27 de febrer de 2017

Cornellà Humana

Dimarts passat, al Citilab, vaig fer un acte públic en què vaig voler explicar, més que un balanç de fets i de projectes, perquè els fem, quin sentit tenen aquestes accions de govern, que podrem emmarcar a molt àmplia escala en els projectes Cornellà Natura i Cornellà Humana.

Si per un cantó Cornellà Natura està orientat a transformar la pell de la ciutat, en cuidar i fer més verd i naturalitzat el nostre entorn, parlava també d’una ciutat més humana perquè poso en valor el caràcter solidari, l’esforç i la implicació dels ciutadans i ciutadanes en els diferents projectes del municipi, com s’ha vingut fent fins ara amb l’Aliança contra la pobresa, l’Acord Social i l’Educar per créixer, entre d’altres.

La Cornellà Humana la reconec cada setmana, potser cada dia, en molts actes, en molts projectes. La reconec en aquestes persones amb compromís, que ens ensenyen com es pren una iniciativa social, persones que defensen altres persones, defensen valors, defensen l’educació, o defensen la cultura, però d’una forma pràctica, aportant a la cultura, al teatre, a la música, a la lectura... Tot això ja és part de la nostra vida i de la nostra acció municipal però ho volem millorar. Perquè si som persones millors, tindrem una ciutat millor.

Per exemple, feminitzant la ciutat, el seu llenguatge, el seu compromís, incorporant la mirada i la forma de ser de les dones i transmetent els valors de respecte i igualtat a les futures generacions.

Vull parlar de convivència, i també d’innovar, no només en la part física, urbana, sinó també socialment. Volem portar la cultura al carrer i a les cantonades, als barris, com hem fet amb els murals que hi ha ara a la ciutat que demostren que una paret pot tenir vida, que no és silenci. Integrant sensibilitats diverses.

Però canviar la ciutat comença amb el compromís i la corresponsabilitat de les persones. Que tinguem els mecanismes per treballar amb la igualtat, amb el mateix respecte per a qualsevol persona, i no parlo de les lleis, és més difícil encara, de tenir com a persones les eines perquè aquest tracte igualitari sigui realment efectiu.

Què és el que busquem, què pretenem? Tenir un futur més humà. Si les mesures polítiques sobre l’espai físic, en què l’Ajuntament és un instrument important, milloren el nostre entorn, el nostre aire, també hem d’aconseguir millorar com a ciutadans. Per viure, i per conviure, per acollir i per compartir.