Dissabte passat els efectes d’una tempesta de vent ens va col·locar en una situació complicada. Arbres caiguts, planxes que sortien volant dels terrats, bastides, làmines dels paraments que cobreixen moltes de les terrasses i balcons per terra; però la situació més complicada es va produir amb la caiguda al carrer Cornellà Modern de l’estructura que feia de coberta del pàrquing Parató, per sort no va fer mal a ningú, però sí desperfectes en cotxes i a alguns dels habitatges que hi han enfront. Els serveis públics van veure com la magnitud de la situació els desbordava: els serveis de la guàrdia urbana es van reforçar, els serveis municipals de neteja, la brigada municipal i els tècnics treballaren intensament i de forma immediata per intentar disminuir el risc, tot i que la intensitat del vent no els deixava massa marge. Des de primera hora del matí vaig estar al front d’aquest operatiu per coordinar i prendre les decisions que en última instància fossin més complicades, però no va fer falta, la professionalitat de les persones que varen exercir la seva responsabilitat va ser assenyada i la tasca inestimable dels voluntaris de Creu Roja va ajudar a tothom.Però la maleïda noticia que tots sempre intentem evitar, es va produir al municipi veí de Sant Boi de Llobregat, quan els bombers ens varen comunicar que marxaven urgentment cap a Sant Boi, tot i que les dades eren confuses. Més tard es confirmaria la magnitud de la tragèdia, i a partir d’aquell moment i fins ara, aquest mirall de la dura realitat no m’ha abandonat.
Dissabte tarda i ahir diumenge es va inspeccionar tot, i es van fer tots els esforços possibles per recuperar la normalitat: sense esperar a que els propietaris del garatge Parató actuessin es va intervenir traient l’estructura caiguda del carrer, i ahir a la nit la imatge de la tragèdia que ens va rondar a Cornellà, havia desaparegut. Però el dolor viu ara amb mi, quatre infants veïns d’aquesta comarca, actius i compromesos ja no són amb nosaltres, sóc conscient que la vida només representa l’estat de duració de les coses, però un sempre espera... ...avui podria ser per a mi un dia agredolç (molts desperfectes materials, però cap desenllaç mortal a la nostra ciutat) però no, avui es un dia de dolor.
