10 de febrer de 2012

Ahir projecte, avui realitat, demà futur

Ahir a la tarda vaig ser a l'institut Joan Miró a la presentació de la segona entrega del treball de recerca que han realitzat catorze alumnes del centre emmarcat en el projecte “Cornellà Virtual” que pretén ser, entre altres coses, una finestra de la nostra ciutat oberta al món.
Aquest projecte, que fa uns quatre anys va començar a posar els seus primers pilars, va comptar amb el suport de l’Ajuntament. Era i és una clara aposta de “confiança” per les persones que l’han dirigit i els alumnes que l’han fet realitat, que amb la presentació i lliurament de la feina feta es retroalimenta. El projecte per a mi té un valor afegit, perquè ha estat fet per joves de la nostra ciutat i perquè el treball els ha facilitat el conèixer la realitat de les persones que amb les seves inquietuds han contribuït a configurar-la. Un dels nostres millors patrimonis son les persones que de forma altruista treballant des de les Entitats per la nostra ciutat, algunes d’elles, que han col·laborat en la seva realització, presents a l'acte. Des de la proximitat, des del contacte personal, han conegut de prop aquesta riquesa.
En la part de presentació referida a les Entitats de la Ciutat, moltes d’elles nascudes entre els anys 60 i 70, el meu cap em va transportar a la meva infantesa, als anys d’estudi a l’Escola Sant Miquel, recordar la implicació de molts professors i professores que ens ajudaven a créixer com a persones i a formant-nos en valors, més enllà de les hores lectives, com fan actualment molts professionals de l’ensenyament; i les meves tardes jugant a la pista descoberta de bàsquet del carrer Rubió i Ors. Anys feliços, malgrat els escassos recursos que hi havia a tots els nivells. Anys de l’inici de compromisos amb la ciutat de molts companys i amics; com els joves que ahir van exposar el seu treball.
Si mirem el mapa, Cornellà és un municipi petit, dues vegades el “Central Park“ de New York, però quan la trepitgem descobrim una ciutat plena de vitalitat amb persones compromeses i implicades en donar-li vida. Aquest tipus de treball, en un present ple d’incerteses, és una llum d’esperança en el futur. Felicitats a tot els estudiants que heu participat en aquest projecte, sou un exemple que cal recolzar.