap garantia de quan es podrà obrir.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PENSEM. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PENSEM. Mostrar tots els missatges
27 de novembre del 2017
24 de novembre del 2017
Contra la Violència Masclista
Al llarg dels últims dies, les entitats de la ciutat, l’Ajuntament i la Plataforma Ciutadana contra la Violència Masclista han dut a terme diverses activitats amb motiu del 25 de novembre. Una data en què mai no podem celebrar res, en què sempre hem d’incloure un minut de silenci, perquè sempre hem de recordar xifres de dones mortes, de dones agredides i en general de dones víctimes de violència física o psicològica en l’àmbit de la parella.
Avui divendres, té lloc l’acte de commemoració, on un cop més, haurem de seguir denunciant i reivindicant una situació davant la qual no podem tancar els ulls, i que ens ha de fer dur aquesta reflexió a un nivell molt profund, com a ciutadans i com a persones que treballem per la convivència. Serà a partir de les 17.30 hores, amb la lectura del manifest, la participació dels Castellers, de la pròpia Plataforma i dels joves que integren la Xarxa Activa per la Igualtat que intenta treballar i conscienciar sobre aquests temes als instituts de la ciutat.
A més de l’acte que fem avui a la tarda, diumenge hi haurà la Marxa Contra la Violència Masclista a la qual se sumen els municipis del Baix Llobregat. Una de les sortides és també davant de l’Ajuntament, a les 10.30h, per arribar a la concentració final al parc de Torreblanca a les 12.30 hores.
A banda d’aquesta i altres activitats solidàries, tornem a tenir un cap de setmana amb cites vinculades al Dia de la Música, com el concert de les corals Nova i Àuria diumenge, davant l’església de Santa Maria, i moltes activitats familiars, als parcs, al Museu o a les biblioteques. Si busqueu, també podreu trobar el vostre espai de joc.
Avui divendres, té lloc l’acte de commemoració, on un cop més, haurem de seguir denunciant i reivindicant una situació davant la qual no podem tancar els ulls, i que ens ha de fer dur aquesta reflexió a un nivell molt profund, com a ciutadans i com a persones que treballem per la convivència. Serà a partir de les 17.30 hores, amb la lectura del manifest, la participació dels Castellers, de la pròpia Plataforma i dels joves que integren la Xarxa Activa per la Igualtat que intenta treballar i conscienciar sobre aquests temes als instituts de la ciutat.
A més de l’acte que fem avui a la tarda, diumenge hi haurà la Marxa Contra la Violència Masclista a la qual se sumen els municipis del Baix Llobregat. Una de les sortides és també davant de l’Ajuntament, a les 10.30h, per arribar a la concentració final al parc de Torreblanca a les 12.30 hores.
A banda d’aquesta i altres activitats solidàries, tornem a tenir un cap de setmana amb cites vinculades al Dia de la Música, com el concert de les corals Nova i Àuria diumenge, davant l’església de Santa Maria, i moltes activitats familiars, als parcs, al Museu o a les biblioteques. Si busqueu, també podreu trobar el vostre espai de joc.
20 de novembre del 2017
Opiniones de baja calidad democrática
Hace tiempo que llevo advirtiendo de la crisis social a la que nos han condenado la pereza del gobierno del PP y el esencialismo del Govern de Catalunya. La pésima gestión del conflicto territorial, del cuál nadie niega su existencia, produce en ocasiones la aparición de manifestaciones y argumentos que desprestigian a sus promotores y denigran el pluralismo que representa la democracia.
Desgraciadamente hay personas aisladas, que, defendiendo diferentes posiciones, están estos días excesivamente radicalizadas, pero hay otras que rozan la incitación al odio con sus manifestaciones, como el artículo de Jordi Galves publicado en el diario digital elnacional.cat con el titular ‘Cornellà no es como Catalunya’ que me han hecho llegar algunos ciudadanas y ciudadanos indignados. En este artículo se realizan unas acusaciones graves sobre nuestra comunidad, demostrando un total desconocimiento de nuestra realidad y de nuestro grado de cohesión social y madurez personal, dando una visión totalmente distorsionada e imperfecta de Cornellà, y mostrando una osada y total ignorancia tanto de la realidad de nuestra ciudad como de nuestra comarca.
A ese artículo ya se le ha dado respuesta.
Afirmo y defiendo que en Cornellà no existe una comunidad excluyente, xenófoba y totalitaria como una minoría desearía (y con la que, al parecer, sueña despierta), en la que se podría situar al articulista objeto de opinión. Si él es incapaz de encontrar argumentos para esconder sus verdades inamovibles, lo que no puede hacer es atacar a toda nuestra comunidad ciudadana. Nuestra convivencia se basa en el respeto a totas las ideas, de todas las procedencias y a todas las opciones políticas, defendiendo nuestros derechos como pueblo de Catalunya y la cultura catalana en mayúsculas, pero sin renunciar a las tradiciones de nuestros padres y antepasados. La democracia no consiste en suprimir la pluralidad, sino en ampliarla, estableciendo escenarios concretos, transitables, plurales, que nos permitan vivir juntos y mejor.
Hay líneas que no se pueden traspasar, y las manifestaciones de esta persona, tan solo se pueden calificar sutilmente de opiniones de baja calidad democrática.
Desgraciadamente hay personas aisladas, que, defendiendo diferentes posiciones, están estos días excesivamente radicalizadas, pero hay otras que rozan la incitación al odio con sus manifestaciones, como el artículo de Jordi Galves publicado en el diario digital elnacional.cat con el titular ‘Cornellà no es como Catalunya’ que me han hecho llegar algunos ciudadanas y ciudadanos indignados. En este artículo se realizan unas acusaciones graves sobre nuestra comunidad, demostrando un total desconocimiento de nuestra realidad y de nuestro grado de cohesión social y madurez personal, dando una visión totalmente distorsionada e imperfecta de Cornellà, y mostrando una osada y total ignorancia tanto de la realidad de nuestra ciudad como de nuestra comarca.
A ese artículo ya se le ha dado respuesta.
Afirmo y defiendo que en Cornellà no existe una comunidad excluyente, xenófoba y totalitaria como una minoría desearía (y con la que, al parecer, sueña despierta), en la que se podría situar al articulista objeto de opinión. Si él es incapaz de encontrar argumentos para esconder sus verdades inamovibles, lo que no puede hacer es atacar a toda nuestra comunidad ciudadana. Nuestra convivencia se basa en el respeto a totas las ideas, de todas las procedencias y a todas las opciones políticas, defendiendo nuestros derechos como pueblo de Catalunya y la cultura catalana en mayúsculas, pero sin renunciar a las tradiciones de nuestros padres y antepasados. La democracia no consiste en suprimir la pluralidad, sino en ampliarla, estableciendo escenarios concretos, transitables, plurales, que nos permitan vivir juntos y mejor.
