Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PENSEM. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PENSEM. Mostrar tots els missatges

5 d’octubre del 2020

Paràlisi, no. Però riscos, tampoc (III). Protegir a les persones

La pandèmia ha posat en crisi tot el nostre sistema econòmic i social. Una crisi sense precedents que ataca de forma més dura als col•lectius més desfavorits i també a milers de treballadors inclosos en reduccions temporals d'ocupació, petit comerç, autònoms i petites empreses, i que acaba posant en risc la supervivència de les persones, principalment d'aquelles que ja vivien al límit abans de la COVID-19.

I amb aquest escenari els poders públics hem de ser capaços de trobar solucions, evitar baralles polítiques i demagògiques que perjudiquen encara més als que més pateixen, i no és just. Hem d'estar a l'alçada i articular mesures perquè ningú es quedi enrere. Durant la crisi econòmica de 2008 ja van haver col•lectius que vam patir, i nosaltres amb les competències i recursos municipals vam adoptar mesures per evitar l’escletxa social, per intentar desenvolupar mecanismes de suport i elements com l'Acord Social contra la Crisi, amb el consens dels ens socials, entitats i col•lectius de la ciutat per treballar colze amb colze i articular recursos per als que més van patir.

I ara, quan la crisi és sanitària i econòmica, la sensibilitat ha de ser encara més incisiva, perquè està en joc la vida de les persones. Des del consistori vam començar des del minut zero de la pandèmia a protegir als col•lectius més desfavorits, vam adoptar mesures immediates per minvar els efectes d’aquesta crisi entre la ciutadania. Vam crear una Organització Municipal Excepcional (OME), encarregada d'atendre al màxim les situacions personals i col•lectives de major vulnerabilitat, i vam aprovar un Pla de Xoc Econòmic de 3,6 milions d'euros, amb un fons de contingència d’1 milió d’euros per no deixar a cap persona sense assistència o cobertura dels serveis bàsics.

I des de llavors no hem parat. No podem parar. Perquè la nostra prioritat són les persones i el seu benestar. Les nostres prioritats es focalitzen en evitar aquestes desigualtats en la mesura del possible. Hem reorganitzat serveis municipals, hem adoptat mesures econòmiques i socials, i continuarem promovent iniciatives com la targeta moneder, per impulsar el comerç local i bonificar als consumidors, per exemple, a més d’oferir orientació, suport i serveis en tots els àmbits on tenim competències.

La urgència dels esdeveniments exigeix actuacions immediates a nivell supramunicipal, i la seva sostenibilitat en el temps demana un gran acord social, un consens polític en el que tothom remi en la mateixa direcció, perquè d’una altra manera serà molt complicat sortir d’una crisis, de la qual, en aquests moments tan sols veiem la punta de l’iceberg.

21 de setembre del 2020

Parálisis, no. Pero riesgos, tampoco.

Afrontar la pandemia en todas sus caras nos ha ocupado el 100% de nuestro tiempo, de nuestras prioridades, desde el pasado mes de marzo. Más allá de los meses de confinamiento, en que el esfuerzo del Ayuntamiento estaba dedicado a cuestiones básicas, proteger la seguridad y el funcionamiento de los servicios, la limpieza y desinfección general, habilitar mecanismos de atención a personas vulnerables, y establecer medios seguros de contacto; después, en buscar estímulos para la economía local y nuevos protocolos de protección en el espacio público.

Ahora bien, la pandemia no da tregua, y ya vemos que va a ser imprudente cantar victoria en cualquier lugar del mundo hasta que no exista una vacuna eficaz que se pueda administrar de forma general. Controlar los contagios, por ahora, sólo se consigue con serenidad, sentido común y responsabilidad, pero el riesgo cero no existe. Y soy consciente que ante una situación excepcional como la que hemos estado viviendo, hay cuestiones que pueden parecer inexplicables.

Es nuestra responsabilidad retomar el pulso de la acción municipal, en un curso que va a estar marcado por la incerteza. Ante esta, va a ser complicado definir como será la línea de trabajo de los próximos meses, aunque no podemos dejarnos caer en la inacción; asumir una parálisis de la gestión, no, en ningún caso.

Pero tampoco vamos a fomentar el riesgo ni obviar medidas de seguridad donde haga falta. Eso, menos todavía. Menospreciar los riesgos de esta enfermedad es poner vidas en juego.

Por ello, debemos afrontar la situación de forma consecuente. Lo que no sea imprescindible, deberá esperar. Por muy seguros que estemos, y de la efectividad de las medidas de seguridad aplicadas, vamos a tener que convivir con nuevas situaciones de rebrote, por lo que, vuelvo a subrayar, es tarea común actuar con serenidad, sentido común y responsabilidad.

En el ámbito de la gestión municipal, al Ayuntamiento le corresponde retomar sus prioridades, que establecimos hace poco más de un año, al inicio del mandato.

La seguridad de nuestra ciudad a todos los niveles, individual y colectiva, desde insistir en el civismo, y la lucha contra mafias inmobiliarias, hasta el combate contra la violencia machista.

La protección del medio ambiente, integrada en el crecimiento de la ciudad para hacerla más verde y sostenible, dentro de la clave de los proyectos del programa Cornellà Natura.

Y una tercera prioridad es la lucha, nuestra lucha, ni nueva ni vieja, el afrontar y combatir las desigualdades e injusticias, para que las consecuencias económicas de la crisis no se cronifiquen de nuevo en los colectivos especialmentes vulnerables.

