Dissabte Catalunya va viure una cita històrica. Una gran manifestació per fer patent el nostre posicionament contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, opinió que també hem posat per escrit al manifest que amb l'acord de tots els alcaldes del Baix Llobregat vam signar dijous a Sant Boi.
La manifestació va fer evident que tots som capaços d’expressar amb respecte i tranquil•litat, amb seny, aquestes idees, més quan es tracta d’un sentiment tant generalitzat. I més enllà, crec que hem d’estar al costat d’aquells que s’esforcen, que alcen la veu, per aconseguir fer respectar el que el seu poble ha manifestat, i que necessitem per progressar.
Amb el president Montilla compartim tot això i més, no parlo d’unanimitat, però sí d’un ampli sentiment on la gran majoria hi té lloc. Tots junts sí que podrem fer escoltar la nostra veu, i ser capaços de parlar ens fa ser millors. Aquells que volen excloure, s’exclouen ells mateixos. Encara que siguin una minoria de ximples, com també n’hi va haver dissabte, que van utilitzar l'agressivitat per fer-se veure. Aquests extrems no hi caben.
Les emocions positives ens fan ser millors, ens fan ser més feliços. Fins i tot en els moments difícils, fins i tot quan parlem dels nostres sentiments com a poble. Fan referència a l'ànima, potser costen d'explicar, però hi són, i superen la rigidesa de l'ordre jurídic. Per això som capaços de celebrar l’èxit cívic d’una manifestació reivindicativa, com a poble, i som capaços de felicitar-nos també pel triomf de la selecció espanyola. Un sentiment que no té perquè ser unànim, però no exclou ningú. Per exemple, com van fer Xavi i Puyol a Sudàfrica recorrent l’estadi de la final amb una senyera a la mà, i vestits amb la samarreta de la selecció, tot just després d’un triomf històric, pel qual també ens hem de felicitar, i que ha emocionat, és evident, a moltíssima gent.
Ens hem de felicitar, per tant.
