Fa uns dies em vaig trobar amb una nena de deu anys al carrer. A la seva salutació li vaig correspondre amb diverses preguntes, les típiques: escola, notes,… i li vaig comentar que el Mag Maginet ja es trobava per la ciutat treballant en el seu laboratori de la Torre de la Miranda. Ella em va mirar amb curiositat, i davant la mirada atenta de la seva mare, em va dir si em podia fer una pregunta. Òbviament li vaig dir que sí, el què jo no m’esperava era la dificultat que representaria per a mi oferir-li una resposta argumentada en aquell moment.
En síntesi, i amb unes altres paraules em va comentar que moltes de les seves amigues i amics li havien dit que el Mag Maginet i els Reis Mags d'Orient no existien, i la pregunta va ser clara: existeixen?
En aquell moment, vaig veure a la nena però també la maduresa que ja apuntava. Li vaig respondre que sí i em vaig comprometre que, en aquest blog d'avui, dia de la Nit de Nadal, li explicaria perquè jo crec que sí que existeixen.
Baixant cap a l'Ajuntament vaig recordar que, en els primers dies de gener de l'any 2013, vaig trobar a internet una editorial escrita al Nova York Sun, del 21 de setembre de 1897, la resposta de l'editor del diari a una nena de vuit anys d'edat, Virginia O’Hanlon, que també es preguntava el mateix.
Per aquest motiu, he utilitzat com a resposta el text base d'aquesta editorial contextualitzant-la en els nostres temps i a la nostra ciutat. Espero, estimada nena, que aquesta reflexió més extensa, dissipi els teus dubtes, i et confirmi que el meu sí i el de la teva mare eren meditats.
“Estimada nena, els teus petits amics i amigues estan equivocats. Ells han estat afectats per l'escepticisme d'una època escèptica. Ells no creuen a no ser que ho vegin. Ells pensen que res pot ser el que no és comprensible per a les seves petites ments. Recorda que, en aquest gran univers, d'espais il•limitats, totes les ments, siguin d'adults o nens, són petites, no ho aconsegueixen tot.
Sí, estimada nena, hi ha un Mag Maginet i uns Reis Mags d'Orient. Ells existeixen amb tanta certesa com l'amor, la generositat i la devoció, i tu saps que abunden i donen a la teva vida la bellesa i alegria més gran. Ai! Què avorrit seria el món si no existissin! Seria tan monòton com si no hi haguéssim nenes i nens com tu. No hi hauria entusiasme infantil, ni poesia dels somnis, ni romanç de la il•lusió per a fer tolerable aquesta existència. No tindríem plaers, excepte els del sentit i la vista. La llum clara de la il•lusió, la suavitat dels somnis amb que la infància omple el món s'extingiria.
Podries demanar a la teva família que vigilessin totes les entrades de casa la Nit de Reis per a atrapar-los, però fins i tot si no els veus entrar, què provaria això? Ningú els veu a ells en aquell moment, però això no significa que no existeixin. Les coses més reals en el món són aquelles que ni els nens ni els adults podem veure, la imaginació balla, canta davant nostre, i les vostres mirades conceben en aquest moment totes les meravelles que romanen ocultes en el món invisible.
Hi ha moltes cortines que cobreixen el món ocult, que ni la persona més forta, ni fins i tot, la força unida de totes les persones més fortes que mai hagin existit podrien trencar-lo. Per això, estimada nena, en tot aquest món no hi ha res més real i permanent, i si obres la cortina, veuràs la màgia de la teva il•lusió, el pessigolleig del dubte, la bellesa de la lectura i de la pintura, la musicalitat de les teves cançons preferides, i tot això és real, per això, el Mag Maginet i els Reis Mags d'Orient continuaran, eternament, alegrant el teu cor, el cor de la infància, però també el nostre, el cor dels adults.
Petons, estimada nena.”
