25 de juny de 2012

Aprendre dels infants

Fa uns dies em vaig reunir amb els nens i nenes que formen part del Consell d’Infants de la nostra ciutat, que aquest any a més compleix 10 anys de vida com a òrgan de participació dels menors en la vida ciutadana. Vam estar parlant una bona estona del que ells, alumnes de cinquè i sisè de primària, esperen del futur, de la ciutat i del seu entorn. Cada any exposen en aquesta darrera reunió el que els inquieta de la ciutat i em fan propostes per millorar. Segueixo atentament les seves reflexions en veu alta, els seus suggeriments i m’adono que malgrat tenir entre 11 i 12 anys, són molt conscients de que la ciutat és un projecte comú, on tots hi participem i on tots hem de treballar i comprometre’ns. Em va sorprendre gratament el seu caràcter crític sobre actituds dels adults, i la seva franquesa a l’hora d’exposar els seus punts de vista sobre aspectes de civisme.
Han treballat de valent i han fet un vídeo molt didàctic on proposen petits gestos, per fer la ciutat més habitable per a tothom. Al final, com sempre, és un tema d’educació i actitud personal, i ells moltes vegades ens donen als adults lliçons de convivència, de respecte i de civisme. Escoltar els infants és un exercici molt sa, la seva visió innocent i sense prejudicis ens ofereix moltes vegades una perspectiva coherent i realista de moltes coses. Ara més que mai, el món necessita un pensament infantil: idees audaces, creativitat i en especial optimisme.