El dissabte vaig assistir a la celebració dels 25 anys de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer, que ha contribuït d’una forma decisiva a donar visibilitat a un problema creixent de salut, amb efectes sensibles en tot l’entorn familiar del malalt. L’entitat ha ajudat a acompanyar-los en aquest trajecte de vida, ha generat projecte i programes de suport per alleujar els seus efectes, i ha contribuït a generar investigacions per trobar fórmules per combatre-la. Ha estat, i segueix sent, una lluita en què són necessaris molts compromisos personals i col•lectius, moltes complicitats i recursos econòmics.
Va ser una jornada en què ens vam reunir familiars de persones que pateixen la malaltia, professionals de diferents àmbits relacionats amb la salut i, en concret, amb aquesta patologia, ciutadans compromesos, i representants d’administracions.
Fa 25 anys que la Rosa Giner i la Clara Avellán van fer un pas endavant per impulsar aquest projecte. Al llarg d’aquest anys han treballat de valent per aconseguir petites fites com la creació del centre de dia ALOIS, especialitzat per a persones amb Alzheimer, un centre d’informació i orientació per a familiars, que es posessin en marxa programes especialitzats dins de l’àmbit de la salut pública fruit de les seves reivindicacions i constància, o la creació de centres residencials. El seu esforç també ha s’ha enfocat a fer més visible el problema i sumar esforços, com l’organització de la desfilada de moda anual (La memòria està de moda) en què s’impliquen comerciants, ciutadans i entitats de la nostra ciutat.
El seu treball ha estat i segueix sent un exemple de la importància i necessitat de la col·laboració dels poders públics amb la ciutadania per fer front als problemes reals de les persones, més enllà dels territoris i de les banderes.
Avui, més que mai, tots aquests projectes i iniciatives estan en risc. No precisen d’una felicitació o d’unes paraules d’agraïment en una data determinada, sinó del compromís de seguir estant al seu costat i ajudant-los de veritat, ja que es tracta d’un lluita per millorar les condicions de vida de les persones que pateixen la malaltia i tot el seu entorn.
Segueixo reivindicant la necessitat de tornar a recuperar i enfortir la col·laboració i corresponsabilitat amb entitats com l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer, és la nostra esperança per seguir avançant. No és senzill, no surten als titulars, però amb els nostres recursos hi seguirem posant el nostre gra de sorra.
