En primer lloc,
felicitar-nos tots i totes per l’alt índex de participació i pel nou exercici
de democràcia que han tornat a fer els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i
de Cornellà, manifestant el seu sentit de vot en base a diferents claus socials,
nacionals o ideològiques, i que ha posat sobre el taulell la radiografia més actual
i real del que pensa i sent la societat catalana.
Malgrat això, malauradament,
han estat unes eleccions en què han quedat diluïdes les responsabilitats de
l’acció de govern, i en què no s’ha parlat prou de propostes polítiques de
futur. I subratllo malauradament, perquè això significa que s’obre un període
d’incògnites davant el que passarà de manera immediata, amb la formació d’un
nou govern i com es gestionaran les nostres estructures actuals, que afecten al
nostre progrés econòmic i social.
És evident,
també, que aquestes eleccions tenen moltes lectures. Però la primera de totes
no és una altra que la debilitat com a conseqüència del resultat. La segona,
que no s’obre un nou temps, sinó que aquest temps queda paral·litzat i sumit en
un parèntesi d’incertesa. I la tercera, la preocupació per la instrumentalització
d’aquests resultats i el mal ús de cara a les properes eleccions generals.
I mentrestant,
què? Com es gestionarà la fractura de la convivència, els efectes en les
famílies de la crisi econòmica, els problemes diaris de les persones?
I davant d’això, em
permeto manifestar un desig:
Per començar que
fos possible gestionar aquesta nova conjuntura sense soroll, sense insults ni
desqualificacions, amb sentit comú i discreció, enfortint el diàleg i posant a
les persones per davant dels interessos immediats i evitant dreceres inviables.
Trobar espais i
camins comuns de consens, de treball al servei de la ciutadania, i que sempre
es poden trobar si se’n té la voluntat. Aquest és el camí que he emprès i la
meva tasca a Cornellà, per evitar l’ampliació de les fractures i mantenir la cohesió
social.