14 de setembre del 2020

Per un inici de curs segur

Avui dilluns comença el curs escolar per a més de 12.000 alumnes de primària i secundària a Cornellà. Aquesta vegada, amb unes necessitats i requeriments diferents, marcats per les mesures i directrius de seguretat exigides per prevenir contagis de COVID-19. Aquesta adaptació ha suposat un gran esforç per als centres, per al professorat, per a molts professionals que hi estan implicats, i també per a diversos serveis municipals, pel que fa a senyalitzacions específiques a més del manteniment habitual que es fa als centres cada estiu, i també per assegurar les tasques de neteja i desinfecció requerides.

Aquest gran esforç està encaminat a poder garantir al màxim unes mesures de seguretat que, en la situació actual, són imprescindibles. El risc zero no existeix enlloc, però és molt important a nivell social que aquesta generació pugui tornar a l'escola. Van ser els primers espais a tancar perquè els volíem protegir, i ara és hora de poder-los obrir, i per això, tot i que hem mantenir-nos prudents, s'ha treballat al màxim per fer-ne espais segurs.

Ens toca ser conscients d'actuar amb la màxima responsabilitat a partir d'ara. Ser estrictes en els protocols, intentar entre tots (alumnes, educadors i famílies) habituar-nos a les indicacions o restriccions que hi hagi. És pel benefici col·lectiu d'aquesta generació d'estudiants, i de la mateixa manera que s'estableixen uns protocols, també hem d'assumir que caldrà posar els mitjans que facin falta per poder-los fer complir; mantindrem la prudència i continuarem a l'expectativa de les decisions que calgui prendre en cada moment.

7 de setembre del 2020

Fortalesa i responsabilitat

Hem començat el mes de setembre, però aquest nou curs no ens deixa passar pàgina. La crisi de la COVID-19, per desgràcia, segueix del tot vigent. En sóc, i en sou, plenament conscients, i ens obliga a continuar centrant-hi la majoria dels esforços de gestió que fem des de l'Ajuntament. 

Hem de continuar prenent decisions en funció de com evoluciona la situació epidemiològica, això requereix immediatesa, requereix estar pendent de les xifres que s’actualitzen diàriament. Esperàvem un trimestre tranquil durant l’estiu, i el nombre de casos ha tornat a augmentar. Això demostra que no ens podem confiar; no hem tornat a la situació del març, però és molt important seguir mantenint les mesures de seguretat vigents, i necessàriament adaptar-nos en cada moment a les decisions que hem de prendre d'acord amb les institucions responsables, i que suposen algunes restriccions. 

Aquesta immediatesa també fa que moltes persones percebin amb desconcert aquestes decisions, cosa que no podem evitar. No podem dir avui si ens podrem deslliurar de la malaltia i de les restriccions en un mes, tres mesos, mig any. Hem de decidir amb les dades que tenim, amb l’objectiu prioritari de protegir la salut de tothom a la ciutat, i especialment de les persones més vulnerables. 

Estem ara pendents de l’inici del curs escolar, i perquè es pugui fer amb les màximes condicions de seguretat, hem de ser tots conscients de seguir actuant amb la màxima responsabilitat. Ara bé, d’acord que és molt important tornar a obrir les escoles i instituts, però de la mateixa manera que caldrà ser molt estrictes en els protocols, també cal posar els mitjans que facin falta per poder-los fer complir. 

I estarem pendents, també, de les conseqüències econòmiques de tota aquesta crisi. La situació és dura per a moltes empreses, comerços, negocis, professionals... cosa que significa molts llocs de treball ja perduts o en perill, amb moltes diferències també entre sectors. Vam posar les bases durant la primavera per parar el cop, però el tema de la desocupació –que condueix a la precarietat en l’àmbit familiar-, es comença a visualitzar ara. I hi haurem de treballar durant anys, com la darrera crisi econòmica ens ha ensenyat, per desgràcia. Sobretot, intentarem estar al costat dels qui més ho necessiten, i evitar que es fossilitzin aquestes situacions de precarietat. 

Molta feina per endavant, per tant, i per això, ens cal continuar sent forts i responsables

8 de juny del 2020

Ahora toca la serena solidez y no la sobreactuación

La semana pasada, los grupos municipales aprobaron un documento en el cuál se recogen un conjunto de medidas sociales, beneficios fiscales y de movilidad sostenible, para afrontar las consecuencias del coronavirus.

En relación a este acuerdo, quiero resaltar el compromiso de los grupos que están en el gobierno y los que no, demostrando capacidades y cualidades para fijar medidas que beneficiarán a la ciudad, en protección social, ayudar a reactivar la vida personal y la actividad económica de proximidad, y a reducir los efectos nocivos medio ambientales.

Sumar es lo que necesitamos en estos momentos, y lo que no necesitamos es más confrontación; lo que necesitamos es sabiduría para comprender y ampliar el compromiso, para evitar la división, ejercer la corresponsabilidad y demostrar que podemos evitar el sufrimiento innecesario, necesitamos sentimientos de justicia, solidaridad, respeto mutuo, y de complicidad comunitaria.

