13 de febrer del 2017

No es pot abaixar la guàrdia!!

Les dades publicades sobre l’evolució del mercat de treball a l’Estat Espanyol contrasten amb la valoració que s’ha anat fent en els darrers mesos sobre el creixement econòmic i la creació de llocs de treball. Cert és que la situació d’atur aquest any està per sota de l’any passat, a Cornellà, en concret en 1.089 persones menys (gener 2017), però ha crescut respecte els mesos anteriors a la nostra ciutat en 52 persones.

No es pot passar de l’optimisme al pessimisme en poques setmanes. La situació ha anat millorant, és cert, però les bases de la recuperació no són prou sòlides. Estem en un món globalitzat i on les polítiques ajuden a adreçar els comportaments dels mercats econòmics, però no són els actors principals, malauradament. Ara bé, és necessari aplicar polítiques actives d’ocupació local, perquè encara que sembli un gra de sorra dins de la immensitat, ajuden a persones, i un exemple clar el tenim durant l’any passat, quan 385 persones van estar treballant per a l'Ajuntament gràcies als plans locals d'ocupació.

La nostra aposta és seguir realitzant una política d’ocupació que permeti incorporar al mercat de treball a persones que el sistema els exclou per edat, formació, capacitació...; que permeti mantenir l’autoestima personal; que ajudi a assentar bases de cara el futur; que obri nous filons d’activitat econòmica... I això no són paraules, els Plans d’Ocupació no són tan sols programes per a la realització de serveis o obres, també inclouen el projecte ‘6 + 6’ per incentivar la contractació privada i l’activitat econòmica del municipi, la ‘Quota 0’ per a nous emprenedors, l’assessorament per la creació d’empreses, els microcrèdits per impulsar iniciatives empresarials, la formació per a activitats econòmiques, el Viver d’Empreses. Darrera d’aquest conjunt d’accions hi ha moltes persones que d’estar sense feina i en situació de tirar la tovallola, tenen la possibilitat de disposar d’una oportunitat per encarar la seva vida en millors condicions.

S’han de seguir construint espais sòlids, amb els nostres mitjans, per superar les grans falles que la crisi ha provocat. Si tenim vents favorables ho podem fer amb més seguretat, però no podem dependre d’aquests factors, hem de ser actors i no espectadors. Però actors compromesos i implicats, i no només crítics. No ens podem equivocar en els diagnòstics, hem de ser rigorosos, no podem llegir els titulars i creure que hi ha grans receptes per a tots els problemes.

S’ha de treballar dia a dia, però no pensar exclusivament en el més imminent, sinó amb una mirada a un horitzó, amb les nostres fortaleses i les nostres debilitats. Cal seguir apostant per les polítiques socials, per la implicació ciutadana, per l’emprenedoria, per l’activació econòmica. S’ha de seguir caminant.