Hay líneas que no se pueden traspasar, y las manifestaciones de esta persona, tan solo se pueden calificar sutilmente de opiniones de baja calidad democrática.
13 de novembre del 2017
Carpetes pendents (1)
La salida de la crisis y la devaluación salarial
De todas las carpetas pendientes que deberían volver sobre la mesa, en la línea de lo que os comenté en el artículo del pasado 30 de octubre, quizá la más acuciante es la de la salida de la crisis y sus consecuencias. Sobre todo de las condiciones de esta salida, en primer lugar que todo el mundo pueda salir de ella, y en coherencia reducir “el coste de la devaluación social”.
Prácticamente no pasa un día sin que alguien, trabajador, vecino o vecina, nos comente alguna situación familiar grave que tenga que ver con este tema, sean cuestiones relacionadas con la vivienda, la pérdida o temporalidad del empleo, o sean las dificultades para subsistir aun teniendo trabajo.
Hace unos días, el periódico económico Cinco Días concluía que las nóminas se habían reducido un 7,65 de media entre 2008 y 2015. Es cierto que un indicador de recuperación en el camino de la salida de la crisis son los niveles de creación y no destrucción de empleo. Pero también es más que posible que tener empleo, hoy, no sea suficiente para garantizar los niveles básicos de dignidad ciudadana.
Un informe del profesor Francisco J. Goerlich Gisbert, publicado por la fundación BBVA, del que se hacía eco la revista Alternativas Económicas el pasado mes de septiembre, explicaba que el impacto de la crisis en los hogares españoles ha hecho que, entre 2003 y 2013, la “clase baja” (familias con rentas inferiores al 75% de la media) pasara del 31% al 38% del total. Y entre la clase media extensa, muchas familias, aun conservando el empleo, que constituyen la parte “central” de esa clase media, se han desplazado a una posición de riesgo, por la devaluación de los salarios o la imposibilidad de tener uno de forma regular. En riesgo hoy mismo -no hace diez años- de caer más y que cada vez sea más imposible recuperarse.
A principios de 2015 celebramos en Cornellà unas jornadas de debate sobre la pobreza, en ellas ya se habló con bastante detalle de esta situación, y fueron ideas que incorporamos al Acuerdo Social firmado el año siguiente con entidades y agentes sociales. Ahí recogimos una buena serie de propuestas que, paso a paso, conseguimos hacer realidad.
Pero ese esfuerzo tan propio de nuestra ciudad no puede ser solitario. Responder a una crisis y remontar esta situación es cosa de una labor conjunta de todas las administraciones, de poner recursos para ello a nivel general, y de hacer un gran esfuerzo de entendimiento del que nos dan muy pocos ejemplos últimamente.
Prácticamente no pasa un día sin que alguien, trabajador, vecino o vecina, nos comente alguna situación familiar grave que tenga que ver con este tema, sean cuestiones relacionadas con la vivienda, la pérdida o temporalidad del empleo, o sean las dificultades para subsistir aun teniendo trabajo.
Hace unos días, el periódico económico Cinco Días concluía que las nóminas se habían reducido un 7,65 de media entre 2008 y 2015. Es cierto que un indicador de recuperación en el camino de la salida de la crisis son los niveles de creación y no destrucción de empleo. Pero también es más que posible que tener empleo, hoy, no sea suficiente para garantizar los niveles básicos de dignidad ciudadana.
Un informe del profesor Francisco J. Goerlich Gisbert, publicado por la fundación BBVA, del que se hacía eco la revista Alternativas Económicas el pasado mes de septiembre, explicaba que el impacto de la crisis en los hogares españoles ha hecho que, entre 2003 y 2013, la “clase baja” (familias con rentas inferiores al 75% de la media) pasara del 31% al 38% del total. Y entre la clase media extensa, muchas familias, aun conservando el empleo, que constituyen la parte “central” de esa clase media, se han desplazado a una posición de riesgo, por la devaluación de los salarios o la imposibilidad de tener uno de forma regular. En riesgo hoy mismo -no hace diez años- de caer más y que cada vez sea más imposible recuperarse.
A principios de 2015 celebramos en Cornellà unas jornadas de debate sobre la pobreza, en ellas ya se habló con bastante detalle de esta situación, y fueron ideas que incorporamos al Acuerdo Social firmado el año siguiente con entidades y agentes sociales. Ahí recogimos una buena serie de propuestas que, paso a paso, conseguimos hacer realidad.
Pero ese esfuerzo tan propio de nuestra ciudad no puede ser solitario. Responder a una crisis y remontar esta situación es cosa de una labor conjunta de todas las administraciones, de poner recursos para ello a nivel general, y de hacer un gran esfuerzo de entendimiento del que nos dan muy pocos ejemplos últimamente.
3 de novembre del 2017
Convivència en tensió
Ahir de nou, es va aturar la calma latent, es va tornar a enfosquir el paisatge social i polític, augmentant la tensió en la convivència i evitant que el globus es comencés a desinflar.
Massa setmanes vivint entre les pitjors situacions possibles, i com a resultat, les pitjors conseqüències possibles. Ara es torna a accentuar la perversa dialèctica de bons i dolents, i malauradament ningú vol assumir la seva responsabilitat en les respostes, a les preguntes, del per què, qui, com... Sempre, millor assenyalar a l’altre com a únic responsable.
La convivència està en risc, i podem pagar un preu molt alt. El cansament havia trobat una estreta sortida amb la convocatòria d’eleccions, una fràgil estabilitat per preservar la convivència hi era present. Ara, amb la decisió d’ahir de la jutgessa de l’Audiència Nacional, s’amplia novament el Leviatan de l’exclusió i perjudica enormement la superació de l’actual situació.
L’extremada i insensata polarització política i social ha sigut estimulada de nou. Ho sento, però és desolador.
Aquí teniu el link a la nota de premsa de l’Ajuntament en relació a aquesta situació.
I una mostra dels centenars d’articles que entre ahir i avui s’han escrit i que al meu judici, aquest en concret escrit pel director d’un diari, reflecteix el denominador comú.
Article d'Enric Hernández 'Muchas gracias, señorías'
Massa setmanes vivint entre les pitjors situacions possibles, i com a resultat, les pitjors conseqüències possibles. Ara es torna a accentuar la perversa dialèctica de bons i dolents, i malauradament ningú vol assumir la seva responsabilitat en les respostes, a les preguntes, del per què, qui, com... Sempre, millor assenyalar a l’altre com a únic responsable.
La convivència està en risc, i podem pagar un preu molt alt. El cansament havia trobat una estreta sortida amb la convocatòria d’eleccions, una fràgil estabilitat per preservar la convivència hi era present. Ara, amb la decisió d’ahir de la jutgessa de l’Audiència Nacional, s’amplia novament el Leviatan de l’exclusió i perjudica enormement la superació de l’actual situació.
