Durant el passat pont rebia una mala notícia, la mort de la nostra veïna Mari Carmen Brito. Una persona implicada en la nostra societat des de diferents vessants: la ciutat, l'educació, els valors o la cultura... Camps als quals hi dedicava temps, esforç, treball, molta il·lusió, passió i entusiasme; i tot això la feia una persona amb molta força i llum.
No hi ha paraules de consol davant d'un fet com aquest, una mort cruel i injusta. Amb un càncer detectat al mes d'agost i amb un desenllaç molt ràpid, que no ens va donar temps a fer-nos a la idea ni de la malaltia ni del tràgic final. 48 anys acabats de complir i amb tot un projecte de vida al davant.
Vaig tenir la sort, com moltes de les persones que la vàrem acompanyar en el seu comiat, de compartir amb ella molts moments a través de reunions en diferents àmbits, en els que defensava les seves idees i posicionaments, amb respecte i sempre amb un esperit constructiu. Sempre aportava coses interessants, que en algunes ocasions vaig poder debatre en converses privades. Era, i sempre la recordaré així, una persona especial, molt especial.
Tant la comunitat educativa, que ella tant estimava, com la nostra societat, necessiten persones com ella, compromeses, treballadores, humils i entusiastes, amb ganes i energia positiva. Ha estat un exemple i sempre la recordarem amb el seu acollidor somriure.
