Al darrer ple municipal vam aprovar una moció rebutjant totalment l’avantprojecte de Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local que ha presentat el Govern espanyol, perquè suposa una vulneració a l’autonomia local que no té precedents en la democràcia.
Parla de “racionalitzar” i “sostenibilitat” quan l’únic que pretén és buidar de competències les administracions locals. És una agressió, no a l’ajuntament de Cornellà, sinó als seus ciutadans i ciutadanes. Perquè, què es vol racionalitzar? Quines duplicitats es volen evitar? Que algú ens expliqui quins serveis oferim a Cornellà finançats per l’Ajuntament que estiguin duplicats per l’Estat o la Generalitat. Cap ni un.
Amb el redactat actual, se suprimiran competències municipals, i això vol dir tornar enrere en el benestar de la ciutat, especialment en l’àmbit social i cultural. Tornar a l’any 1979, evitant que cap ajuntament decideixi prestar un servei no previst expressament per la legislació bàsica. No serien possibles ni el pla d'ocupació que hem posat en marxa per donar feina a 300 persones aquest any, ni les escoles bressol, ni la major part de l'ajuda que oferim a entitats. Perquè us feu la idea, ens volen només per netejar carrers i recollir escombraries.
És una agressió, que justifiquen atribuint-la a les circumstàncies econòmiques. Però és fals que el món local tingui un pes significatiu en el dèficit públic de l’estat. Tot just suposa un 14% del total de despesa pública, i un sol ajuntament acumula la meitat del deute. Pretendre que els ajuntaments hagin de governar estrictament amb criteris comptables, com si fossin una gestoria, és menysprear la ciutadania. Una ciutadania que els ha votat i els ha escollit directament, al contrari que tots aquests “experts” economistes.
En realitat, aquí el Govern Central persegueix aconseguir els seus objectius ideològics amagant-se en l’aparador de la crisi econòmica. “Racionalitzar” competències, en aquest cas, és apartar-les d’una administració que els ciutadans voten cada quatre anys, per deixar-la en mans d’òrgans d’elecció indirecta, o en òrgans de gestió que simplement en valorin l’oportunitat depenent del cost que tindrà. A més proximitat en la concepció d’un servei, més eficiència. Perquè posats a racionalitzar, el problema no està en el món local.
Hem de frenar aquesta agressió, que ignora els principis d’autonomia i subsidiarietat, que ignora les necessitats de la ciutadania, i ignora els nivells de qualitat i eficàcia dels serveis que presten avui els governs locals. I per gestionar amb criteris austers, no cal que ens donin lliçons, al contrari. En el món local tenim els millors exemples de gestió racional i sostenible.
