20 de juny de 2011

Al company Carles Navales

Ahir vam acomiadar en Carles en el seu darrer viatge entre nosaltres. Va ser un moment dur, emocionant, entranyable, ple de sentiments. També va ser un espai de retrobament de moltes persones, que probablement feia temps que no es veien o parlaven. Cinc persones el van saber descriure molt bé, persones molt diferents entre elles. Així era en Carles!! Personalment em vaig emocionar amb les paraules del seu fill Gabriel, que amb 18 anys té un gran futur per davant, però que ha patit un gran cop, el que més. Algú va dir que el Gabriel era la seva passió, i jo diria que també representa el futur. Una part del llegat del Carles està en ell.

En moments com els que vivim tots el trobarem molt a faltar, la seva capacitat d'anàlisi i de fer entenedores la profunditat i les implicacions de les realitats socials i polítiques. I jo, personalment, en aquelles tertúlies que teníem de tant en tant, amb l’excusa de dinar de forma distesa, on compartíem preocupacions però també, per sobre de tot, propostes de futur. La seva mort ens ha d’encoratjar encara més per saber conservar tot allò que fa 40 anys semblava una Utopia.

Obituaris publicats a El País per Pere Ríos i Santiago Carrillo.
Afegeixo també les opinions publicades a Diari de Girona per José Montilla i Pere Navarro.