Tenemos que hacerlo bien, porque nuevamente nos vamos a enfrentar a tiempos difíciles. Poner orden en la actual situación no va a ser una tarea fácil, desconocemos lo que tendremos que mantener y lo que habrá que sustituir, por eso el delicado equilibrio que caracteriza a los acuerdos ha de proceder de la mediación del consenso, para obtener un aval amplio y plural que sustente el acuerdo político. Si no, se debilitaría su finalidad.

Hemos pasado tiempos difíciles. Y sabemos que lo primero a despejar son las ideas estancas, las propuestas prefabricadas, la uniformidad. Esta crisis sanitaria ha alterado las prioridades de nuestra agenda de futuro, pero esta no deja de ser vigente, queremos vivir juntos en una comunidad que mejore la calidad de vida: social, cultural, educativa, ambiental… siempre habrá momentos difíciles en el futuro, por ese motivo esto no es el fin.

Una ciudad no es un mero contenedor de personas, es el lugar humano más visible para transformar las convicciones del tiempo presente y concretar los cambios para alcanzar una comunidad más apacible y respetable.

Ahora toca la serena solidez y no la sobreactuación.

25 de maig del 2020

L’educació mereix un finançament especial


Comentava en el meu anterior article que l’educació mereix un finançament especial, igual que s’han destinats recursos a altres àmbits socials i econòmics, i expressava la meva esperança que la Conselleria d'Educació del Govern de la Generalitat de Catalunya assumís aquest procés d’actuació i de minimització de l’impacte social negatiu de la COVID-19 en un àmbit de competència exclusiva.

Sóc conscient de les dificultats econòmiques i de la complexitat en la presa de  decisions que s’han d’adaptar a aquesta situació per garantir la protecció sanitària  i definir els  criteris per aplicar la distància de seguretat.  Però tenim tres mesos per davant, per situar l’educació al centre, i vetllar per
l’eficàcia del sistema educatiu adaptant-lo a les dinàmiques d’aquests nous temps.
A l’igual que el sistema sanitari ha arbitrat i mostrat capacitat de resposta i d’adaptació a les necessitats immediates, el sistema educatiu ha d’assegurar el dret a l’educació, construint mesures excepcionals, per garantir l’accés a una educació sense bretxes ni digitals, ni de coneixement, dissenyant l'àmbit curricular formatiu, planificant el condicionament d’espais i la dotació de nous recursos pedagògics en diferents àmbits, així com les noves dinàmiques relacionals amb la comunitat educativa, que conviuran amb el sistema durant els pròxims temps.
Hem manifestat que es mantinguin les beques menjador més enllà de la data de finalització de l’actual curs escolar, cal garantir la suficiència alimentària dels menors més vulnerables, com ho farà l’Ajuntament amb les famílies que des de la declaració de l’estat d’alarma està ajudant.
Els ajuntaments estem a l’expectativa, de com serà l’inici del curs escolar que depèn exclusivament de la Generalitat, i també com ens afectarà en la gestió de les escoles bressol: definició de noves ràtios que afecten als recursos humans, nous horaris, gestió dels serveis educatius i de suport, conciliació de les famílies, i increment del finançament per suportar la major despesa.
L’educació és coneixement, evita la ignorància i afavoreix la igualtat, permet desenvolupar les esperances i somnis d’una noia o un noi, no afrontar-lo implica desproveir als nostres infants i joves d’aquesta finalitat,  asfixiant la fraternitat i equitat, i retornar-nos a factors d’oportunitats sobre la seva accessibilitat només sustentats sobre desigualtats i divisions econòmiques i territorials. S’ha d’actuar amb responsabilitat, està en joc el futur de les generacions més joves i del conjunt de la societat.

24 d’abril del 2020

Nenes i nens, ara són els protagonistes

Els nens i nenes son petits herois i heroïnes que ens estant ajudant a afrontar aquesta crisi, quedant-se a casa, i contribuint a fer un confinament d’ampli compromís cívic. Els primers dies, van aparèixer quantitat d'activitats i jocs per fer a casa, coses per descobrir a les xarxes... Evidentment, amb el pas de les setmanes, cada cop costa més experimentar novetats.

Sóc conscient que aquesta situació és especialment complexa per a ells, com a pare i Alcalde, perquè alguns no tenen edat per poder-la entendre, i altres, potser, ja tenen edat per qüestionar-la des de la seva òptica. És cert que, com algú ha dit, els infants estan vivint un confinament dins del confinament. No tenen excepcions. I sí, potser mai abans, no almenys en la nostra generació, els adults ens hem vist tan incapaços de donar-los una resposta satisfactòria del que succeeix al món, del que passa al nostre món, de saber explicar perquè no acaba tot això d'una vegada.

Ells van ser els primers en quedar confinats. I ara, a partir del diumenge, podran de nou tornar a experimentar amb cautela i responsabilitat retrobar el carrer, poder jugar, córrer, patinar, saludar... En aquesta nova etapa que comença és important saber fer un ús responsable i tenir un comportament que respecti les pautes indicades per evitar tornar enrere. Confio, confiem, en la nostra capacitat per demostrar que podem fer-ho molt bé, com ja ho hem demostrat amb la nostra capacitat d'adaptació a les nostres llars. És tornar a la normalitat lentament, és obrir el camí a altres sectors que també volen i que ho necessiten.

Ara, mares i pares amb els vostres fills i filles, us heu convertit en la nostra guia, per demostrar que en aquest parèntesi temporal (no sabem quant temps durarà) és possible conviure i gaudir de l’espai públic, sense posar en risc la nostra salut, evitant amb totes les mesures el maleït contagi.

