Dimarts passat, al Castell de Cornellà, vaig tenir ocasió d’assistir a la presentació del llibre “Indústria i Modernisme”, de Pilar Portugués, que vint dies abans m’havia regalat perquè pogués donar-hi una ullada. Per ser sincer, ja l’he llegit, i comparteixo plenament el que es va dir durant la presentació sobre el fet que era una “petita joia” que calia valorar i divulgar. Una obra per a tothom.
La indústria que es va instaurar a Cornellà a principis del segle XX va comportar una gran revolució i al mateix temps l’inici d’una transformació del poble a la qual molts segur que es van oposar, però que ara, gràcies a haver-se portat a terme, ens ha permès tenir i gaudir un interessant patrimoni sobre el futur del qual podem prendre decisions, gràcies fonamentalment al fet que la major part d’aquest patrimoni és nostre.
Va ser entranyable, gràcies a la lectura del llibre, poder recordar moments importants de la vida dels meus pares i de la meva infantesa en els relats relacionats amb la Central d’aigües tal com ara la coneixem, ja que la meva mare va treballar a la casa del director mentre que el meu pare ho feia a la sala de màquines. Gràcies a això, ells es van conèixer i jo sóc aquí.
La Pilar és l’exponent d’una persona compromesa amb la ciutat, ja que ha fet un gran treball, de forma voluntària i utilitzant el seu temps de lleure, per gaudir del que li agrada i amb la voluntat de compartir-ho.
Tinc molt present el que va dir, que no sols comparteixo, sinó que fa temps que també vaig dient, que moltes vegades caminem per la ciutat i no veiem el que tenim, que és molt. Això sempre ha estat important, però ara ho és molt més, ja que cal gaudir del que hem aconseguit entre tots i totes.
