22 d’octubre de 2010

Pels nostres pares i mares

El proper dimecres recordarem una persona entranyable de la nostra ciutat que ens va deixar ara fa dos anys, la Teresa Duran. Ho farem a la nova residència que porta el seu nom, amb motiu del descobriment de la placa en la seva memòria. Ha de ser un acte senzill però emotiu, tal com li hagués agradat a la Teresa, rodejada de la seva gent, la seva família, els seus amics i amigues.
Quan li donàvem voltes per decidir el nom d’aquest centre (un nova casa per la gent gran), hi va haver un consens absolut en la proposta, perquè en ella podem trobar els valors humans que defensem aquells que creiem en una societat en què les persones han de ser el centre d’atenció, i més per aquells que precisen una cura especial, com són les persones grans.
Som el que som gràcies al treball i l’esforç de persones anònimes que durant molts anys han contribuït a arribar a l’Estat del benestar que hem aconseguit; i és just que els que algun dia arribarem a la seva edat, treballem per ells.
Són temps difícils, però per sort i encara que de vegades no és palpable o no se li dóna la importància que té, s’han establert en els darrers anys drets a les persones, com la Llei de la Dependència (Estat) o la Llei de Serveis Socials (Generalitat), que contribueixen d’una forma decisiva a millorar la nostra qualitat de vida. A més els nous equipaments que s’han fet i els que mantenim permeten que més famílies es puguin beneficiar dels serveis i les atencions.
Ens preocupen les dades sobre les demandes i les necessitats que ens arriben, però no ens quedem en “la preocupació” sinó que seguim estudiant i treballant per veure els recursos i formes per poder-les atendre. No és gens fàcil, però aquest és el meu compromís.