Ahir de nou, es va aturar la calma latent, es va tornar a enfosquir el paisatge social i polític, augmentant la tensió en la convivència i evitant que el globus es comencés a desinflar.
Massa setmanes vivint entre les pitjors situacions possibles, i com a resultat, les pitjors conseqüències possibles. Ara es torna a accentuar la perversa dialèctica de bons i dolents, i malauradament ningú vol assumir la seva responsabilitat en les respostes, a les preguntes, del per què, qui, com... Sempre, millor assenyalar a l’altre com a únic responsable.
La convivència està en risc, i podem pagar un preu molt alt. El cansament havia trobat una estreta sortida amb la convocatòria d’eleccions, una fràgil estabilitat per preservar la convivència hi era present. Ara, amb la decisió d’ahir de la jutgessa de l’Audiència Nacional, s’amplia novament el Leviatan de l’exclusió i perjudica enormement la superació de l’actual situació.
L’extremada i insensata polarització política i social ha sigut estimulada de nou. Ho sento, però és desolador.
Aquí teniu el link a la nota de premsa de l’Ajuntament en relació a aquesta situació.
I una mostra dels centenars d’articles que entre ahir i avui s’han escrit i que al meu judici, aquest en concret escrit pel director d’un diari, reflecteix el denominador comú.
Article d'Enric Hernández 'Muchas gracias, señorías'