L’extremada i insensata polarització política i social ha sigut estimulada de nou. Ho sento, però és desolador.
Aquí teniu el link a la nota de premsa de l’Ajuntament en relació a aquesta situació.
I una mostra dels centenars d’articles que entre ahir i avui s’han escrit i que al meu judici, aquest en concret escrit pel director d’un diari, reflecteix el denominador comú.
Article d'Enric Hernández 'Muchas gracias, señorías'
30 d’octubre del 2017
Carpetes pendents
Des que va començar aquest procés polític a Catalunya, fins a la situació que estem vivim aquests darrers dies, hem tingut i tenim una sensació de constant abisme, amb una repercussió de greus conseqüències polítiques i socials que tindran una influencia directa en la població i en la convivència ciutadana.
Davant la magnitud i la gravetat dels esdeveniments presents i futurs, en un escenari ple d’arbres no han sigut capaços de veure el bosc, de mesurar l’abast d’una situació que ha paralitzat la vida institucional i que genera, entre molts altres sentiments, crispació, inquietud i inseguretat. Malgrat que ens pesi, hi haurà un abans i un després.
M’he manifestat en contra tant d’una DUI com de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Reclamava una convocatòria anticipada d’eleccions a Catalunya. Malauradament les dues primeres s’han produït i la tercera també, no de la forma que m’hagués agradat. Aquests nous esdeveniments obren una nova situació de resultat impredictible, però com a mínim la finalitat és ressituar la gestió d’aquest conflicte en l’àmbit de la política, que és d’on mai hauria d’haver sortit.
Ara toca fer un esforç per no posar en risc la gestió diària de les institucions, tornar als temes que afecten la quotidianeïtat de les persones, els problemes que els hi preocupen. Cada dia s’aixequen persianes, cada dia les persones van a treballar, les escoles acullen els nostres fills i filles, els centres sanitaris assisteixen els malalts... Les ciutats no es poden aturar, un país no es pot aturar, hem d’agafar les regnes per no desbocar la situació i apel•lar al sentit de la responsabilitat, rescatar les carpetes pendents i no acumular-ne més. Hem de fer els deures, i tornar a agafar les carpetes dels col•lectius vulnerables, dels emprenedors, de l’educació, dels espais de convivència, de la superació de la crisi.
Hem de reprendre el discurs de la convivència, i dins del possible, fer l’esforç de tornar a una “normalitat” en la gestió institucional. No podem traslladar el conflicte a l’espai social i cívic perquè la gestió política hagi fracassat fins ara. La ciutadania i la convivència no s’ho poden permetre, i és la nostra obligació no estirar més la corda. Massa carpetes pendents.
Davant la magnitud i la gravetat dels esdeveniments presents i futurs, en un escenari ple d’arbres no han sigut capaços de veure el bosc, de mesurar l’abast d’una situació que ha paralitzat la vida institucional i que genera, entre molts altres sentiments, crispació, inquietud i inseguretat. Malgrat que ens pesi, hi haurà un abans i un després.
M’he manifestat en contra tant d’una DUI com de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Reclamava una convocatòria anticipada d’eleccions a Catalunya. Malauradament les dues primeres s’han produït i la tercera també, no de la forma que m’hagués agradat. Aquests nous esdeveniments obren una nova situació de resultat impredictible, però com a mínim la finalitat és ressituar la gestió d’aquest conflicte en l’àmbit de la política, que és d’on mai hauria d’haver sortit.
Ara toca fer un esforç per no posar en risc la gestió diària de les institucions, tornar als temes que afecten la quotidianeïtat de les persones, els problemes que els hi preocupen. Cada dia s’aixequen persianes, cada dia les persones van a treballar, les escoles acullen els nostres fills i filles, els centres sanitaris assisteixen els malalts... Les ciutats no es poden aturar, un país no es pot aturar, hem d’agafar les regnes per no desbocar la situació i apel•lar al sentit de la responsabilitat, rescatar les carpetes pendents i no acumular-ne més. Hem de fer els deures, i tornar a agafar les carpetes dels col•lectius vulnerables, dels emprenedors, de l’educació, dels espais de convivència, de la superació de la crisi.
Hem de reprendre el discurs de la convivència, i dins del possible, fer l’esforç de tornar a una “normalitat” en la gestió institucional. No podem traslladar el conflicte a l’espai social i cívic perquè la gestió política hagi fracassat fins ara. La ciutadania i la convivència no s’ho poden permetre, i és la nostra obligació no estirar més la corda. Massa carpetes pendents.
25 de setembre del 2017
Paso a paso, desde las realidades más pequeñas
Hace unos días os explicaba que estábamos en un proceso de transformación, destinado a hacer más amable y humano el espacio público. Ese proceso abarca grandes actuaciones, un ejemplo es la avinguda Alps, que pronto se pondrá en marcha.
Pero además, está todo aquello que estamos haciendo y no se ve, o afecta a los detalles, a lo que esperamos encontrar cada mañana en nuestra calle, en nuestro barrio. Por ejemplo, en la carretera de Esplugues, se han realizado mejoras en las zonas verdes, colocando protecciones para que no queden dañados con demasiada facilidad. Otra actuación, que estaba incluida entre las ideas de los presupuestos participativos del año pasado, son unos juegos infantiles en la calle Joan Maragall, así como unos juegos que se han pintado junto a las escuelas Gaudí y Mediterránia.
En equipamientos, dos ya son una realidad, y los jóvenes son los que más se van a beneficiar de su creación; una pista deportiva en la plaza de Sant Ildefons, de la que ya hablé hace unos días, y el espacio para skates y bicicletas, junto a la estación de Renfe, que se inaugurará este sábado pero que ya hace días que está en uso. También este verano empezaron las obras en la piscina de Can Millars, es un proceso más complejo, y que será más largo; y otro punto importante, la sala polivalente y gimnasio nuevo con que contará pronto la escuela L’Areny.
Nos ajustamos a nuestro día a día y debemos ajustarnos a los tiempos que requiere cada proyecto para hacer realidad, paso a paso, los compromisos tomados a partir de los presupuestos que aprobamos. Paso a paso, sí, pieza a pieza, desde la parte más micro, vamos diseñando la ciudad que queremos y que esperamos.
Seguimos.
Pero además, está todo aquello que estamos haciendo y no se ve, o afecta a los detalles, a lo que esperamos encontrar cada mañana en nuestra calle, en nuestro barrio. Por ejemplo, en la carretera de Esplugues, se han realizado mejoras en las zonas verdes, colocando protecciones para que no queden dañados con demasiada facilidad. Otra actuación, que estaba incluida entre las ideas de los presupuestos participativos del año pasado, son unos juegos infantiles en la calle Joan Maragall, así como unos juegos que se han pintado junto a las escuelas Gaudí y Mediterránia.
