El divendres vam celebrar per vuitena vegada el lliurament dels Premis Ciutat de Cornellà. Marcats, com no podia ser d’una altra manera, per tenir lloc durant la Setmana de la Dignitat i la situació social i econòmica que estem vivint.
Vam reconèixer una sèrie d’institucions i persones d’àmbits molt diversos, però amb evidents trets comuns. Els premis són una petita exposició del que som. Petita, però molt àmplia: de molta gent que sí ajuda, de moltes persones que es comprometen, que tiren endavant aquest projecte de ciutat. Penso que veure’ls, escoltar-los, ens deixa clar que hem d’estar orgullosos de Cornellà com a ciutat, que hem estat fidels a la nostra trajectòria, a les nostres arrels, a la nostra procedència, als nostres pares: gent humil, gent combativa, gent a favor de la vida.
La nit dels Premis Ciutat de Cornellà ha estat una nit especial en un moment especial. Estem veient que hem de tirar endavant, i que hem de confiar en nosaltres mateixos. Jo vaig dir que aposto més per buscar camins, que no solucions. Compartir, anant junts, no podem estar sols. De fet, hem de destruir la soledat, d’aconseguir que la gent en dificultats trobi en tots nosaltres un punt de referència, per poder compartir un projecte de vida.
La nostra ciutat està renovada, transformada, millorada, però hem d'anar més enllà de l’espai físic. El que hem de protegir amb més intensitat en aquests moments són les persones que hi ha dins. Aquesta crisi, les seves conseqüències, afecten a la part més feble de la nostra societat, i per això volem plantar cara a la pobresa, per això volem reivindicar la nostra dignitat, però no només amb paraules, sinó amb recursos, amb compromisos, amb fets.
