El panorama d’incerteses i de preocupacions davant la inestabilitat política que estem vivim, així com el previsible alentiment de l’econòmica, ens fa ser molt prudents a l’hora d’abordar la confecció i aprovació dels pressupostos i actuacions municipals pel proper exercici 2020.
Ja hem hagut de fer front a una crisi econòmica que va generar un estadi de pobresa inesperable i inassumible. Afrontar aquest escenari va ser molt complicat perquè els Ajuntaments no hem tingut el suport necessari de la Generalitat ni tampoc de l’Estat.
Fa uns dies abordava aquest mateix tema en un article publicat al diari El FAR on feia una reflexió més extensa.
El que ha quedat palès és que davant els problemes que ja coneixíem, la manca de pressupostos de la Generalitat i de l’Estat per l’exercici 2020 (que arrosseguem des de fa alguns anys) i que condicionen la nostra capacitat de previsió i resposta als reptes que s’han d’afrontar, no ens podem aturar. Som conscients, doncs, que per fer front als compromisos amb la ciutadania, atendre les necessitats del municipi i cobrir les nostres obligacions, només podem comptar amb els nostres propis recursos municipals, tot tenint en compte la limitació de les nostres capacitats, però sense quedar enganxats en una paràlisi que ningú assenyala com es pot reconduir, actuant a nivell municipal exercint la nostra responsabilitat contreta amb la ciutadania.
Hi ha molts compromisos sustentats en l’objectiu que ningú es quedi enrere. Ja s’han pres decisions en aquesta línia, com la millora del Pla de Xoc contra l’atur de 2019, augmentant fins a 12 mesos la durada dels contractes dels plans locals d’ocupació i programant nous plans per a 2020. Com a mostra, una dada significativa: la previsió de contractació global per aquest any és de 186 persones, de les quals el 85 %, és a dir 159, es faran amb els nostres recursos.
Sóc conscient que no ens podem abstraure de la repercussió de la sentència judicial referent al judici del procés, i la realització d’unes eleccions generals a tres setmanes vista, la qual cosa incrementa la inestabilitat política i fomenta el creixement d’una tensió que no condueix a preveure un escenari que afavoreixi un clima esperançador.
Davant d’aquest panorama, crec fermament que la gran majoria de la ciutadania de Cornellà, independentment de la seva posició personal, no comparteix les actuacions radicals produïdes aquesta darrera setmana que afecten la nostra convivència, respectar la pluralitat i condemnar la violència han d’anar de la mà ara més que mai.
És necessari mantenir la serenitat i abandonar qualsevol posició que impliqui posar en risc la nostra convivència. La ingerència del perill de la polarització expressada aquests darrers dies per una minoria amb actituds extremes no contribuiran a la reconducció d’aquesta situació.
La política ha de ser l’instrument per donar respostes i evitar la cronificació d’aquest conflicte, situant el diàleg, la negociació i el pacte com a eixos vertebradors que reforcin el paper integrador dels poders públics que la societat necessita, no podem caure en la paralització per prendre decisions que afecten als problemes reals, és cert que avui estem condicionats i paralitzats, però si no actuem les perspectives de millora de les condicions de vida de les persones no serà possible.
Sortir de la inestabilitat requereix de diàleg i consens, escollint la moderació envers la radicalitat, amb responsabilitat democràtica per aproximar i per afrontant amb prudència la eliminació del risc d’una divisió irreparable.
