24 de desembre de 2012

Bon Nadal, amb esperança

Acabem l’any 2012, que esperàvem que fos difícil i amb incerteses. A tots ens han demanat sacrificis, però la sensació és que no hi ha cap mena de pudor per traspassar els límits que coneixíem per retallar l’estat del benestar. Per difícil que sigui la realitat, no admetré que les conseqüències d’aquesta crisi les hagi de pagar qui les està pagant. Això no és inevitable, és ideologia, és que altres governs tenen altres prioritats.
Tot plegat ha resultat en un any en què tothom ha començat a ser conscient de la cara més amarga de la crisi: les persones que ho perden tot, les ajudes, la casa, fins i tot la vida. Ningú no pot estar còmode ni tranquil amb aquestes situacions. Ja el març del 2011, tots els grups municipals de l’Ajuntament de Cornellà vam demanar una reforma de la llei hipotecària per prevenir-les o pal•liar-les.
Els darrers mesos, tristament, hem assistit al rescat públic dels mateixos bancs que es neguen a donar una segona oportunitat a les persones. El brogit social va ser respost amb una reacció de maquillatge per part del Govern Central, suspenent en casos molt limitats aquests desnonaments. En el darrer ple municipal vam aprovar una moció per tornar a instar el Govern a suspendre els desnonaments de la residència habitual, i que s’hi puguin acollir tots els col•lectius veritablement vulnerables. I és que la nostra ciutat no és gens aliena, per desgràcia, a aquest greu problema social. Des que a l’estiu vam posar en marxa l’Oficina de Mediació Hipotecària, s’han aconseguit aturar 16 desnonaments, a més de 80 expedients en marxa. No són xifres per presumir sinó que evidencien que hem de continuar treballant en aquest camí, que es va dibuixar a partir de l’Acord Social.
També vam aprovar al darrer ple una moció sobre el servei de teleassistència domiciliària. A Cornellà hi ha 1252 persones amb teleassistència, i l’IMSERSO ha decidit, fa poques setmanes, que posa fi a la seva col•laboració. De finançar el 28% del mateix, al 0%. Senzillament, que el Govern Central no vol pagar res d’un servei que permet a moltes persones dependents, o per la seva edat o amb alguna discapacitat, poder conservar la seva autonomia personal, disposant d’aquest dispositiu d’alarma que s’activa en cas d’emergència o necessitat. Aquí, una altra vegada, veiem que les retallades són ideològiques.

Hem de continuar treballant. Treballant diàriament, sense perdre de vista quines són les prioritats d’aquesta ciutat, i de les persones que hi viuen. Defensant el que tenim fins on els nostres propis recursos ens ho permetin.
Ens cal seguir encarant totes les dificultats amb la màxima confiança, i ens cal entusiasme, perquè un plantejament negatiu no condueix a cap progrés. Cadascú treballant amb la màxima honestedat, i en tot cas, us desitjo unes bones festes a tots i totes, esperant per a l’any que ve, sobretot, una nova esperança, una nova manera de treballar i salut per a tothom. Bon Nadal!