12 de novembre de 2010

9 de març, “Dia Nacional de les persones desaparegudes sense causa aparent”

Dimecres el Congrés dels Diputats, per unanimitat, va fixar aquest dia per recordar totes aquelles persones que no sabem on estan perquè un dia determinat van desaparèixer del nostre costat, sense dir on anaven, sense cap pista. Ha de ser un dia no de festa, sinó de reflexió i també de reivindicació perquè aquests casos no caiguin en l'oblit.
Al nostre país hi ha moltes famílies angoixades per aquesta desgraciada vivència, que troben una mica de llum gràcies a persones i entitats com INTERSOS, que els donen un suport molt important.
A Cornellà, tenim un cas que va tenir repercussió a tot l’Estat, el cas de Cristina Bergua, que la nit del 9 de març de 1997 va desaparèixer, i que malgrat tots els esforços per intentar localitzar-la, no ha estat possible. Aquell fet el vaig viure en primera persona, per la responsabilitat que en aquell moment tenia. Des del primer moment em va impressionar l’esforç, sacrifici i treball que hi va posar la seva família, la mare, el seu pare, el seu germà i el seu entorn més proper. Cornellà i tot l'entorn metropolità es van omplir de cartells. Però encara avui és una incògnita saber el que va passar i, sobretot, on poder-la trobar a hores d’ara.
La seva pròpia recerca i la voluntat d'ajudar famílies que es trobessin en la mateixa situació va esperonar els pares de la Cristina a impulsar l'associació INTERSOS. L’any 2007, tant ells com INTERSOS em van plantejar que recolzés com a institució una iniciativa ciutadana per fixar un dia per les persones desaparegudes i que fos precisament declarat com a tal el dia de la seva desaparició. Va ser dins de l’acte del desè aniversari quan es va iniciar el camí per aconseguir aquest objectiu, dins d’un acte senzill però molt emotiu, a la plaça dels Enamorats, en què van participar molts ciutadans i moltes ciutadans compromeses amb la societat i les persones.
L’empresa no era fàcil, havia de superar molts obstacles, però finalment aquella idea s’ha fet realitat, i és una prova evident que amb voluntat, constància i molta tenacitat hi ha coses que són possibles. M’he alegrat molt de què finalment s’aconseguís obtenir aquest acord, encara que la meva satisfacció mai podrà ser plena mentre es repeteixin situacions com el cas de la Cristina, que en el seu dia va entrar al nostre cor i que ara, aquell mal dia, ha de servir per sensibilitzar a tota la ciutadania de l’Estat sobre aquest greu problema.