Nenes i nens són ara els protagonistes, per demostrar que junts passejarem de nou pels nostres carrers, avingudes i places.

17 de febrer del 2020

Cornellà està de dol, Florenci Vila ens ha deixat

Avui em costa molt haver de parlar del Florenci en aquests moments de tristor, quan encara està a les nostres ments el seu comiat de la comunitat a la què va dedicar més de 70 anys de la seva vida. No era nascut a Cornellà, però si un enamorat de la ciutat que el va acollir. La història del nostre municipi, des de meitats del segle XX, no es pot escriure sense fer referències a la seva mirada i les empremtes que ens ha deixat. Les podem trobar en diferents indrets, tots ells relacionats amb la cultura, l'esport i el seu treball integrador, que ha contribuït, sens dubte, a la cohesió social de la societat cornellanenca.

Ja de ben jovenet les seves inquietuds i el seu compromís amb la ciutat el van fer entrar a la Creu Roja i treballar envers els valors de solidaritat i per la comunitat. Només cal fer una ullada a la seva trajectòria vital: soci fundador de la Unió Excursionista de Catalunya a Cornellà, impulsor de la Comissió de la Jordiada, organitzador del concurs de fotografia "Bernardí Fornals", responsable de la passejada "Tresquem per Cornellà", que pretén fomentar el coneixement del patrimoni i de la història de la ciutat; impulsor dels itineraris ‘Cornellà a peu’ o fundador de l'entitat L'Avenç.

No li agradaven els càrrecs però si els reptes, les responsabilitats i els compromisos. Amb ell es podia parlar de quasi tot, sempre amb un somriure i un to de veu amable. Una persona entranyable, dialogant, respectuosa i respectada per tots aquells que hem tingut l'oportunitat de conèixe'l i gaudir de la seva saviesa. Un gran conversador. He tingut la sort de poder compartir grans moments amb ell, recordaré molt especialment aquelles trobades que fèiem de tant en tant per parlar de Cornellà, de les seves inquietuds, de les seves propostes, dels seus suggeriments... Ho trobaré a faltar.

La ciutat li va reconèixer el treball amb la distinció del Premi d'Honor Ciutat de Cornellà 2009. La seva intervenció en aquell moment és un record inesborrable.

Fins no fa gaire encara participava en les caminades per Cornellà i volia ampliar la guia d'itineraris que va crear i impulsar.

Cornellà està de dol pel seu comiat, però en Florenci seguirà present entre nosaltres perquè el seu llegat el trobem en molts indrets del municipi. Estem tristos, però hem d'aixecar la mirada com ell feia. L'homenatge més gran que se li pot fer és recordar-lo com era, una persona entranyable i de gran humanitat. T’enyorarem Florenci!

10 de febrer del 2020

No abaixem la guàrdia

Al ple de l’Ajuntament del mes de gener vam aprovar una moció per unanimitat dels grups polítics, sol•licitant que no es traslladi el jutjat especialitzat en violència masclista (VIDO) fora de la ciutat, tal i com ha proposat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La proposta planteja que aquests jutjats desapareguin no només a la nostra ciutat, sinó també, a altres quatre poblacions, i quedar-nos tan sols amb dos jutjats de referència a la comarca, un a Sant Feliu i l’altre a Gavà.
Aquest model suposaria ampliar i agreujar la situació de vulnerabilitat de les dones víctimes de violència a la comarca, ja que la redistribució del sistema d’atenció judicial no pot anar en detriment de l'atenció de proximitat a les víctimes de violència masclista.
Considerem que es tracta d’una mesura poc raonada i raonable, tot tenint en compte que malauradament les estadístiques augmenten any rere any i que el que s’ha de fer és tot el contrari, reforçar aquests jutjats i oferir més recursos en aquesta matèria. Cal afavorir els mitjans perquè les víctimes tinguin a prop els òrgans judicials i generar nous mètodes que ens permetin treballar conjuntament i des de la proximitat. La confiança, l’atenció personalitzada i una resposta ràpida són fonamentals en aquesta lluita i no podem fer ni un pas enrere.
Hem traslladat aquesta petició al Ministeri de Justícia i a la Conselleria de Justícia de la Generalitat, perquè aquest jutjats es van posar en funcionament precisament d’acord amb la Llei Orgànica1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, amb la intenció de facilitar a les víctimes no tan sol el procés de denúncia, si no també accelerar el procediment, tenint en compte que moltes dones acostumen a no denunciar o a retirar les denúncies.
No podem abaixar la guàrdia. I no en podem permetre NI UNA MÉS!

7 de febrer del 2020

Comunión de talento y creatividad

Además de las habituales actividades culturales y deportivas del fin de semana, hoy dos citas aparentemente sin relación coincidirán en tiempo y lugar, en el Castell, en lo que será una curiosa comunión de creatividad.

Por un lado, Alicia del Hoyo presenta esta tarde el poemario ilustrado ‘Mi bestia insatisfecha’. Alicia es una artista con la preocupación especial de dejar huella de su talento también en nuestra ciudad. Entre las inquietudes que ha querido plantearnos, con la Factoría Artística de Cornellà y sus pinturas o grafitis en diferentes equipamientos y muros que han ganado en color los últimos años, también estuvo presente en la edición del Cornellà Cruïlla del año 2016, y fue pregonera del Corpus hace dos años.

