26 de març de 2012

La resposta del món local

És curiós que hagi estat el món local qui hagi estat capaç de trobar una resposta parcial als seus problemes financers i al mateix temps hagi donat un cop de mà a la Generalitat de Catalunya, ofegada en un mar de dubtes i sense cap tipus de rumb clar que ens permeti saber on anem.
La bona gestió dels recursos econòmics de les Diputacions Catalanes en els darrers anys ha fet possible dues coses: La de donar liquidesa a les arques municipals per poder atendre les seves obligacions i reduir la pressió dels municipis que s'exercia enfront a la Generalitat.
El conveni subscrit entre la Generalitat i les Diputacions de Catalunya, comporta que els fons econòmics de què disposa la província permetin la subrogació parcial del deute que el govern autonòmic manté amb els Ajuntaments, i això provocarà com a mínim que determinats proveïdors puguin cobrar o pagar la nòmina dels seus empleats i empleades.
Crec que en general cal valorar en positiu aquest acord, però cal també ser clar, si no s'hagués de cobrir les esquenes del Govern, aquests recursos podrien haver servit per invertir-se en donar més resposta a la incertesa que viuen moltes famílies. És a dir recursos que podrien ser destinats a donar suport a les persones de forma més directa, ara serviran per pagar deutes contrets per la manca de previsió i control del Govern de la Generalitat.
Les dotacions que es destinen per ajudar als Ajuntaments, per les dades que disposem, en el 90 % dels municipis de Catalunya permetrà poder pagar als seus proveïdors, les nòmines dels seus empleats, i en general crear crèdit per poder donar resposta a les demandes de la població menys afavorides de la societat, encara que sigui de forma parcial i a precari.
Cornellà demanarà la quota que li correspon, que en principi la situem a l’entorn del 60% del deute que tenia la Generalitat amb la nostra ciutat a finals del mes de febrer, no per atendre les obligacions contretes, sinó per poder prendre mesures i iniciatives si la situació ho requereix. La feina ben feta, sempre dóna bons resultats, encara que de vegades siguin altres els que s’apuntin l’èxit.