12 de novembre de 2012

I mentrestant, què?

Acabem de començar una nova campanya electoral, després de menys de dos anys de mandat de l’actual Govern de la Generalitat. Dos anys en què la majoria de problemes que hi havia s’han agreujat. En què la vida de la gent no ha millorat. I amb unes expectatives de futur gens clares.
Sense entrar a valorar les propostes dels partits polítics que ens presentem a aquestes eleccions, una cosa està clara: el dia a dia apreta molt. Hi ha moltes famílies que han caigut en una situació d’angoixa, amb un membre de la família o més, en situació d’atur i sense perspectives d’aconseguir feina a curt termini, i amb un encariment de la vida fruit de l’augment d’impostos directes i indirectes. Ara mateix es troben en un cicle pervers, del que és molt difícil sortir. Davant aquesta situació, es donen les condicions perquè la societat quedi atrofiada, poc motivada, però tot i això, i per sort, tothom s’esforça per tirar endavant.
El mes de juliol vaig mantenir reunions amb comerciants i petits empresaris, gent que aixeca la persiana cada dia, esperant revertir la situació econòmica actual. També els hi agradaria poder decidir tancar per fer noves eleccions, i tornar a obrir després, però no ho poden fer.
A Cornellà hem centrat el nostre esforç en buscar noves aliances per lluitar contra els efectes de la pobresa, aquí s’hi inscriu la botiga solidària que s’obrirà properament. També hem buscat eines, com els plans d’ocupació local que preveuen els pressupostos, per reduir els efectes de la crisi, però es tracta només de mesures paliatives, com ja he dit altres vegades.
I mentrestant, què? És una pregunta que no es respondrà el 25 de novembre. Prendrem alguna mesura per solucionar les retallades en l’educació? Decidirem deixar de desmantellar la sanitat pública? Com ho farem per evitar que creixin les bosses de pobresa? Quina voluntat hi ha de donar resposta a aquesta situació?... Mentrestant, hi ha algunes aliances a qui només els interessa empetitir i empobrir la societat, i sobretot, anul•lar tota aquella gent que no comparteixi amb ells la seva idea de país, o aquella gent que tingui la voluntat de plantar cara als poderosos. Però, i mentrestant, què?