És ben habitual dir que volem que l’educació disposi d’estructures sòlides i adequades a les necessitats de la societat actual. En aquesta estructura, els docents són l’engranatge fonamental que trasllada els continguts als estudiants, és a dir, aquells coneixements que, com a societat, volem transmetre a través de l’escola. Però també tenen un altre paper, el de traslladar valors, el de motivar, acompanyar els més joves en aquesta època de la seva vida. I potser hem de pensar en què els educadors també necessiten de la seva motivació. Per aquí va la conferència que avui ha de servir per inaugurar el curs acadèmic, amb tota la comunitat educativa, a càrrec de Pere Marí: “Estratègies d’automotivació per als docents”.
Aquesta visió ve a corroborar que hem de veure l’educació com un procés complex, que no s’acaba a les parets de l’aula, de l’escola, ni en els dies que nosaltres vam ser estudiants, ni quan fem de pares, ni quan ens toca estar a les institucions. Els educadors hi tenen un paper directe i fonamental, però hi hem d’intervenir tots, sempre, i a vegades assumint més d’un paper.
Aprendre no és una tasca definitiva, podem aprendre sempre. És més, tenim eines per aprendre sempre. Demà, una altra inauguració: la de la UNED, amb l’escriptora Care Santos, i la lliçó “Llegir per viure”, una nova oportunitat per subratllar el plaer de la lectura que també ens motiva especialment a Cornellà.
