9 d’octubre de 2017

La responsabilitat entre totes i tots de garantir la unitat civil

Considero que entre les principals responsabilitats que tinc és la de treballar per garantir la unitat civil, la cohesió cívica i social entre els ciutadans i ciutadanes de Cornellà, respectant en tot moment el pensament i la ideologia de cadascú, perquè si això no succeeix, es pot generar una greu fractura social i posar en risc els pilars de la nostra convivència democràtica.

Hem arribat a una situació de complexa resolució, com ja vaig advertir l’any 2010, davant de la mobilització que va organitzar “Cornellà Decideix”:

"Un dels valors de la democràcia es poder discrepar en opinions i accions, considero que cadascú des de la seva responsabilitat ha sabut transmetre en aquest procés la importància del respecte i la defensa de la pluralitat, fent més forts els espais de convivència a on es manifesten els nostres compromisos amb la societat i les persones, i aquesta campanya que ahir va concloure amb la jornada de votació és un clar exponent d'aquesta forma de fer."

En el meu article del blog del 10 de novembre de 2014, em vaig refermar en el contingut d’aquelles paraules: “.. habilitats per gestionar la discrepància, respecte a la pluralitat d’idees i actuacions i protegir la convivència cívica, aquests són ingredients necessaris per garantir en qualsevol procés una bona convivència comunitària i democràtica. Ara, quatre anys més tard ens trobem en una cruïlla que l’any 2010 ningú s’imaginava, la transversalitat identitària i cívica de la nostra societat catalana ha patit un cop que el temps ens dirà si és només conjuntural, per a uns quants anys, o obre un nou futur polític global.”

També advertia que, al meu parer, s’estava reemplaçant el combat de la cohesió social i econòmica per una altra proposta, consistent en articular una drecera particular per continuar sols, que tenia i segueix tenint el meu respecte, però també el meu desacord, sobretot perquè considero que, mentrestant, no estem combatent les conseqüències més esgarrifoses i reals de la crisi, davant nous models socials i econòmics que s’estaven imposant i que l’escenari que es podia produir era d’alt risc.

Manifestava també, en aquella època i reitero ara, la necessitat de què els protagonistes d’aquesta greu situació s’han d’entendre perquè el nostre futur no es pot resoldre amb sordesa constitucional, ni tampoc amb camins parlamentaris sense garanties legals per a tothom.

El meu posicionament i el de l’Ajuntament es va fer palès en la moció que va aprovar el ple municipal el passat 29 de juny 2017, davant l’anunci de celebració d’un referèndum unilateral, que preveiem que no compliria amb les garanties necessàries, segons la Declaració de Venècia del Consell d’Europa, i tal com va recollir la resolució del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Davant del conflicte plantejàvem que la solució havia de passar pel diàleg, la negociació, el pacte i finalment la consulta.

En tot moment, l’Ajuntament ha manifestat i ha expressat el seu respecte per qualsevol mobilització ciutadana, vetllant perquè es garanteixin drets fonamentals com la defensa dels drets civils, de la convivència i la llibertat d’expressió, amb profund respecte a totes les opinions.

Em preocupava, i em continua preocupant la incapacitat dels dos governs per evitar la confrontació, manifestava que la via judicial no era el millor camí per donar resposta a la situació que ens estaven portant uns i altres; i no podíem admetre la transferència de responsabilitats als ajuntaments d’unes competències que mai hem tingut.

Aquests darrers dies, convulsos, tot s’ha anat accelerant. Malauradament estem assistint a una crisi política de resolució imprevisible, entrant en una dinàmica molt perillosa i preocupant. S’han vist imatges que mai ens hagués agradat veure i que he rebutjat de forma sistemàtica. He condemnat i denunciat l’ús de la violència desproporcionada que es va produir el dia 1 d’octubre contra els ciutadans i ciutadanes que, de forma lliure i pacífica, estaven participant en la convocatòria, malgrat que el procés del Referèndum aprovat de la forma que tothom coneix estigués també suspès pel Tribunal Constitucional. No tot s’hi val.

Hem arribat a aquesta situació, per una manca d’intel·ligència per gestionar el conflicte, i estem situats davant d’unes posicions immobilistes per part dels dos Governs, traslladant als carrers i a les places de les ciutats les seves incapacitats per trobar una camí per la reconducció de la situació, generant fragmentació entre la ciutadania, tensió i conflictivitat de forma preocupant.

No és a les meves mans, ni de cap alcalde ni alcaldessa, poder resoldre el greu problema que tenim, però sí que podem ajudar a reduir la tensió al carrer, a vetllar perquè totes les opinions es puguin realitzar, en pau, respecte i llibertat, defensant els drets que tant ens va costar aconseguir en el passat.

En aquest sentit, us facilito l’enllaç a l’article escrit fa pocs dies per la Núria Marin, alcaldessa de la ciutat veïna de l’Hospitalet de Llobregat:
http://www.lavanguardia.com/politica/20171006/431816915788/hablen-de-una-vez.html

A Cornellà aquesta ha estat abans del procés i molt més ara, una de les meves prioritats, és evident que no puc compartir confrontacions com les que es van produir en un barri de la ciutat, de forma minoritària i puntual. De la mateixa manera que no podem permetre accions d’aquest tipus, on una minoria intoxica la cohesió social que hem construït fins ara, durant la setmana passada hem treballat per construir un espai d’entesa sota un denominador comú de diàleg, negociació i pacte. Primer va ser la declaració institucional de l’Ajuntament amb un ampli suport dels grups municipals, i el dissabte un manifest d’entitats de la ciutat i persones de diferents òrgans de participació.

Alguns haurien d’entendre que no fer soroll no vol dir estar en silenci. Hem treballat tota la setmana per evitar la contaminació de la intransigència i el que pot suposar en termes de convivència.

Vull agrair i reconèixer tot l’esforç i dedicació que han realitzat totes les persones, entitats i grups municipals per superar moments molt complicats i afrontar el gran repte de recuperar la concòrdia entre la ciutadania, evidenciant que les nostres diferències ideològiques no poden ser la causa d’enfrontaments del caire que hem viscut i/o vist aquests dies.

I per últim, recordar, novament, una frase de Sèneca de les seves cartes a Lucili, que ja vaig recordar el 10 de novembre de 2014:
"La concordia hace crecer las cosas pequeñas; con la discordia, las más grandes se vienen abajo."

Aquí teniu l’enllaç al manifest de les entitats.
Us convido a què signeu aquest MANIFEST EN FAVOR DE LA CONCÒRDIA.

I l’enllaç de la DECLARACIÓ INSTITUCIONAL.