En equipamientos, dos ya son una realidad, y los jóvenes son los que más se van a beneficiar de su creación; una pista deportiva en la plaza de Sant Ildefons, de la que ya hablé hace unos días, y el espacio para skates y bicicletas, junto a la estación de Renfe, que se inaugurará este sábado pero que ya hace días que está en uso. También este verano empezaron las obras en la piscina de Can Millars, es un proceso más complejo, y que será más largo; y otro punto importante, la sala polivalente y gimnasio nuevo con que contará pronto la escuela L’Areny.
Nos ajustamos a nuestro día a día y debemos ajustarnos a los tiempos que requiere cada proyecto para hacer realidad, paso a paso, los compromisos tomados a partir de los presupuestos que aprobamos. Paso a paso, sí, pieza a pieza, desde la parte más micro, vamos diseñando la ciudad que queremos y que esperamos.
Seguimos.
28 de juliol del 2017
Bon estiu,bona lectura
Tornarem amb força i mentrestant, ja ho sabeu, gaudiu plenament dels vostres éssers estimats i dels móns màgics als que ens transporten els llibres. Sempre hi ha moment per llegir i recordeu que si us quedeu a la ciutat, les biblioteques són obertes les tardes d’agost per poder triar un bon company i gaudir a l’ombra d’un arbre. Bon estiu i bona lectura.
24 de juliol del 2017
Trabajamos para proteger a las familias más vulnerables
En verano nos relajamos y es fácil olvidar ciertas situaciones difíciles de la vida cotidiana. Para las familias con dificultades, ese descanso no existe; nuestro papel es no bajar la guardia y mantener activos el máximo de mecanismos que dan ayuda a estas personas. No debemos olvidar que, cuatro años después de que se pusiera en marcha, la Botiga Solidària está atendiendo a 940 familias de Cornellà. Más de 6.000 entregas de alimentos, durante el año 2016, para cubrir sus necesidades básicas.
Su creación fue un gran logro del Acuerdo Social Contra la Crisis, con dificultades propias de la logística que implica la participación de muchas entidades; sin ellas, sin el apoyo que dieron desde el principio, la Botiga Solidària no hubiera sido posible o al menos, con el alcance que tiene. Sería mejor noticia que cada vez tuviera menos "alcance" porque hubiera menos familias con dificultades de abastecerse, pero la situación económica particular de quién se vio arrastrado por la crisis no parece, por ahora y de forma general, que podamos considerar que haya mejorado mucho.
Y tampoco olvidemos el tema de infancia. Este verano unos 370 niños y niñas, derivados de los servicios sociales, podrán disfrutar de casals con actividades a las que por cuestión económica su familia no podría acceder, y lo más importante, tendrán garantizada una comida al día, del mismo modo –durante el curso- que cuando tienen acceso a becas comedor. Esto también se ha conseguido no sólo gracias a las aportaciones económicas; también, y muy especialmente, porque diversas entidades han puesto recursos humanos y materiales para hacerlo realidad.
No entraré en dar opiniones políticas, en las causas, en las medidas a tomar. Pienso que es justo recordar donde estamos, recordar lo que se está haciendo, no para dar y quitar medallas, sino para que seamos conscientes y que no olvidemos que las vacaciones no suponen un descanso para todos. Saber dar salida a estos compromisos está por delante, en cualquier caso.
Su creación fue un gran logro del Acuerdo Social Contra la Crisis, con dificultades propias de la logística que implica la participación de muchas entidades; sin ellas, sin el apoyo que dieron desde el principio, la Botiga Solidària no hubiera sido posible o al menos, con el alcance que tiene. Sería mejor noticia que cada vez tuviera menos "alcance" porque hubiera menos familias con dificultades de abastecerse, pero la situación económica particular de quién se vio arrastrado por la crisis no parece, por ahora y de forma general, que podamos considerar que haya mejorado mucho.
Y tampoco olvidemos el tema de infancia. Este verano unos 370 niños y niñas, derivados de los servicios sociales, podrán disfrutar de casals con actividades a las que por cuestión económica su familia no podría acceder, y lo más importante, tendrán garantizada una comida al día, del mismo modo –durante el curso- que cuando tienen acceso a becas comedor. Esto también se ha conseguido no sólo gracias a las aportaciones económicas; también, y muy especialmente, porque diversas entidades han puesto recursos humanos y materiales para hacerlo realidad.
No entraré en dar opiniones políticas, en las causas, en las medidas a tomar. Pienso que es justo recordar donde estamos, recordar lo que se está haciendo, no para dar y quitar medallas, sino para que seamos conscientes y que no olvidemos que las vacaciones no suponen un descanso para todos. Saber dar salida a estos compromisos está por delante, en cualquier caso.
19 de maig del 2017
Gràcies, Pilar
Fa pocs dies ens ha deixat la Pilar Pons i Lax, una dona honesta i avançada a la seva època, compromesa amb Cornellà i la seva gent i impulsora de nombrosos projectes cívics i culturals. Com a dona va saber sobreposar-se a la posició subordinada que la dictadura i la mentalitat tradicional tenien reservades a les dones d’aquest país. Va ser la primera dona que va arribar a ser presidenta d’un club de rugbi a Espanya, el Rugby Cornellà i també va tenir un càrrec directiu a la Federació. I abans havia estat regidora de l’ajuntament, immers en una època fosca, complicada, i a on no necessàriament s'havia de compartir l’ideari del sistema, com va ser el seu cas. Molts la recorden exercint les seves competències a l’àmbit dels serveis socials municipals, i preocupant-se per contribuir a millorar situacions personals o col·lectives.
En acabar el seu mandat municipal, va retornar a la vida civil enmig del respecte i admiració dels seus veïns. Ha estat membre dels Amics de la Sardana, de l’Avenç de Cornellà, del club Rugby i impulsora de la gran festa cívica i cultural de la Jordiada, entre d'altres. Compromisos que la ciutat li va reconèixer amb el Premi Ciutat de Cornellà d'Acció Cívica, l'any 1999.
Però més enllà d’aquest currículum farcit de col·laboracions de tota mena, voldria destacar el seu caràcter lluitador, compromès i solidari amb tothom que ho necessitava. La Pilar ha estat durant molts anys la memòria viva d’aquesta ciutat, no hi havia lloc, fet o persona de Cornellà que ella no recordés, o en tingués notícia. Descansa en pau Pilar, el teu exemple i el teu record romandrà sempre entre nosaltres.
