16 d’abril de 2012

Escoles bressol. Punt i a part

Amb l’excusa de la “crisis” determinades retallades estan posant en risc certs serveis, al conduir-los a fer-los insostenibles si no som capaços de redreçar tant la despesa com el seu finançament. Per poder aconseguir aquest objectiu hem de prendre consciència,com he dit anteriorment, però sobretot, veure com prioritzem els recursos econòmics i com fem front a la reducció de les aportacions que fins ara feia el Govern de forma unilateral i que sembla que no té sostre.

Alguns dels serveis que tenim a la nostra ciutat, com són les Escoles Bressol o l’Escola Municipal de Musica Roser Cabanas, estan greument afectats per les retallades de la Generalitat des de l’any passat, sense que fins ara s’hagi carregat la disminució a les famílies (més de 1200) ni s’hagi reduït la seva oferta ni la seva qualitat.
El finançament que fins ara estava establert es va trencar de forma unilateral i retroactivament, però sembla que aquella decisió no era la darrera estació de la retallada, sinó una primera parada, i es desconeix quantes poden quedar encara.

A títol d’exemple hi ha dades que son molt significatives que il•lustren el panorama, pel que fa al repartiment de costos en les Escoles Bressol (solament a nivell educatiu): mentre l’Ajuntament assumeix ara el 46,29 %, la Generalitat solament aporta el 26,72 % , menys que les famílies que contribueixen en un 26,99 %. La reducció l’any passat va suposar un cost afegit per l’Ajuntament de quasi 11 punts percentuals. En aquest sentit, respecte els costos de serveis d’un centre, per cada 100 euros una família paga 29 euros, la Generalitat 18 i l’Ajuntament 53.

Un dels meus compromisos ha estat el manteniment del serveis que havíem assolit, encara que no fossin de la nostre competència, però els nous ajustos pressupostaris que tant des de Madrid com des de Barcelona s’estan anunciant ho posen cada cop més difícil. Tenim encara capacitat de reacció, però 'horitzó que ens plantegen és bastant desolador, per això, de seguir en aquesta línia haurem de fer una anàlisi i uns replantejaments en profunditat per poder veure fins a on i com podem resistir per mantenir a Cornellà els serveis pels quals tanta gent va lluitar i tant va costar poder tenir. Aquesta anàlisi haurà de ser el preàmbul d’un debat amb la societat civil, perquè soc dels que pensen que per poder combatre la situació en que vivim calen decisions consensuades amb els diferents governs i forces polítiques, però compartides amb la ciutadania.