El passat dijous, Frederic Prieto, Síndic de Geuges de Cornellà, en la seva presentació de l’informe anual davant del Ple Municipal va ser crític, clar i lleial. Va fer una defensa del paper que desenvolupa, va denunciar la supressió d’aquesta figura per raons econòmiques en alguns ajuntaments, va deixar clar que la responsabilitat de l’administració correspon als polítics, va reclamar més sensibilitat i suport a les famílies en situacions greus. Més enllà del resultat que donen les estadístiques, el més important no són els casos que ha atès, les orientacions que ha fet i les resolucions que ha adoptat, sinó conèixer algunes situacions complexes que es troben a la nostra ciutat a les que s’hauria de donar resposta.
Li vaig agrair el seu treball, vaig defensar el seu paper i la seva lleialtat Institucional, però sobretot la seva mirada crítica de la nostra forma de gestionar. El seu rol és molt important, perquè ens obliga a donar més explicacions, a ser més transparents i posar en valor el que fa.
El contingut de la seva intervenció em va permetre poder fer un reflexió sobre la preocupació que tinc sobre les persones que estan patint una situació crítica, sense cap tipus de prestació, una pobresa emergent que creix. Davant d’aquesta situació la política ha de saber donar resposta, no es pot creuar de braços perquè no hi ha recursos econòmics. Aquells que pensen que caldrà esperar a un nou cicle econòmic per trobar solucions o que els mercats resolguin els problemes, no em trobaran en el camí, doncs crec que el “polític” ha de ser útil a la ciutadania i si no ho pot ser, el que ha de fer es deixar-la. Hem de prendre decisions i no ens podem encallar quan un “tècnic” diu “no hi ha diners”, ja que tenim la responsabilitat de trobar solucions i ser capaços que aquestes serveixin als ciutadans. Sóc conscient que la meva preocupació és compartida per moltes companyes i companys polítics de diferents posicionaments, i que no podem renunciar a donar “prestació mínima” per subsistir, “no digne”, a qualsevol persona que ho precisi. Un societat com la nostra del segle XXI no s’ho pot permetre.
