Hi ha infraestructures que van quedar penjades fa temps, i altres obres que s’han anat incorporant en els darrers anys, que sembla que ja les tenim interioritzades i formen part del paisatge: primer es van aturar perquè hi havia problemes econòmics i ho podíem admetre, però en d’altres casos, encara no es disposa ni d’una resposta, ni del temps en què es podrà resoldre la qüestió. Es parla poc o gens, ni d’unes ni de les altres. Tot està encallat, i posposat, perquè hi ha un gran tema que ho encobreix.
El ‘Nus del Llobregat’, l’enllaç de la C-245 a l’entrada de Sant Boi, és una d’aquestes obres que es van parar inicialment per culpa de la crisi econòmica, però que, a hores d’ara, aquest ja no és el problema principal. Els governs de Catalunya i de Madrid no han fet la feina. Cert que hi ha hagut problemes tècnics per la modificació de la normativa de seguretat viària, però amb voluntat política, ja haurien estat acabades fa temps. I la seva manca continua sent un gran problema de mobilitat, no tan sols per al municipi de Sant Boi, sinó per a Cornellà, i en general per a tota la comarca.
Dins d’aquest tipus d’infraestructures també està pendent el projecte de prolongació del Vial 6, en paral·lel al Cinturó Litoral, entre el carrer del Rugbi i la carretera de Sant Boi, que ajudaria considerablement a descongestionar l’Avinguda Baix Llobregat. Una reclamació que també fa temps ha quedat aparcada.
En altres casos, encara esperem respostes: com són els temes relacionats amb les millores a Renfe, que van des de la construcció de la línia que ha de connectar Barcelona amb Castelldefels, passant per la nostra ciutat, fins a la millora de les seves instal·lacions, del seu funcionament, i com no, la reivindicació d’obrir un nou accés per la part nord de l’estació de Cornellà que hem reiterat des de fa anys, i fins i tot dècades.
En aquest darrer tema, cal diferenciar responsabilitats i competències, però també s’ha demostrat que hi ha hagut manca de diàleg, de priorització i de voluntat política per avançar. En alguns casos ens hem trobat no una resposta negativa, sinó que s’han anat passant la pilota d’una taula a una altra; el resultat és que seguim en la casella de sortida.
Aquests són problemes que necessiten resposta, que ja eren prioritaris quan es van plantejar, que s’han de calendaritzar. No tot és territori, sinó pensar en les persones que en ell viuen, millorar la seva qualitat vida. Nosaltres ho tenim a la nostra agenda i no ho oblidem, seguim reclamant les inversions i espero que el nou Govern també ho tingui present.