Entrevista amb Pilar Pons a 'La Placeta del temps' de Ràdio Cornellà
En acabar el seu mandat municipal, va retornar a la vida civil enmig del respecte i admiració dels seus veïns. Ha estat membre dels Amics de la Sardana, de l’Avenç de Cornellà, del club Rugby i impulsora de la gran festa cívica i cultural de la Jordiada, entre d'altres. Compromisos que la ciutat li va reconèixer amb el Premi Ciutat de Cornellà d'Acció Cívica, l'any 1999.
Però més enllà d’aquest currículum farcit de col·laboracions de tota mena, voldria destacar el seu caràcter lluitador, compromès i solidari amb tothom que ho necessitava. La Pilar ha estat durant molts anys la memòria viva d’aquesta ciutat, no hi havia lloc, fet o persona de Cornellà que ella no recordés, o en tingués notícia. Descansa en pau Pilar, el teu exemple i el teu record romandrà sempre entre nosaltres.
Entrevista amb Pilar Pons a 'La Placeta del temps' de Ràdio Cornellà
2 de maig del 2017
Gobernanza, política y sociedad
El viernes nos reencontramos con el programa Cornellà Creació, con la intervención del investigador y catedrático de Filosofía política Daniel Innerarity. Este marco siempre se presenta como un espacio de diálogo y de reflexión sobre la realidad económica y política actual, y justamente en este caso, pienso que la tarde será muy interesante. Conozco bien el trabajo de Innerarity, ensayos y artículos en especial en lo que se refiere a los vínculos que los políticos tenemos con la sociedad, cómo de simétricas o asimétricas son esas relaciones, cómo la transformación de la sociedad actual también transforma la manera de hacer, o de entender la política.
La cita es el 5 de mayo a las 13.30 horas, en el World Trade Center Almeda Park. Más información.
La cita es el 5 de mayo a las 13.30 horas, en el World Trade Center Almeda Park. Más información.
20 de març del 2017
Premios Ciutat de Cornellà 2017
Este viernes celebraremos en el Auditori una nueva edición de los Premios Ciutat de Cornellà. Un evento en que queremos hacer patente y notoria esa parte más humana de Cornellà, esa que nos habla del compromiso de muchas personas, de muchas entidades, y de cómo trabajan por el progreso, el conocimiento y la solidaridad. La dedicación y el trabajo satisfacen, pero a veces falta tiempo para evaluarlos y para que otros tengan la oportunidad de felicitar a quién ha hecho ese esfuerzo. En los Premios Ciutat de Cornellà, aunque siempre se hace complicado tomar una decisión, intentamos que la ciudad conozca y valore a algunas de esas personas y entidades, muestra de un tejido social todavía más rico y comprometido.
Premiados de la edición 2017 (Cornellà Informa)
Premiados de la edición 2017 (Cornellà Informa)
27 de febrer del 2017
Cornellà Humana
Si per un cantó Cornellà Natura està orientat a transformar la pell de la ciutat, en cuidar i fer més verd i naturalitzat el nostre entorn, parlava també d’una ciutat més humana perquè poso en valor el caràcter solidari, l’esforç i la implicació dels ciutadans i ciutadanes en els diferents projectes del municipi, com s’ha vingut fent fins ara amb l’Aliança contra la pobresa, l’Acord Social i l’Educar per créixer, entre d’altres.
La Cornellà Humana la reconec cada setmana, potser cada dia, en molts actes, en molts projectes. La reconec en aquestes persones amb compromís, que ens ensenyen com es pren una iniciativa social, persones que defensen altres persones, defensen valors, defensen l’educació, o defensen la cultura, però d’una forma pràctica, aportant a la cultura, al teatre, a la música, a la lectura... Tot això ja és part de la nostra vida i de la nostra acció municipal però ho volem millorar. Perquè si som persones millors, tindrem una ciutat millor.
Per exemple, feminitzant la ciutat, el seu llenguatge, el seu compromís, incorporant la mirada i la forma de ser de les dones i transmetent els valors de respecte i igualtat a les futures generacions.
Vull parlar de convivència, i també d’innovar, no només en la part física, urbana, sinó també socialment. Volem portar la cultura al carrer i a les cantonades, als barris, com hem fet amb els murals que hi ha ara a la ciutat que demostren que una paret pot tenir vida, que no és silenci. Integrant sensibilitats diverses.
Però canviar la ciutat comença amb el compromís i la corresponsabilitat de les persones. Que tinguem els mecanismes per treballar amb la igualtat, amb el mateix respecte per a qualsevol persona, i no parlo de les lleis, és més difícil encara, de tenir com a persones les eines perquè aquest tracte igualitari sigui realment efectiu.
Què és el que busquem, què pretenem? Tenir un futur més humà. Si les mesures polítiques sobre l’espai físic, en què l’Ajuntament és un instrument important, milloren el nostre entorn, el nostre aire, també hem d’aconseguir millorar com a ciutadans. Per viure, i per conviure, per acollir i per compartir.
20 de febrer del 2017
Dos años del servicio de Tecnoatenció
Es muy difícil pensar en nuestro día a día, sin los móviles u otros adelantos tecnológicos. Y eso que vivimos sin ellos por décadas, mientras que los niños y adolescentes de hoy, ni siquiera pueden imaginarse cómo sería “aquello...”. Cuanto más tiempo se dedica al uso de dispositivos tecnológicos, más debate hay sobre los límites del acceso a la tecnología por parte de los más jóvenes; y la preocupación sobre el enganche a las pantallas y la hiperconexión se extiende a los docentes y familiares de los menores.
Discernir donde termina un uso razonable y empieza el abuso o un problema de adicción es tema para los médicos y los expertos. Pero a todos nos preocupa. Por eso, el Ayuntamiento puso en marcha a finales de 2014, el servicio “Tecnoatenció”, en el Citilab. Ya sabéis que el Citilab es un espacio de experimentación y de investigación, donde se “juega” con las nuevas tecnologías, pero también se puede analizar cómo personas sin conocimientos se enfrentan a ellas, o cómo nos puede afectar socialmente su uso, o su abuso.
Es evidente que para las personas con menos familiaridad con ellas, todo lo que envuelve a estas nuevas tecnologías se percibe distante y con efectos negativos. Como con todos los problemas, lo fundamental es admitir su existencia y, si es necesario, buscar ayuda experta.
En dos años, este servicio ha dado 48 charlas gratuitas, atendido a más de 1.500 alumnos y más de 200 adultos en escuelas e institutos. Primero por un tema de prevención, advirtiendo sobre riesgos del abuso y otras cuestiones muy serias que a los adultos nos cuesta detectar, como el ciberacoso, por ejemplo. Y en segundo término, también ha ofrecido atención personalizada, bien a las familias o bien directamente a los jóvenes que se encuentren con dudas o con un problema importante.
Fue una idea experimental, pero tanto por sus resultados, como por el eco que últimamente tiene en la sociedad, cada día está más de actualidad, y tendremos que seguir insistiendo sobre ello, informando, dialogando y creando espacios de ayuda y de reflexión.
