20 de gener de 2014

Menys autonomia local

El passat 27 de desembre, el Congrés dels Diputats va aprovar, de forma unilateral i sense comptar amb els ajuntaments, la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local. Una nova Llei clarament regressiva i intervencionista que, en línies generals, contempla aspectes que posen en perill serveis bàsics per als ciutadans, com són la reducció de competències dels ajuntaments, la necessitat d’aconseguir delegacions de les funcions per poder-les seguir prestant i, sobretot, una supervisió i tutela absoluta de l’activitat de la política local.

La Llei, inicia el compte enrere perquè les comunitats autònomes assumeixin progressivament i en un termini de cinc anys els serveis en matèria de salut que ara donen els ajuntaments, i en un màxim de dos, els serveis socials. Sota la bandera d’evitar duplicitats i reduir el dèficit públic, la nova Llei pot significar la desaparició d’alguns serveis o, en tot cas, la seva privatització, amb el corresponent cost per als usuaris. Però el deute dels ajuntaments representa el 14% de tot el dèficit estatal, i si no comptem els ajuntaments de València i Madrid, el deute de l’administració local només suposa un 5%.

Segons la Llei, per exemple, a partir d’ara pel que respecta als serveis socials, els ajuntaments només ens podrem encarregar de detectar i avaluar situacions de necessitat i l’atenció immediata a l’exclusió social. Pel camí es quedaran serveis com els plans per a la reinserció laboral que estem desenvolupant i que han permès que en l’últim any poguéssim donar feina a 300 persones en atur. També es veuran afectats els serveis en matèria d’igualtat, com les activitats formatives per a les dones del CIRD o el servei d’assessorament jurídic i atenció a víctimes de violència de gènere, els serveis complementaris en matèria educativa com les classes de reforç, entre molts d’altres. A més, s’exercirà un control econòmic excessivament estricte i de l’activitat política, ampliant el ja existent, sobre la presentació pràcticament mensual de rendiment de comptes i d’informes per part dels funcionaris d’habilitació nacional. En definitiva, un empobriment de la vida local, que afecta sobretot als ciutadans i ciutadanes i al teixit associatiu i cultural de la ciutat. La nova llei és una agressió, no contra l’ajuntament, sinó contra les persones.

I encara que amb algun matís, dóna igual el grau d’endeutament que tingui l’administració local, Cornellà, que és la ciutat de Catalunya de més de 50.000 habitants i la segona de tot a l’Estat menys endeutada, s’haurà de sotmetre al mateix règim que aquelles que no han fet els deures en temps de bonança econòmica.
Malgrat aquesta mala noticia, ja ho vaig anunciar abans de la seva aprovació, seguirem treballant per mantenir tots els serveis que actualment es fan a la ciutat, no renunciarem a seguir donant les mateixes prestacions, perquè disposem de recursos i musculatura financera per poder-ho fer durant els propers dos anys, sempre que no sorgeixen noves normes que limitin més la autonomia d’autogovern local.
En definitiva, es tracta d’una regressió. Aquesta Llei amaga aspectes ideològics, que ens volen fer tornar a l’any 1979, en el que els ajuntaments no teníem competències i vam haver de plantar cara. I ara, tornarem a plantar cara per defensar els drets i els interessos de la nostra ciutadania.