Hem començat el mes de setembre, però aquest nou curs no ens deixa passar pàgina. La crisi de la COVID-19, per desgràcia, segueix del tot vigent. En sóc, i en sou, plenament conscients, i ens obliga a continuar centrant-hi la majoria dels esforços de gestió que fem des de l'Ajuntament.
Hem de continuar prenent decisions en funció de com evoluciona la situació epidemiològica, això requereix immediatesa, requereix estar pendent de les xifres que s’actualitzen diàriament. Esperàvem un trimestre tranquil durant l’estiu, i el nombre de casos ha tornat a augmentar. Això demostra que no ens podem confiar; no hem tornat a la situació del març, però és molt important seguir mantenint les mesures de seguretat vigents, i necessàriament adaptar-nos en cada moment a les decisions que hem de prendre d'acord amb les institucions responsables, i que suposen algunes restriccions.
Aquesta immediatesa també fa que moltes persones percebin amb desconcert aquestes decisions, cosa que no podem evitar. No podem dir avui si ens podrem deslliurar de la malaltia i de les restriccions en un mes, tres mesos, mig any. Hem de decidir amb les dades que tenim, amb l’objectiu prioritari de protegir la salut de tothom a la ciutat, i especialment de les persones més vulnerables.
Estem ara pendents de l’inici del curs escolar, i perquè es pugui fer amb les màximes condicions de seguretat, hem de ser tots conscients de seguir actuant amb la màxima responsabilitat. Ara bé, d’acord que és molt important tornar a obrir les escoles i instituts, però de la mateixa manera que caldrà ser molt estrictes en els protocols, també cal posar els mitjans que facin falta per poder-los fer complir.
I estarem pendents, també, de les conseqüències econòmiques de tota aquesta crisi. La situació és dura per a moltes empreses, comerços, negocis, professionals... cosa que significa molts llocs de treball ja perduts o en perill, amb moltes diferències també entre sectors. Vam posar les bases durant la primavera per parar el cop, però el tema de la desocupació –que condueix a la precarietat en l’àmbit familiar-, es comença a visualitzar ara. I hi haurem de treballar durant anys, com la darrera crisi econòmica ens ha ensenyat, per desgràcia. Sobretot, intentarem estar al costat dels qui més ho necessiten, i evitar que es fossilitzin aquestes situacions de precarietat.
Molta feina per endavant, per tant, i per això, ens cal continuar sent forts i responsables