Discernir donde termina un uso razonable y empieza el abuso o un problema de adicción es tema para los médicos y los expertos. Pero a todos nos preocupa. Por eso, el Ayuntamiento puso en marcha a finales de 2014, el servicio “Tecnoatenció”, en el Citilab. Ya sabéis que el Citilab es un espacio de experimentación y de investigación, donde se “juega” con las nuevas tecnologías, pero también se puede analizar cómo personas sin conocimientos se enfrentan a ellas, o cómo nos puede afectar socialmente su uso, o su abuso.
Es evidente que para las personas con menos familiaridad con ellas, todo lo que envuelve a estas nuevas tecnologías se percibe distante y con efectos negativos. Como con todos los problemas, lo fundamental es admitir su existencia y, si es necesario, buscar ayuda experta.
En dos años, este servicio ha dado 48 charlas gratuitas, atendido a más de 1.500 alumnos y más de 200 adultos en escuelas e institutos. Primero por un tema de prevención, advirtiendo sobre riesgos del abuso y otras cuestiones muy serias que a los adultos nos cuesta detectar, como el ciberacoso, por ejemplo. Y en segundo término, también ha ofrecido atención personalizada, bien a las familias o bien directamente a los jóvenes que se encuentren con dudas o con un problema importante.
Fue una idea experimental, pero tanto por sus resultados, como por el eco que últimamente tiene en la sociedad, cada día está más de actualidad, y tendremos que seguir insistiendo sobre ello, informando, dialogando y creando espacios de ayuda y de reflexión.
13 de febrer del 2017
No es pot abaixar la guàrdia!!
Les dades publicades sobre l’evolució del mercat de treball a l’Estat Espanyol contrasten amb la valoració que s’ha anat fent en els darrers mesos sobre el creixement econòmic i la creació de llocs de treball. Cert és que la situació d’atur aquest any està per sota de l’any passat, a Cornellà, en concret en 1.089 persones menys (gener 2017), però ha crescut respecte els mesos anteriors a la nostra ciutat en 52 persones.
No es pot passar de l’optimisme al pessimisme en poques setmanes. La situació ha anat millorant, és cert, però les bases de la recuperació no són prou sòlides. Estem en un món globalitzat i on les polítiques ajuden a adreçar els comportaments dels mercats econòmics, però no són els actors principals, malauradament. Ara bé, és necessari aplicar polítiques actives d’ocupació local, perquè encara que sembli un gra de sorra dins de la immensitat, ajuden a persones, i un exemple clar el tenim durant l’any passat, quan 385 persones van estar treballant per a l'Ajuntament gràcies als plans locals d'ocupació.
La nostra aposta és seguir realitzant una política d’ocupació que permeti incorporar al mercat de treball a persones que el sistema els exclou per edat, formació, capacitació...; que permeti mantenir l’autoestima personal; que ajudi a assentar bases de cara el futur; que obri nous filons d’activitat econòmica... I això no són paraules, els Plans d’Ocupació no són tan sols programes per a la realització de serveis o obres, també inclouen el projecte ‘6 + 6’ per incentivar la contractació privada i l’activitat econòmica del municipi, la ‘Quota 0’ per a nous emprenedors, l’assessorament per la creació d’empreses, els microcrèdits per impulsar iniciatives empresarials, la formació per a activitats econòmiques, el Viver d’Empreses. Darrera d’aquest conjunt d’accions hi ha moltes persones que d’estar sense feina i en situació de tirar la tovallola, tenen la possibilitat de disposar d’una oportunitat per encarar la seva vida en millors condicions.
S’han de seguir construint espais sòlids, amb els nostres mitjans, per superar les grans falles que la crisi ha provocat. Si tenim vents favorables ho podem fer amb més seguretat, però no podem dependre d’aquests factors, hem de ser actors i no espectadors. Però actors compromesos i implicats, i no només crítics. No ens podem equivocar en els diagnòstics, hem de ser rigorosos, no podem llegir els titulars i creure que hi ha grans receptes per a tots els problemes.
S’ha de treballar dia a dia, però no pensar exclusivament en el més imminent, sinó amb una mirada a un horitzó, amb les nostres fortaleses i les nostres debilitats. Cal seguir apostant per les polítiques socials, per la implicació ciutadana, per l’emprenedoria, per l’activació econòmica. S’ha de seguir caminant.
No es pot passar de l’optimisme al pessimisme en poques setmanes. La situació ha anat millorant, és cert, però les bases de la recuperació no són prou sòlides. Estem en un món globalitzat i on les polítiques ajuden a adreçar els comportaments dels mercats econòmics, però no són els actors principals, malauradament. Ara bé, és necessari aplicar polítiques actives d’ocupació local, perquè encara que sembli un gra de sorra dins de la immensitat, ajuden a persones, i un exemple clar el tenim durant l’any passat, quan 385 persones van estar treballant per a l'Ajuntament gràcies als plans locals d'ocupació.
La nostra aposta és seguir realitzant una política d’ocupació que permeti incorporar al mercat de treball a persones que el sistema els exclou per edat, formació, capacitació...; que permeti mantenir l’autoestima personal; que ajudi a assentar bases de cara el futur; que obri nous filons d’activitat econòmica... I això no són paraules, els Plans d’Ocupació no són tan sols programes per a la realització de serveis o obres, també inclouen el projecte ‘6 + 6’ per incentivar la contractació privada i l’activitat econòmica del municipi, la ‘Quota 0’ per a nous emprenedors, l’assessorament per la creació d’empreses, els microcrèdits per impulsar iniciatives empresarials, la formació per a activitats econòmiques, el Viver d’Empreses. Darrera d’aquest conjunt d’accions hi ha moltes persones que d’estar sense feina i en situació de tirar la tovallola, tenen la possibilitat de disposar d’una oportunitat per encarar la seva vida en millors condicions.
S’han de seguir construint espais sòlids, amb els nostres mitjans, per superar les grans falles que la crisi ha provocat. Si tenim vents favorables ho podem fer amb més seguretat, però no podem dependre d’aquests factors, hem de ser actors i no espectadors. Però actors compromesos i implicats, i no només crítics. No ens podem equivocar en els diagnòstics, hem de ser rigorosos, no podem llegir els titulars i creure que hi ha grans receptes per a tots els problemes.
S’ha de treballar dia a dia, però no pensar exclusivament en el més imminent, sinó amb una mirada a un horitzó, amb les nostres fortaleses i les nostres debilitats. Cal seguir apostant per les polítiques socials, per la implicació ciutadana, per l’emprenedoria, per l’activació econòmica. S’ha de seguir caminant.
