22 de febrer del 2010

Balanç d'esperança

Per resoldre problemes, el primer pas és poder pensar solucions. I això sembla molt difícil avui dia: ens trobem immersos en un escenari de poca reflexió, de molta desorientació: si una setmana la immigració a Vic ocupa portades, la següent només es parla de cementiris nuclears, i la següent tots dos temes semblen oblidats. Fa falta reflexionar per abordar amb seriositat els problemes, discutir-los, plantejar-nos objectius col·lectius i saber explicar-los.
Estem davant una crisi econòmica i en altres ocasions això ens ha servit per sortir-ne reforçats. Tant a principis dels 80 com l'any 93 hem sortit de la crisi, i entre tots hem millorat les posicions dels nostres pobles des de l'òptica del progrés. La nostra comarca ha crescut i ha progressat. I no va ser fàcil, només recordaré que ens van construir TV3 i al solar del costat es va posar una primera pedra, la de l'hospital comarcal, que allà es va quedar. Aquest mes de febrer, aquest hospital ja és realitat fruit del compromís de l'actual govern, compromís amb les persones i amb l'equilibri territorial, sense oblidar unes o altres comarques.
Les decisions que es prenen a Catalunya són les més importants per al nostre creixement i progrés. És on es decideix sobre la sanitat, l'educació, la nostra forma de viure, la mobilitat, l'espai públic. I hem de plantejar amb força les nostres aspiracions col·lectives. Ara el govern de Catalunya pot presentar per primera vegada un balanç de la feina feta durant set anys, i plantejar amb molta esperança el que pot representar parlar d’una dècada o dos, per planificar o combatre les dificultats contruint una nova realitat de progrés. Hem aconseguit que cada dia les coses funcionin millor. No cal detallar el balanç, amb el desplegament dels mossos, de les places escolars, de les inversions sanitàries, en mobilitat; o parlar de tots els diners que s'han destinat el 2009 i el 2010 per pal·liar la crisi econòmica, en especial per fer que la resisteixin millor aquells que tenen menys.
Per això hi ha tant de soroll. Hi continua havent moltes diferències entre polítiques d'esquerres i polítiques de dretes. És el principal balanç del camí que ja hem recorregut. Cal aturar-nos un moment per poder-ho veure, per poder reflexionar amb assossegament, i poder emprendre la marxa segurs de la direcció a seguir.