En la presentación estará acompañada por Ignasi Guasch, actor e impulsor del proyecto Factoría SI, en que el Auditori de Sant Ildefons se ofrece a compañías de teatro para ensayos, y en ocasiones para preestrenos de sus obras; por lo tanto, responsable de otra interesante aportación al tejido cultural de Cornellà.

Y si os decidís a ir al Castell, antes o después de la presentación también tenéis la oportunidad de visitar la exposición Indestructibles, que se inauguró ayer jueves. Se trata de un trabajo realizado por el fotógrafo Alfons Rodríguez y el periodista Xavier Aldekoa sobre la realidad de África, en especial, los niños de África. Ya sabéis que Xavier Aldekoa, corresponsal de La Vanguardia, podemos decir que también es vecino de Cornellà, cuando no está en algún destino del continente africano. Indestructibles forma parte de un proyecto que están realizando estos dos profesionales para documentar la realidad de una infancia africana que lucha y que crece en el continente del futuro.

No perdáis la oportunidad de disfrutarlo.

27 de gener del 2020

Responsabilidad ante las necesidades de la ciudad

Quiero finalizar la panorámica sobre los presupuestos municipales que Cornellà ha aprobado para este 2020, esbozando su vertiente más social, el gasto que tiene intervención directa en las personas, su formación, su protección. Son unos presupuestos pensados para hacer frente a una situación de incertidumbre económica, y aprobados cuando todavía no sabíamos –y seguimos sin saber, realmente– cómo se concretarán los presupuestos de la administración central y autonómica.

Más de un 30% de las cuentas municipales se destinan, desde diferentes áreas, a favorecer la igualdad y evitar la fractura social. Fortaleciendo los servicios sociales para los colectivos más vulnerables, la educación, la cultura y el impulso de hábitos de vida saludable. Todo ello, con prudencia y responsabilidad, en especial ante las inversiones, sin acogernos a la deuda, y confiando fundamentalmente en los recursos propios.

Esta contención no nos va a impedir conseguir contar con dos nuevas bibliotecas, que finalizarán este año, en Almeda y Fontsanta-Fatjó. En las inversiones de para 2020, está incluida la dotación de mobiliario y el fondo documental. También hay un importante partida para la nueva Escuela de Música, que estará situada en Can Bagaria, y se dará un nuevo impulso al proyecto de la Escuela de Humanidades.

Si los equipamientos son importantes, también lo es el capital social y humano de la ciudad, lo he explicado en otras ocasiones enmarcado en el proyecto Cornellà Humana. Y ahí quiero destacar el aumento, alrededor de un 15%, de las subvenciones destinadas a entitades y asociaciones de todos los ámbitos: cultural, deportivo, solidario, social, proyectos destinados a los más vulnerables, educativos…

Tanto en equipamientos como en apoyo a la actividad ciudadana, consolidar lo que tenemos nos permitirá afrontar con bases sólidas el futuro. Nos advierten que estamos en el umbral de una nueva recesión; ha sido muy importante, en nuestra ciudad, contar con estas bases para resistir la última crisis, contar con un compromiso ciudadano fuerte, con un tejido social que fuera capaz de responder, ante situaciones complicadas y críticas, en ocasiones.

Por eso, insistiremos en la promoción del empleo y de la actividad empresarial, sin dejar de mantener los recursos destinados a ayudas sociales en todos los ámbitos, para proteger la cohesión social de la ciudad y a los más vulnerables.

Prudentes, pero consolidando todo aquello que nos permite ser una ciudad donde nos gusta vivir, que desamos proteger y defender porque es nuestro espacio común.

21 d’octubre del 2019

Responsabilitat, compromís i prudència davant la inestabilitat

El panorama d’incerteses i de preocupacions davant la inestabilitat política que estem vivim, així com el previsible alentiment de l’econòmica, ens fa ser molt prudents a l’hora d’abordar la confecció i aprovació dels pressupostos i actuacions municipals pel proper exercici 2020.
Ja hem hagut de fer front a una crisi econòmica que va generar un estadi de pobresa inesperable i inassumible. Afrontar aquest escenari va ser molt complicat perquè els Ajuntaments no hem tingut el suport necessari de la Generalitat ni tampoc de l’Estat.

Fa uns dies abordava aquest mateix tema en un article publicat al diari El FAR on feia una reflexió més extensa.
El que ha quedat palès és que davant els problemes que ja coneixíem, la manca de pressupostos de la Generalitat i de l’Estat per l’exercici 2020 (que arrosseguem des de fa alguns anys) i que condicionen la nostra capacitat de previsió i resposta als reptes que s’han d’afrontar, no ens podem aturar. Som conscients, doncs, que per fer front als compromisos amb la ciutadania, atendre les necessitats del municipi i cobrir les nostres obligacions, només podem comptar amb els nostres propis recursos municipals, tot tenint en compte la limitació de les nostres capacitats, però sense quedar enganxats en una paràlisi que ningú assenyala com es pot reconduir, actuant a nivell municipal exercint la nostra responsabilitat contreta amb la ciutadania.