20 de gener del 2017
Innovació amb sentit social
Aquesta setmana vaig ser al Citilab, per presentar un acord de col·laboració entre l’empresa informàtica IBM, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el mateix Citilab amb l’objectiu d’experimentar amb noves tecnologies que promoguin la transformació digital de la ciutat. IBM disposa d’una important plataforma tecnològica, l’AMB té la capacitat de traslladar aquests avenços a totes les ciutats que en formen part, i el Citilab és l’espai ideal per experimentar-ho. Perquè sempre ha estat en l’ADN del Citilab aquesta voluntat de provar coses noves, d’acollir idees transformadores, de ser un entorn de prova de tots aquells elements que vinculin innovació tecnològica i ciutadania. És la seva manera de funcionar, treballar sobre una idea i mirar d’aplicar-la a la millora social, a què tots aquests “invents” signifiquin canvis positius per al dia a dia de les persones.
Fa una dècada parlàvem de l’escletxa digital que separava persones d’una certa edat dels últims avenços, i avui ja estem parlant de ciutats intel·ligents. Realment, aquesta transformació ha estat tant significativa com altres revolucions socials, i especialment ràpida; no sabem de què estarem parlant d’aquí a una dècada, i per això val la pena acompanyar tots aquests esforços amb aquest plantejament: la tecnologia arriba a ser un bé social si l’apliquem al benestar de les persones, i si la podem fer arribar a tothom en igualtat de condicions.
Fa una dècada parlàvem de l’escletxa digital que separava persones d’una certa edat dels últims avenços, i avui ja estem parlant de ciutats intel·ligents. Realment, aquesta transformació ha estat tant significativa com altres revolucions socials, i especialment ràpida; no sabem de què estarem parlant d’aquí a una dècada, i per això val la pena acompanyar tots aquests esforços amb aquest plantejament: la tecnologia arriba a ser un bé social si l’apliquem al benestar de les persones, i si la podem fer arribar a tothom en igualtat de condicions.
13 de gener del 2017
Moisés Naím estrena el Cornellà Creació 2017
Avui divendres comptem amb Moisés Naím, un prestigiós analista de l’economia i la política internacional, a l’estrena de l’edició 2017 del programa Cornellà Creació. Les seves participacions a mitjans audiovisuals, publicacions, llibres o col·laboracions a diaris, en especial sobre la globalització i la manera d’entendre el nostre món tenen una gran influència arreu del món.
Escoltar-lo a Cornellà és una excel·lent manera de començar aquesta edició. A més, en un espai on tenim l’oportunitat de dialogar, compartir o discutir les seves opinions. Precisament aquest és el millor valor de Cornellà Creació, ser un espai no només per a trobar-nos, sinó per escoltar plantejaments raonats sobre aspectes que afecten el món econòmic d’avui, i si cal, també qüestionar-los. El diàleg és l’eix sobre el qual va néixer aquesta proposta, que avui, anys després, és un fòrum de prestigi que transcendeix més enllà de Cornellà gràcies, també, a la col·laboració de diverses empreses properes.
El diàleg deixa sempre petjada. Les idees pròpies necessiten sovint un contrapunt, sigui per replantejar-se-les, o per reforçar-les, i això és el que ha constituït la riquesa, al llarg de tots aquests anys, del Cornellà Creació.
Moisés Naím en el Auditori de Cornellà
Escoltar-lo a Cornellà és una excel·lent manera de començar aquesta edició. A més, en un espai on tenim l’oportunitat de dialogar, compartir o discutir les seves opinions. Precisament aquest és el millor valor de Cornellà Creació, ser un espai no només per a trobar-nos, sinó per escoltar plantejaments raonats sobre aspectes que afecten el món econòmic d’avui, i si cal, també qüestionar-los. El diàleg és l’eix sobre el qual va néixer aquesta proposta, que avui, anys després, és un fòrum de prestigi que transcendeix més enllà de Cornellà gràcies, també, a la col·laboració de diverses empreses properes.
El diàleg deixa sempre petjada. Les idees pròpies necessiten sovint un contrapunt, sigui per replantejar-se-les, o per reforçar-les, i això és el que ha constituït la riquesa, al llarg de tots aquests anys, del Cornellà Creació.
Moisés Naím en el Auditori de Cornellà
9 de gener del 2017
Bons propòsits de comunitat
En aquest començament d’any, és habitual plantejar-nos un seguit de bons propòsits, a vegades simples reptes personals, a vegades canvis ben importants a les nostres vides. Crec que també ens podríem posar uns propòsits com a comunitat, com a habitants d’un espai de convivència comú, la ciutat de Cornellà per a 2017.
Per exemple, fer-nos el propòsit de ser una ciutat més humana, i també que defensi la natura.
Més humana, perquè com a comunitat, som molt més que un conjunt de persones, tenim lligams personals, culturals, socials, ens hem de proposar protegir-los, i també fer-los créixer. Perquè aquests lligams són els que ens fan sentir que Cornellà és casa nostra, que aquell veí forma part del mateix que nosaltres, la nostra comunitat. Aquest any, posarem un important accent en la dinamització d’aquesta cultura, i també en l’atenció social, explicar clarament que ens hem d’entregar a aconseguir reduir les escletxes que la crisi ha eixamplat.
I també ens hem de proposar de ser conscients, entre tots, de defensar la natura, d’entendre el nostre entorn com una casa, un jardí, el que vulgueu, que hem de cuidar entre tots, hem de fer-lo còmode per a viure. Ens agradarà veure’l ordenat, volem cuidar els detalls, fer-lo més amable, més verd, més viu. Hi haurà projectes que ens portaran per aquest camí, que, poc a poc i amb paciència, dibuixaran la ciutat que ens agrada tenir.
Són propòsits col·lectius, ja ho veieu, però que depenen també del compromís personal. Són propòsits que no són, penso jo, molt difícils; n’hi ha prou amb assumir-los, amb consciència, i aconseguir que tothom comparteixi aquesta mateixa consciència de comunitat.
Per exemple, fer-nos el propòsit de ser una ciutat més humana, i també que defensi la natura.
Més humana, perquè com a comunitat, som molt més que un conjunt de persones, tenim lligams personals, culturals, socials, ens hem de proposar protegir-los, i també fer-los créixer. Perquè aquests lligams són els que ens fan sentir que Cornellà és casa nostra, que aquell veí forma part del mateix que nosaltres, la nostra comunitat. Aquest any, posarem un important accent en la dinamització d’aquesta cultura, i també en l’atenció social, explicar clarament que ens hem d’entregar a aconseguir reduir les escletxes que la crisi ha eixamplat.
