1 d’octubre del 2018

1 any després

Aquests darrers dies, i avui en concret, es commemora el primer aniversari de l’1-O. Aquell dia a Cornellà més de deu mil persones es van voler expressar en relació a la independència en diferents espais de la ciutat. Malauradament a la nostra terra hi ha una llarga tradició de commemoracions, podríem parlar també d’altres dates, però això no ajudaria a crear un nou marc.

Des del respecte al pensament i la ideologia de cadascú, en aquell moment i en dies successius ja vaig manifestar la necessitat de que era important rebaixar la tensió política i social. Però un any més tard ens trobem en una situació estancada, amb una paràlisi institucional molt perillosa pel futur de Catalunya i amb una societat fracturada, desmotivada i preocupada.
Els dies successius es van viure situacions de gran crispació i alta tensió social, que han marcat l’agenda política dels darrers dotze mesos. Sota aquest clima, a Cornellà vam fer una declaració institucional al respecte i el 7 d’octubre entitats i institucions vam signar un manifest en defensa de la convivència, el diàleg, la negociació i el pacte.
Però en aquests mesos, no hem avançat gaire amb el cost social que això suposa. Per això reitero, i no em cansaré de fer-ho, que s’ha de fer l’esforç per buscar una solució. La resposta no és la confrontació permanent. S’ha d’imposar el seny i el sentit de responsabilitat política més enllà d’interessos partidistes i treballar tots plegats per impulsar un diàleg intel•ligent i constructiu que generi condicions que permetin avançar, i per això és fonamental, per molts obstacles que hi trobem, el respecte pels altres i per les seves opinions.

Cal seguir defensant la convivència social com a resultat pacífic de l’exercici de la pluralitat ideològica, econòmica, cultural i social, i de seguir confiant en la saviesa del temps com a gran escultor del diàleg i la intel•ligència de la calma que es necessita per construir el futur sense ruptures, perquè si no refem la convivència fracturada, el pitjor resultat serà començar a plantejar-se un escenari amb un contingut molt més dur i una expressió amb un significat més dolorós, el de la reconciliació. Més enllà de commemoracions, espero que es trobin aquests ponts que ens permetin tornar a ser una societat de progrés, pacífica i respectuosa.