Ahir vam viure un diumenge especial a Cornellà, un dia en què la part sud de la nostra ciutat es va convertir per unes hores en una allau humana amb molt de color, amb els dels aficionats de l’Espanyol i del Liverpool. Era el dia de la inauguració del nou Estadi. Un dia important, un dia que passarà a la història i que quedarà gravat en la retina dels aficionats del club que van decidir venir a Cornellà, i també per als seus ciutadans, que a partir d’ara viuran cada quinze dies una gran afluència de gent pels carrers durant algunes hores. Estem davant d’un canvi substancial; la ciutat serà referència en el món del futbol, vindrà gent de molts indrets tant de l’Estat com d’altres països. Això comportarà algunes molèsties, modificar alguns dels nostres hàbits, però també comportarà altres aspectes a tenir en compte i crec que molt positius: creació de llocs de treball, i en el futur noves activitats econòmiques.
Ahir al barri de Riera, per l’Avinguda Baix Llobregat, la Plaça de la Sardana, Sant Jeroni... hi havia molta gent que ens visitava per primera vegada de fora, ambient festiu, d’emoció. En l'ambient se sentia i es respiraven aquestes sensacions. Com deia hi havia persones que mai havien estat a la ciutat, i van voler trepitjar i conèixer no solament el nou Estadi, sinó també el seu entorn, la forma de arribar-hi, el lloc on prendre una beguda o dinar.
L’acte va ser senzill però molt espectacular; digne del dia. Vaig veure les cares i els ulls de molts aficionats, ho deien tot, tant al principi com al final. Una nova il·lusió ha nascut i a Cornellà s'ha gestat.
Crec que el Pla de Mobilitat que es va dissenyar va funcionar força bé, prova d’això és que sobre les 12 de la nit (la traca final de la cerimònia va acabar sobre les 11) pràcticament la normalitat havia tornat. Ara caldrà reflexionar i revisar algunes de les nostres actuacions, però el canvi ja ha arribat, no ens podem confondre per les actituds d’algunes minories, la gent “perica” és com la majoria de la gent de la nostra ciutat: pacífica i tolerant (bona gent). Al final del partit, vaig marxar caminant cap a casa, i vaig tenir l’oportunitat de conversar amb molts d’ells, fins i tot veïns del barri, i per sobre de tot es destacava la complicitat i l’entesa per treballar, entre tots, la dignitat d’un nou espai com aquest. Benvinguts “pericos” a la nostra ciutat, gaudiu del vostre Estadi i de la ciutat, que us dóna la benvinguda.
Dit això, em queda desitjar-vos un feliç estiu a tots i totes, esperant reprendre el contacte el mes de setembre. Recomano una lectura d'aquest article de Manuel Castells a La Vanguardia, recuperant percepcions diferents de la crisi. Disfruteu d'aquestes setmanes, a tots ens convé.