I també ens hem de proposar de ser conscients, entre tots, de defensar la natura, d’entendre el nostre entorn com una casa, un jardí, el que vulgueu, que hem de cuidar entre tots, hem de fer-lo còmode per a viure. Ens agradarà veure’l ordenat, volem cuidar els detalls, fer-lo més amable, més verd, més viu. Hi haurà projectes que ens portaran per aquest camí, que, poc a poc i amb paciència, dibuixaran la ciutat que ens agrada tenir.
Són propòsits col·lectius, ja ho veieu, però que depenen també del compromís personal. Són propòsits que no són, penso jo, molt difícils; n’hi ha prou amb assumir-los, amb consciència, i aconseguir que tothom comparteixi aquesta mateixa consciència de comunitat.
16 de desembre del 2016
Moltes novetats a la 5a Fira de Santa Llúcia
A una sola setmana de Nadal, la veritat és que aquests dies es concentren un gran nombre d’activitats tradicionals, concerts, pessebres, pastorets, contes, un taller d’escacs, o fins i tot estels de Nadal en 3D al MMACA, aquest diumenge. Entre totes, destacar que la Fira de Santa Llúcia s’amplia a dos dies, començarà demà dissabte a la tarda i s’estendrà a tot diumenge. a l’entorn de la plaça de l’Església, amb tot el que ja hi havia, els productes nadalencs, l’artesania, i més espai per a restauració, moltes activitats lúdiques i fins i tot una pista de gel per a infants.
Es tracta ja de la cinquena edició d’aquesta Fira, és ben bé una nova tradició de la ciutat. I és més, com sempre va acompanyada de motius solidaris, com la ballada de sardanes de la marató, la recollida de joguines que es fa en col·laboració amb Creu Roja, etc. El Nadal ens fa pensar en positiu; i això és important, però de la mateixa manera que compartim les bones sensacions, ser solidaris ens ha de fer seguir connectats a la realitat de moltes persones que potser tenen menys oportunitats que nosaltres de gaudir del Nadal tal i com voldrien.
Siguem conscients, sempre, que formem part d’una comunitat, i almenys en una part, és bo preocupar-se d’aquells que tenim al nostre voltant. De moment, és hora de gaudir d’aquesta Fira de Santa Llúcia (que s’inaugura demà a les 17.30 hores), de tot el que ens aporta i de qualsevol altra activitat de ciutat que sigui del nostre gust.
Podeu descarregar-vos AQUÍ tota l’agenda de Nadal
Es tracta ja de la cinquena edició d’aquesta Fira, és ben bé una nova tradició de la ciutat. I és més, com sempre va acompanyada de motius solidaris, com la ballada de sardanes de la marató, la recollida de joguines que es fa en col·laboració amb Creu Roja, etc. El Nadal ens fa pensar en positiu; i això és important, però de la mateixa manera que compartim les bones sensacions, ser solidaris ens ha de fer seguir connectats a la realitat de moltes persones que potser tenen menys oportunitats que nosaltres de gaudir del Nadal tal i com voldrien.
Siguem conscients, sempre, que formem part d’una comunitat, i almenys en una part, és bo preocupar-se d’aquells que tenim al nostre voltant. De moment, és hora de gaudir d’aquesta Fira de Santa Llúcia (que s’inaugura demà a les 17.30 hores), de tot el que ens aporta i de qualsevol altra activitat de ciutat que sigui del nostre gust.
Podeu descarregar-vos AQUÍ tota l’agenda de Nadal
5 de desembre del 2016
Nuevas formas de trabajar para mirar más allá de lo local
Trabajar colaborativamente vale también para compartir esfuerzos entre municipios y entre personas que son vecinas, a veces incluso de calle, a pesar de depender de ayuntamientos distintos.
La semana pasada os hablaba del soterramiento de la línea de alta tensión en Fontsanta, una obra muy compleja que los municipios – Cornellà y Sant Joan – decidimos impulsar, a pesar de su complejidad técnica y de no contar a veces con todo el apoyo necesario . Y si se ha hecho realidad ha sido porque hemos insistido juntos, además de la colaboración del Área Metropolitana de Barcelona, porque el beneficio iba a repercutir en los vecinos de los dos municipios.
También ha tenido eco la reunión que concejales de Cultura de diversas poblaciones metropolitanas, incluida Cornellà, han tenido para unir fuerzas en el ámbito cultural, para que esa pluralidad sea también un punto fuerte que ofrecer a la ciudadanía. Una gran variedad, potente, pero descentralizada, para que la oferta cultural –se habló, entre otras cosas, de un festival de danza- llegue lo más lejos posible y perdamos la sensación de que algunas cosas “sólo” están en Barcelona, cuando los medios de transporte de hoy en día nos deja a todos muy cerca. Además, mientras la sociedad se globaliza, si somos capaces de generar una oferta cultural muy potente, conservaremos mejor nuestra propia identidad.
A escala metropolitana, dentro de sus funciones, ya tenemos el ejemplo del AMB, en cuestiones de transporte y de gestión de residuos, y hace pocos días también ha impulsado la reunión de alcaldes para coordinar acciones en cuestión de pobreza energética.
Estos detalles sirven para dejar patente que tenemos que mirar más allá de lo local, de entender nuestra ciudad como integrante de una realidad amplia, en que comprenderse, colaborar y compartir van a formar parte de nuestro esfuerzo de gestión.
La semana pasada os hablaba del soterramiento de la línea de alta tensión en Fontsanta, una obra muy compleja que los municipios – Cornellà y Sant Joan – decidimos impulsar, a pesar de su complejidad técnica y de no contar a veces con todo el apoyo necesario . Y si se ha hecho realidad ha sido porque hemos insistido juntos, además de la colaboración del Área Metropolitana de Barcelona, porque el beneficio iba a repercutir en los vecinos de los dos municipios.
También ha tenido eco la reunión que concejales de Cultura de diversas poblaciones metropolitanas, incluida Cornellà, han tenido para unir fuerzas en el ámbito cultural, para que esa pluralidad sea también un punto fuerte que ofrecer a la ciudadanía. Una gran variedad, potente, pero descentralizada, para que la oferta cultural –se habló, entre otras cosas, de un festival de danza- llegue lo más lejos posible y perdamos la sensación de que algunas cosas “sólo” están en Barcelona, cuando los medios de transporte de hoy en día nos deja a todos muy cerca. Además, mientras la sociedad se globaliza, si somos capaces de generar una oferta cultural muy potente, conservaremos mejor nuestra propia identidad.
A escala metropolitana, dentro de sus funciones, ya tenemos el ejemplo del AMB, en cuestiones de transporte y de gestión de residuos, y hace pocos días también ha impulsado la reunión de alcaldes para coordinar acciones en cuestión de pobreza energética.
Estos detalles sirven para dejar patente que tenemos que mirar más allá de lo local, de entender nuestra ciudad como integrante de una realidad amplia, en que comprenderse, colaborar y compartir van a formar parte de nuestro esfuerzo de gestión.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)