En aquest començament d’any, és habitual plantejar-nos un seguit de bons propòsits, a vegades simples reptes personals, a vegades canvis ben importants a les nostres vides. Crec que també ens podríem posar uns propòsits com a comunitat, com a habitants d’un espai de convivència comú, la ciutat de Cornellà per a 2017.
Per exemple, fer-nos el propòsit de ser una ciutat més humana, i també que defensi la natura.
Més humana, perquè com a comunitat, som molt més que un conjunt de persones, tenim lligams personals, culturals, socials, ens hem de proposar protegir-los, i també fer-los créixer. Perquè aquests lligams són els que ens fan sentir que Cornellà és casa nostra, que aquell veí forma part del mateix que nosaltres, la nostra comunitat. Aquest any, posarem un important accent en la dinamització d’aquesta cultura, i també en l’atenció social, explicar clarament que ens hem d’entregar a aconseguir reduir les escletxes que la crisi ha eixamplat.
I també ens hem de proposar de ser conscients, entre tots, de defensar la natura, d’entendre el nostre entorn com una casa, un jardí, el que vulgueu, que hem de cuidar entre tots, hem de fer-lo còmode per a viure. Ens agradarà veure’l ordenat, volem cuidar els detalls, fer-lo més amable, més verd, més viu. Hi haurà projectes que ens portaran per aquest camí, que, poc a poc i amb paciència, dibuixaran la ciutat que ens agrada tenir.
Són propòsits col·lectius, ja ho veieu, però que depenen també del compromís personal. Són propòsits que no són, penso jo, molt difícils; n’hi ha prou amb assumir-los, amb consciència, i aconseguir que tothom comparteixi aquesta mateixa consciència de comunitat.