Hi ha molts compromisos sustentats en l’objectiu que ningú es quedi enrere. Ja s’han pres decisions en aquesta línia, com la millora del Pla de Xoc contra l’atur de 2019, augmentant fins a 12 mesos la durada dels contractes dels plans locals d’ocupació i programant nous plans per a 2020. Com a mostra, una dada significativa: la previsió de contractació global per aquest any és de 186 persones, de les quals el 85 %, és a dir 159, es faran amb els nostres recursos.
Sóc conscient que no ens podem abstraure de la repercussió de la sentència judicial referent al judici del procés, i la realització d’unes eleccions generals a tres setmanes vista, la qual cosa incrementa la inestabilitat política i fomenta el creixement d’una tensió que no condueix a preveure un escenari que afavoreixi un clima esperançador.
Davant d’aquest panorama, crec fermament que la gran majoria de la ciutadania de Cornellà, independentment de la seva posició personal, no comparteix les actuacions radicals produïdes aquesta darrera setmana que afecten la nostra convivència, respectar la pluralitat i condemnar la violència han d’anar de la mà ara més que mai.

És necessari mantenir la serenitat i abandonar qualsevol posició que impliqui posar en risc la nostra convivència. La ingerència del perill de la polarització expressada aquests darrers dies per una minoria amb actituds extremes no contribuiran a la reconducció d’aquesta situació.
La política ha de ser l’instrument per donar respostes i evitar la cronificació d’aquest conflicte, situant el diàleg, la negociació i el pacte com a eixos vertebradors que reforcin el paper integrador dels poders públics que la societat necessita, no podem caure en la paralització per prendre decisions que afecten als problemes reals, és cert que avui estem condicionats i paralitzats, però si no actuem les perspectives de millora de les condicions de vida de les persones no serà possible.
Sortir de la inestabilitat requereix de diàleg i consens, escollint la moderació envers la radicalitat, amb responsabilitat democràtica per aproximar i per afrontant amb prudència la eliminació del risc d’una divisió irreparable.

7 d’octubre del 2019

Prudencia ante la inestabilidad

Se acerca el momento de aprobar los primeros presupuestos municipales de este nuevo mandato, y en su elaboración deberemos tener presente el actual contexto económico y político que nos rodea. En especial, tenemos que estar muy atentos a las consecuencias de una posible ralentización del crecimiento de la actividad económica; para determinar qué dirección deben tomar esos primeros compromisos de gasto, considero que el ritmo de la locomotora municipal va a tener que estar presidido por la prudencia, ante las inestabilidades que los acontecimientos económicos y políticos auguran.

En primer lugar, para llevar adelante un presupuesto de mandato, debemos pensar el contexto en el cual habrá que llevarlo a cabo, atendiendo las prioridades que planteamos en campaña electoral, y con una planificación de las prioridades más importantes. Nos toca hacer una previsión de la evolución de los ingresos, y sobre todo de su dimensión de presión fiscal, para poder identificar en cada ejercicio la defensa y solidez del gasto corriente, acentuando el margen para abordar las inversiones necesarias.

En segundo término, no hace falta decir que el panorama político nos condiciona para hacer esta previsión. El 10 de noviembre habrá de nuevo elecciones generales.Y el curso político nos hace pensar que tendremos pronto nuevas elecciones al Parlament.

A nivel estatal, la situación de bloqueo de la que no hemos podido salir provoca, entre muchos otros problemas, que en 2020 llevaremos tres años, tres ejercicios, con el presupuesto del Estado prorrogado. Y en Catalunya, no lo olvidemos, lo superamos: a pesar de la clara mayoría parlamentaria, están prorrogados desde 2017, unos presupuestos con un gasto social per cápita heredero de un duro recorte.

En conclusión, es probable que hasta 2021 –en el mejor de los casos–, no haya nuevos presupuestos ni para España ni para Catalunya. Esto significa que las administraciones que deberían estar a nuestro lado, no lo van a estar, no van a asumir nuevos compromisos.

Tercero, y último: la situación, como se ve, no es nueva. Desde los ayuntamientos ya nos hemos tenido que ir adaptando –y, por desgracia, acostumbrando– a sacar adelante nuestras cuentas con cierto grado de incertidumbre, sin poder acometer ciertos proyectos que requieren pedir créditos, y solo con la certeza de nuestra propia capacidad financiera en el capítulo de ingresos. Quiero recordar, también, las limitaciones que la legislación actual (la llamada “regla de gasto”) impone a la capacidad de inversión de los entes locales.

Repito, no es nuevo. Hemos vivido una crisis en la que la desvalorización del trabajo –menos empleos fijos, salarios más precarios que no están en consonancia con el coste real de la vida– ha hecho salir a la luz las frágiles costuras de nuestra economía. Muchas familias, primero cuando perdieron sus trabajos, y luego con salarios insuficientes, tenían problemas para llegar a fin de mes y el límite de lo que es pobreza ha sido volatilizado. Cuando los ayuntamientos somos el primer peldaño de las ayudas sociales y la primera ventana a la cual acudir, nos hemos encontrado que se recortaba al máximo nuestro margen de maniobra financiero.

Por eso, trabajaremos en un marco de prudencia, porque identificamos la posibilidad de un período de inestabilidad. Y debemos estar muy atentos a la desaceleración de la actividad económica, que nos puede llevar a un repunte del desempleo, que es el escenario que más nos preocupa, con estos antecedentes.

