Ara fa una setmana, divendres passat vàrem acomiadar a la nostra Maria Rosa Casanovas, una gran persona. Una persona compromesa amb la seva ciutat, tenaç per convèncer en tot allò que creia, treballadora inesgotable que treia temps per conciliar les seves obligacions personals i professionals amb les seves inquietuds i iniciatives. Una persona lluitadora, com ha quedat palès en aquests quatre anys, en que ha combatut aquesta maleïda malaltia que ha patit, i que finalment ha pogut amb ella.
La seva empremta sempre estarà amb nosaltres. Ella ha estat, sense dubte, la responsable de la creació a la nostra ciutat de la Universitat de la Gent Gran. No ho va tenir gens fàcil, era tot un gran repte, que va assolir desprès d’un gran treball per aconseguir les complicitats de moltes administracions. La seva creació, unida a l’impuls que va donar a la Universitat d’Educació a Distancia (UNED), o la posada en marxa del seniorlab al CitiLab, son tres de les seves grans obres-aportacions a la ciutat. Per tot el seu treball envers a la ciutat, se li va atorgar la “Medalla d’Or en Humanitats- Ciutat de Cornellà” l’any 2009.
La seva figura perdurarà en totes les persones que han pogut adquirir coneixements gràcies al seu treball, i en la memòria de tots els que vam poder gaudir i relacionar-nos amb ella, com ens recordava en la cerimònia de comiat una de les seves filles.
Les seves etapes en la vida, com a persona adulta, estan molt diferenciades. Una primera dedicant-se a la seva casa, a la seva família; desprès compartint aquesta dedicació amb un esforç afegit per adquirir coneixements que li van portar a conquerir una de les seves grans il•lusions, ser llicenciada en Humanitats, títol que li va permetre assolir una altra de les seves passions, la docència. I l’ensenyament la va atrapar fins al punt de dedicar el seu temps a desenvolupar els projectes de ciutat que abans he comentat.
No la tornarem a veure, ja no podrem compartir una xerrada apassionada i amb el xic d’ironia que la caracteritzava, debatre amb passió i sense fi una qüestió determinada; però el seu record sempre estarà entre nosaltres. Ha iniciat un viatge sense retorn, però mai l’oblidarem. Descansi en pau, Maria Rosa.
