16 de març de 2015

Reflexió sobre la situació de l’atur

De les darreres anàlisis sobre l’atur a Catalunya, Baix Llobregat i sobretot, a Cornellà, n’hi ha hagut una que m’ha cridat l’atenció, la que va fer el senyor Joan Aregio, el Secretari d’Ocupació i Relacions Laborals del Departament d’Empresa i Ocupació, que el 31 de gener, quan a Catalunya havien entrat a la bossa d’aturats 6821 persones, manifestava: “un augment que és absolutament habitual els mesos de gener”, i “l’increment de l’atur és el més baix en un gener des de l’any 2007”, fent una valoració bastant positiva del resultat.
Les dades a Cornellà, que en dades absolutes ha comportat una reducció de 7 persones enregistrades, un 0,1 % menys que al mes anterior, 822 persones menys que fa un any, i quasi 4 punts menys que fa dos anys en termes percentuals; expressen que la taxa d’atur encara és superior en 1,2 % per sobre la mitjana de la comarca, 1,4 % sobre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i 1,3 % sobre la de Catalunya.
Les valoracions poden ser més o menys encertades, però estic convençut que cal aprofundir més amb les informacions i dades que es publiquen. La responsabilitat política comporta no només analitzar les dades, sinó també posar instruments per tal de variar tendències, pal·liar els efectes de la destrucció de llocs de treball i posar mecanismes per la incentivació econòmica.
A Cornellà no ens podem quedar amb la valoració positiva de la reducció de l'atur; més de 140 persones s’han incorporat a la llista, i sense la contractació a través dels Plans d’Ocupació Local, finançats amb fons propis i algunes contractacions del propi mercat, avui estaríem parlant d’un augment de la taxa d’atur per sobre de les 150 persones.
Que vol dir això?, que la intervenció pública en accions per combatre l’atur ha permès suavitzar les dades, però amb un abast limitat en el temps, són contractes de sis mesos. Els municipis no tenim les competències suficients per poder abordar aquest gran problema, el que preocupa en primer lloc a la ciutadania. Podem prendre algunes mesures, com de vegades dic són només “paracetamol social”. Altres administracions, amb competències pròpies i recursos, no adopten mesures ni hi inverteixen, esperant que sigui el propi mercat econòmic el que ajudi a recomposar la situació. Es pot estar observant o actuant, i crec que la política ha de ser activa i no passiva; dins dels límits que cadascú disposa.
Cal ser prudent en certes anàlisis, i conscients del grau d’intervenció que generen les mesures que apliquem. És molt aviat encara per fer conclusions sobre un canvi de tendència i de veure un horitzó més esperançador. Hi ha molt de treball a fer en aquesta direcció i un gran recorregut per davant. Cal combatre la situació amb propostes i idees de gran abast, que afavoreixin no tan sols pal·liar la destrucció de llocs de treball, sinó també la seva creació: incentivar la creació d’empreses, facilitar que el teixit econòmic realment creixi i generi els llocs de treball que la nostra societat necessita. Amb aquesta premissa, a mi sempre em trobareu, amb idees que facilitin un projecte, encara que sigui petit, però que serveixi per sumar i no restar.