La sostenibilitat social de Cornellà és la nostra responsabilitat, i mantenir-la i fomentar-la és el que hem fet els últims anys.
Després de les eleccions municipals de 2007 vam començar a reflexionar sobre els primers símptomes de la davallada de l’economia. L’estiu de 2008 l’Ajuntament de Cornellà ja va constituir el primer fons de contingència social amb 700.000 euros pensant, ingènuament si voleu, que amb aquests diners podríem fer front a una crisi que començava a despuntar. Avui, després de dos acords socials, hem triplicat els nostres recursos per a les persones que més ho necessiten. I ho hem fet construint estratègies i aliances sòlides, escoltant i buscant altres mirades, per construir entre tots un camí comú.
Hem ajudat 1.200 persones amb plans d’ocupació, 6.000 famílies són ateses en aquests moments pels serveis socials de l’Ajuntament. Hem cobrat dues plusvàlues i les hem destinat a contractar persones en situació d’atur de llarga durada, a crear un fons d’ajudes econòmiques per a estudiants universitaris i a un nou projecte de lloguer social per garantir un habitatge digne. Hem liderat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona un programa per lluitar contra la pobresa energètica.
El que hem fet és un combat contra la crisi. Hem defensat la ciutat treballant per evitar que la gent de Cornellà es quedi enrere. Potser són coses que no es veuen, que passen desapercebudes donada la magnitud de la conjuntura econòmica, però darrera de les quals s’hi amaga un esforç titànic. Nosaltres no tenim recursos ni competències ni capacitat per revertir la crisi, però ho hem intentat, tot i trobar-nos sols, sense el recolzament de l’Estat ni la Generalitat. I ha estat possible perquè hem confiat en les nostres pròpies forces i comptem amb una economia municipal sòlida, sanejada per poder impulsar totes aquestes mesures pal·liatives.
Estic motivat perquè la nostra resposta pública i cívica ha reduït la degradació social del nostre municipi. Des de l’Ajuntament hem incorporat en totes les nostres polítiques el combat contra la pobresa, ja sigui en esports, facilitant la pràctica esportiva dels infants més desafavorits; en cultura, potenciant les activitats de lleure familiar gratuïtes; en educació destinant recursos a estudi assistit... El combat contra la desigualtat i en concret contra la pobresa forma part del nostre ADN. Un codi d’actuació que ha de continuar present en l’acció política, institucional i en la estructura quotidiana de la gestió de la ciutat.
