29 de març del 2010

Govern Metropolità, fa poc temps una Utopia, ben aviat una realitat

Per fi els 36 municipis de l'àrea metropolitana disposarem d'un ens local reconegut per la proposta de Llei promoguda pel Govern de la Generalitat, i impulsada fonamentalment per la voluntat del Consorci de l'àrea metropolitana d'unificar en una única institució les tres que, en aquests moments, coexisteixen en aquest àmbit territorial.
Des de la supressió, l'any 1987, de la Corporació Metropolitana de Barcelona, aquests municipis, on habitem el 45% de la població de Catalunya, hem hagut de buscar fórmules enginyoses per actuar al territori i per afrontar qüestions d'interès comú com el transport, el medi ambient, la xarxa de subministrament d'aigua potable, les inversións en la transformació de l'espai públic, la creació de nous equipaments públics i el manteniment de parcs, platges i parcs forestals com Collserola.
El projecte a debatre inclou, entre altres, competències en transport, medi ambient, promoció econòmica, planejament urbanístic concurrent, en actuacions de regeneració de l'espai públic i en la col·laboració entre els municipis per definir espais d'actuacions conjuntes en àmbits socials. No cal dir que la marca Barcelona, coneguda mundialment, ha de permetre atraure noves inversions ecònomiques per a tota l'àrea.
Amb aquesta aposta l'àrea metropolitana de Barcelona s'incorporarà a la xarxa de regions metropolitanes europees, i estarà en millors condicions per continuar liderant el tractor econòmic del conjunt del país.
Haig de dir que personalment sempre he cregut en la necessitat de consolidar un únic espai institucional per treballar colze amb colze entre tots, l'actual situació econòmica, el camp competitiu mundial, ens obliga més que mai a definir plataformes territorials potents, des de la riquesa econòmica, el potencial humà, els camps de l'educació, la recerca i evitar un col·lapse social. El procés de redacció de l'actual proposta no ha estat fàcil, però la voluntat d'acord ha permès trencar recels, vèncer resistències, i sobretot trobar un punt de partida que beneficia a aspectes molt importants del dia dia de les nostres ciutats.
Les bases ja estan posades i el camí dissenyat, encara que queda molta feina perquè es posi en funcionament; però la llum de la seva posada en escena ja es comença a veure a l'horitzó.