4 d’octubre del 2019

Inflexibles ante la violencia machista

Esta semana hemos tenido noticia del asesinato de una joven de nuestra ciudad, Cristina Ortiz Lozano, a manos ‘presuntamente’ de su expareja. La realidad de esta lacra social nos ha golpeado esta vez directamente, a una familia de nuestra ciudad, destrozándola emocionalmente para siempre. Unos padres rotos de dolor, y la vida de una mujer joven llena de vitalidad y proyectos arrancada de cuajo. No hay palabras de consuelo para esa familia, para el conjunto de familias que lo sufren casi a diario.
Ya les hemos manifestado nuestro más sincero y sentido pésame y nos hemos puesto a su disposición. Hemos emitido un comunicado oficial, consensuado con ellos, en el que hemos decretado dos días de duelo y convocamos a toda la ciudadanía a la concentración que el lunes, 7 de octubre (19h), haremos frente al Ayuntamiento para mostrar nuestra condena y el apoyo a esta familia.
Tenemos que alzar la voz fuerte y de forma rotunda, hay que seguir y mejorar desde el ámbito político y jurídico, en educación, en prevención y en la atención a las víctimas de violencia machista. La sociedad debe ser inflexible y fuerte, todos y todas debemos sentir y actuar desde nuestros ámbitos de influencia personales, no podemos cruzarnos de brazos y ver como se siguen sumando víctimas. Debemos asumir compromisos individuales y colectivos que nos permitan avanzar desde la igualdad y el respeto.

17 de juny del 2019

Un nou horitzó al davant

Aquest dissabte s’ha constituït el nou consistori de l’Ajuntament de Cornellà. Les eleccions han suposat un aval de la ciutadania a la feina feta en el darrer mandat, i un vot de confiança per governar la ciutat, durant els propers quatre anys, cap al projecte del PSC.

Penso que l’àmplia confiança que ha rebut la nostra candidatura dona un nou aval al nostre compromís polític, social i ètic. Vull expressar la meva gratitud per continuar caminant junts, i us asseguro exercir amb la proximitat del diàleg, actuar amb la franquesa de la responsabilitat cívica, democràtica i comunitària que representa per a mi ser l’Alcalde de la nostra ciutat.

És evident que Cornellà no es pot aïllar de la situació social que vivim. He explicat que desconfio de la política antipàtica, egocèntrica i destructiva; la política ha de ser entesa com a espai de confrontació d’idees, enèrgica en la seva defensa, però educada en les formes i respectuosa amb els rivals. Així mateix, cal exercir la política amb cura, sense enganys, i evitar conduir-la cap a la frustració o la impotència, i evitar navegar entre múltiples aigües.

La nostra de lluita és la mateixa de sempre, ni nova ni vella, afrontar i combatre la desigualtat i les injustícies socials. Volem actuar per garantir una transformació el més àmplia, i amb el consens més ampli possibles.

Tenim un nou horitzó de quatre anys al davant, que és on ara ens toca posar el focus: construir una ciutat integrada en l’entorn, més verda i més sostenible, més humana i solidària, més igualitària i combativa per erradicar la violència de gènere, més segura i cívica, i sobretot assumint que la crisi econòmica pot haver passat, però les seves conseqüències es poden cronificar en els col·lectius especialment vulnerables.

La política local ha de reivindicar el seu paper en els temps actuals, de soroll a les xarxes socials, de diàlegs intermediats per soliloquis quimèrics. Hem de reivindicar el pes de la proximitat: el dia a dia és real, no virtual. La política local és qui millor intueix les necessitats i carències que es viuen a qualsevol comunitat.

En definitiva, gràcies pel vostre recolzament i la vostra confiança, d’acord amb aquesta responsabilitat.

Reprenc la meva cita amb aquest bloc després del llarg període electoral, i ja amb poc temps per a més reflexions. I és que ja tenim aquí el Corpus, una nova edició de la nostra festa major, que s’encetarà oficialment amb el pregó de dijous que ve, a càrrec del Consell d’Infants de Cornellà.

Ens retrobem amb una festa que, també, requereix de la participació de tothom per poder-la fer realitat, i per poder-la fer el màxim de plena i plural possible. Per a això, hi treballen intensament un munt de persones, entitats i col·lectius, amb l’objectiu de compartir els bons moments que aquestes dates ens deixen sempre al record.

I no oblidem subratllar també el compromís que tenim tots per fer sempre del Corpus una festa igualitària, contra el sexisme i la LGBTIfòbia.

Podeu consultar tota la programació a la pàgina web http://www.cornella.cat/ca/Corpus.asp

Bona festa major a tothom!

11 de març del 2019

Gràcies

Bon dia.

Aquest serà l’últim article que faré en aquest bloc durant aquest mandat. Com ja sabeu, el proper 28 d’abril hi haurà eleccions generals i més tard el 26 de maig eleccions municipals. Per aquest motiu l’autoritat electoral ha acordat una sèrie d’instruccions, les quals posen certes limitacions a l’activitat institucional i pública; aquest any, amb força temps d’avançada. Per tant, deixo aparcades aquestes reflexions i comentaris sobre qüestions municipals, sobre la ciutat i sobre les seves activitats que hi he vingut fent.

Us agraeixo el seguiment i les vostres aportacions a aquest bloc, i us convido a seguir participant de totes aquelles propostes que ompliran Cornellà, amb l’esforç de la institució, les seves entitats i la seva gent, en els propers mesos, i també a mantenir una continuada reflexió, amb els vostres propis arguments, sobre la ciutat.

