17 de novembre de 2017

Santa Cecília, una oportunitat per promoure la música

Aquest cap de setmana la ciutat estarà plena de música. Actuacions a carrers i places, circuits pels diferents barris... una vintena d’artistes i grups ens descobriran que també per a la música, l’espai públic de la nostra ciutat és un gran escenari, a més d’un espai de trobada.
Es tracta de commemorar Santa Cecília, patrona de la música, però això només és l’excusa per portar a Cornellà una mica de cada estil, amb actuacions per a tots els gustos, i la participació d’entitats. Música i carrer es combinen per oferir una festa agradable i participativa.
Aquí podeu consultar la programació.

L’activitat cultural es complementa aquest cap de setmana amb una altra, diumenge al matí, relacionada amb el medi ambient i el reciclatge, la jornada de portes obertes que es fa a la deixalleria de Cornellà per veure com funciona, a més de diversos tallers i animació.

I més enllà del cap de setmana, recordar una trobada important que tenim any rere any, el Dia Internacional de la Infància. Aquesta vegada, sota el lema ‘Un Mar de drets’, i en dues sessions (dilluns a la plaça Sant Ildefons i dimarts a la plaça de la Sardana) per facilitar la participació de les escoles de tota la ciutat. Escoltar la veu dels infants ens pot descobrir una altra visió de la realitat i així guiar-nos per aquest mar de complexitat que és avui la vida quotidiana. Com sempre, la cita del Dia Internacional de la Infància és, sobretot, una trobada solidària per defensar els drets els infants a Cornellà i arreu del món.

13 de novembre de 2017

Carpetes pendents (1)
La salida de la crisis y la devaluación salarial

De todas las carpetas pendientes que deberían volver sobre la mesa, en la línea de lo que os comenté en el artículo del pasado 30 de octubre, quizá la más acuciante es la de la salida de la crisis y sus consecuencias. Sobre todo de las condiciones de esta salida, en primer lugar que todo el mundo pueda salir de ella, y en coherencia reducir “el coste de la devaluación social”.

Prácticamente no pasa un día sin que alguien, trabajador, vecino o vecina, nos comente alguna situación familiar grave que tenga que ver con este tema, sean cuestiones relacionadas con la vivienda, la pérdida o temporalidad del empleo, o sean las dificultades para subsistir aun teniendo trabajo.

Hace unos días, el periódico económico Cinco Días concluía que las nóminas se habían reducido un 7,65 de media entre 2008 y 2015. Es cierto que un indicador de recuperación en el camino de la salida de la crisis son los niveles de creación y no destrucción de empleo. Pero también es más que posible que tener empleo, hoy, no sea suficiente para garantizar los niveles básicos de dignidad ciudadana.

Un informe del profesor Francisco J. Goerlich Gisbert, publicado por la fundación BBVA, del que se hacía eco la revista Alternativas Económicas el pasado mes de septiembre, explicaba que el impacto de la crisis en los hogares españoles ha hecho que, entre 2003 y 2013, la “clase baja” (familias con rentas inferiores al 75% de la media) pasara del 31% al 38% del total. Y entre la clase media extensa, muchas familias, aun conservando el empleo, que constituyen la parte “central” de esa clase media, se han desplazado a una posición de riesgo, por la devaluación de los salarios o la imposibilidad de tener uno de forma regular. En riesgo hoy mismo -no hace diez años- de caer más y que cada vez sea más imposible recuperarse.

A principios de 2015 celebramos en Cornellà unas jornadas de debate sobre la pobreza, en ellas ya se habló con bastante detalle de esta situación, y fueron ideas que incorporamos al Acuerdo Social firmado el año siguiente con entidades y agentes sociales. Ahí recogimos una buena serie de propuestas que, paso a paso, conseguimos hacer realidad.

Pero ese esfuerzo tan propio de nuestra ciudad no puede ser solitario. Responder a una crisis y remontar esta situación es cosa de una labor conjunta de todas las administraciones, de poner recursos para ello a nivel general, y de hacer un gran esfuerzo de entendimiento del que nos dan muy pocos ejemplos últimamente.

10 de novembre de 2017

75 aniversari dels amics dels escacs

Des que l’any 1942 un grup d’enamorats dels escacs creessin el Club d’Escacs Cornellà ha plogut molt. Van començar per afició, al Patronat, amb l’objectiu de gaudir d’aquest esport i compartir amb altres persones aficionades la seva passió. Mica en mica van anar creixent en massa social, fent ressò de la seva activitat per tota la ciutat. Molts nens i nenes es van iniciar als escacs en la seu del Patronat i molts continuen ara. En aquests setanta-cinc anys s’han anat adaptant als canvis socials i han fet un gran treball de difusió que els ha portat a tenir prop d’un centenar de jugadors tant en categories superiors com a nivell escolar. Durant tot aquest any han fet diferents activitats commemoratives i aquest vespre fan un acte central al Patronat, la seva seu. Per molt anys!