Caminar permet descobrir els detalls reals de la vida que ens acompanya, permet escoltar el moviment de l’espai i també el ritme de les veus de les persones, permet assaborir les relacions humanes i mantenir viu l’esperit dels pensaments que toquen de peus a terra.
Caminar és redescobrir permanentment allò que ens envolta, traçar nous camins, sortir-te dels itineraris quotidians.
Caminar és conversar amb els protagonistes anònims que et trobes pels carrers, o inspirar-te en els espais a qui les persones donen vida amb la seva presència.
Caminar és traçar una senzilla petjada i que et permet aclarir molt sovint el mapa de les teves idees.
Caminar és vagabundejar per evitar que la ciutat et sigui invisible, per constatar que els teus records no estan cancel·lats, ni els teus somnis són incerts.
Caminar és una manera de relacionar-se, no tant sols per fer-se veure, sinó per alimentar la curiositat, perquè el teu cos junt amb altres formin la personalitat fusionada entre mirades perdudes .
Si el poeta deia “caminante no hay camino, se hace camino al andar”, caminar per la ciutat és compartir les teves incerteses amb més gent, per sentir que junts en moviment podem compartir part del camí.
Caminar viu dins de la meva naturalesa i els meus passos preferits són aquells que comparteixo amb els que hi són, i que caminen junt amb mi o jo amb ells, independentment de la seva forma de caminar, però mai amb aquells que ho fan de peus plans.
Caminar és traçar pam a pam la relació humana.