11 de febrer del 2019

Estrategia local, metrópolis de ciudades

Cornellà ya ha recibido oficialmente el reconocimiento ‘Green Leaf Award 2019’, en el marco de la conferencia internacional que celebramos la semana pasada en el Citilab. La señora Joanna Drake, directora general adjunta de Medio Ambiente de la Comisión Europea, explicó que un jurado experto decidió reconocer el compromiso de Cornellà, compromiso colectivo, añado yo, por hacer una transición hacia una economía verde y con más calidad de vida para su ciudadanía.

En la conferencia se han dado a conocer prácticas de sostenibilidad a escala europea, cada una válida en su contexto, todas ellas admirables. También en nuestro caso, donde el esfuerzo a hacer se plantea como una estrategia a largo plazo, y que intenta tener en cuenta todos los condicionantes propios de una realidad urbana como la nuestra.

Y en Cornellà desarrollamos una estrategia local, pero que está en línea con lo que se dibuja en el área metropolitana. La escala del diseño de la movilidad sostenible, de la gestión del medio ambiente y de nuestra realidad urbana no tiene sentido sin comprender la identidad de Cornellà dentro de la identidad metropolitana.

Buena parte de ese planteamiento de futuro es lo que podemos ver en la exposición que estos días se quedará en el Citilab, “Metròpolis de ciutats”, una muestra gráfica, y con elementos interactivos realmente interesantes, del Plan Director Urbanístico del AMB parra los próximos años. Una planteamiento, una guía, desarrollada por una red de más de 400 expertos de diferentes disciplinas, que, como Cornellà Natura, se fundamenta en mejorar nuestra calidad de vida a través de una mayor integración de los espacios verdes y la protección del ecosistema en nuestro entorno.

8 de febrer del 2019

Adiós a una gran persona

Hace una semana me informaron que el ciudadano y poeta Alejandro Sánchez Penalva (Ahumada) nos acababa de dejar después de una lucha de varios años contra la terrible enfermedad del cáncer. Precisamente, el miércoles 30 de enero, por la tarde, estuve hablando con él en la plaza del ayuntamiento. Fue una conversación que no indicaba la proximidad de esa dura despedida, consciente como siempre de su realidad, empujaba para no tirar la toalla, conversamos de la integridad formada entre sus palabras y sus orígenes granadinos, nos despedimos, hasta la próxima, pero ya no la habrá.
Cornellà ha perdido a un gran ciudadano de esos tantos anónimos, implicado y comprometido en diferentes ámbitos, destacando el cultural. El tenía dos pueblos, el de nacimiento: Huéscar (Granada), y su ciudad de acogida, Cornellà. Estuvo en el “Semillero Azul” y fue fundador de la Asociación de Poetas de Cornellà. Sus presentaciones de libros y sus poesías siempre estarán en nuestra retina. Se ha ido, pero su obra quedará siempre entre nosotros.
No pude estar en el acto de despedida porque me encontraba fuera de la ciudad, pero en mi mente y en mi corazón compartí el dolor de su familia y de todos aquellos que lo queríamos.

9 de novembre del 2018

Diàleg i reflexió sobre migració

Avui al migdia, el Cornellà Creació convoca al diàleg i la reflexió sobre ‘la migració com a oportunitat a l’Europa del s.XXI’ amb l’advocada especialista en Dret Penal Internacional Raquel Vázquez, la codirectora d’Ashoka Espanya Alexandra Mitjans, i el director de Proactiva Open Arms Òscar Camps. Tots tres ens donaran la seva versió i analitzaran aquest tema d’interès internacional.

22 d’octubre del 2018

La cultura mai té límits

Quan érem joves volíem més biblioteques, perquè no en teníem; tristament, hi ha gent que no se’n recorda. El ràpid creixement de la població de Cornellà va posar de manifest molts, moltíssims dèficits produïts en l’època de la dictadura, entre ells el paper secundari de la formació i l’escassetat d’espais per promoure el creixement personal. Els ajuntaments democràtics van començar a tenir com a prioritat destinar molts més recursos a la cultura, l'educació i la formació lectora, que van tenir un primer impuls importantíssim amb la biblioteca Central, estrenada l’any 1996.

Després de la biblioteca va ser la Xarxa, per descentralitzar i acostar aquest servei als barris. Tot just avui dilluns a les 18.30 hores, la biblioteca Sant Ildefons fa un acte per commemorar el seu cinquè aniversari, amb una festa participativa, per escoltar tant propostes de futur com la veu dels que han format part de la seva història, de l'aventura que havia de suposar posar en marxa un centre cultural com aquest, i que havia de significar un nou impuls de la cohesió social al barri.

A més, aquests darrers vint anys han coincidit amb una transformació profunda de les biblioteques, que són molt més que prestatges de llibres; són espais plens de vida social, d’activitats culturals, de centres d’interès relacionats amb altres disciplines artístiques, només hi heu d’anar, i veure-ho. Per aquest motiu, aquesta funció d’eix social integrador i impulsor de polítiques educatives i culturals s’ha de reforçar en els àmbits de proximitat, per això, després de les tres biblioteques que formen actualment la XBC, vindrà la biblioteca de Fontsanta, amb les obres avançades, i després vindrà la d’Almeda, on comencen ara, i per la qual ha tocat fer un esforç important.

La cultura mai té límits, amb els llibres, guanyem coneixement i creixement personal, amb les biblioteques, guanyem espais que dinamitzen la nostra comunitat i ens enriqueixen com a societat. No imagino a ningú que pugui estar en contra de continuar aquest camí.