20 de març de 2017

Les escoles bressol no eren tan importants

La setmana passada El Periódico va destapar com, entre els anys 2012 i 2014, la Generalitat havia desviat més de 80 milions destinats a subvencionar les places de les escoles bressol que gestionem els ajuntaments cap a les escoles concertades. No puc evitar de dir-ho clarament: posen excuses a una cosa que en realitat és una presa de pèl.

Ho he explicat en més d’una ocasió. El que volem, el que exigim des de fa temps, és que la Generalitat compleixi les seves pròpies lleis, la Llei d’Educació, o la Llei de Creació de Llars d’Infants de Qualitat. Fa tants anys que han esquivat aquesta obligació, que gairebé és obscè tornar-ho a recordar, a més sóc conscient que no tenien ni tenen cap intenció de complir-les. I, vistes aquestes notícies recents, ja està clar per què.

Fa sis cursos que el govern de la Generalitat evita subvencionar com s’havia compromès les places d’escoles bressol municipals. Eren 1.800 euros per plaça. El curs 2013/2014, a més, van decidir retallar-los a 875. No hi ha diners, deien. I sí que els tenien: havien decidit destinar-los a una altra cosa, que també era important, sens dubte. Però no eren importants les famílies que tenien els seus nens i nenes matriculats a l’escola bressol? Les 700 de Cornellà i les de qualsevol altre poble, és clar. Quina era la seva idea? Que paguessin aquestes famílies la seva mala gestió?

L’Ajuntament va haver d’assumir aquest cost extra amb recursos propis, perquè la Generalitat ens va deixar tirats, i no volíem repercutir-ho a les famílies ja matriculades. Més tard es van treure de la màniga el pedaç que les diputacions –o sigui, els mateixos govern locals- assumissin la subvenció, ja retallada, és clar, i així seguir esquivant el tema.

Tots –i subratllo tots, fins i tot ells mateixos- hem parlat de la importància que té aquesta etapa educativa, i més pel seu component social, en el cas de les famílies que tenen els dos pares treballant, o monoparentals. Però per a la Generalitat, no era tan important. Per a la Generalitat, tant era si les famílies havien de pagar el doble, a preu de luxe, com si les escoles es tancaven, i així ha passat en molt pobles que no ho van poder assumir, encara que no sigui el cas de Cornellà.

Ja ho he dit i ho torno a repetir: fa tants anys que ho reclamem, que gairebé és obscè. El tema està als tribunals. Cal posar les coses al seu lloc, d’una vegada.