El dia 18 de desembre, ens ha deixat una persona entranyable, d'aquelles que deixen sempre petjades, d'aquelles que sempre un les té com a referent. Sempre vital, sempre amb un somriure, sempre disposada a donar-ho tot pels demés. Va tenir una vida complicada, però plena de vivències. Molta gent coneixia i estimava a la Teresa Duran.
Recordo encara algunes paraules seves quan la ciutat li va rendir un merescut homenatge fa uns anys amb el lliurament de la "Medalla d'or de Cornellà". Va dir "... jo no em mereixo això, jo no he fet res per tenir aquest honor, ajudar a la gent em dona forces per viure.... " . Crec que no cal comentar-les, ho diuen tot per si soles.
Molts comentaris he escoltat aquest dies sobre la Teresa, el seu compromís social, la seva humilitat, la seva força indicava la magnitud dels seus sentiments, per això crec que aquesta ciutadana ens ha ensenyat molt i recordar que persones compromeses com ella, que de forma altruista s'implica, són les que ajuden a fer créixer les comunitats humanes, el seu patrimoni que ens deixa és molt vital, compromís i corresponsabilitat amb la ciutat a la qual tant estimava.
Bon viatge Teresa..
