10 de maig de 2013

Clar i català

Ahir vaig estar al Citilab, en la bona companyia de molts de vosaltres, per participar en la presentació del llibre “Clar i català”, que relata l’experiència de José Montilla durant els quatre anys com a president de la Generalitat.
Hi eren també, òbviament, tant José Montilla com el periodista Rafael Jorba, ja que de fet el llibre s’estructura a partir de deu converses entre tots dos, intentant explicar, més reposadament del que el dia a dia del Govern va permetre, com van ser aquests quatre anys des de la perspectiva personal del president. Una legislatura amb molt per dir, molt per recordar, encara que ara ens sembli tant lluny; però va ser en aquell període que va iniciar-se la crisi econòmica, aquí i arreu del món, i en què el Tribunal Constitucional va “formalitzar” la retallada a l’Estatut.
Era força tòpic sentir que José Montilla deia molt amb els seus silencis, jo penso més aviat que és un home de grans converses, que es troba més còmode i busca –fins i tot buscava quan era president- la conversa des d’un àmbit de confiança per donar forma a les idees que ha de tirar endavant. Converses d’hores i hores, si feia falta. Per això, aquest relat s’allunya d’unes memòries, que com va dir el mateix Montilla són sempre selectives, sinó que explica quines decisions es van prendre, per què es van prendre, i com tot i les dificultats era possible governar amb criteri social i buscant la negociació, no la confrontació, que a vegades tenim la certesa que serveix per atiar els interessos dels posicionaments més oposats.