Aquests dies comencen les jornades de portes obertes a les escoles de la ciutat. Portem uns anys de convulsió per a l’escola pública, de retallades i de manca de recursos que afecten irremeiablement a la qualitat en l’ensenyament. Tornem a dir prou un cop més, a reafirmar que les línies vermelles no es poden traspassar i que hi ha drets fonamentals que no podem perdre, perquè ens hi juguem el futur.
No cal que entri en massa detalls sobre el valor de l’educació, tots, o almenys molts de nosaltres, tenim present la transcendència que l’EDUCACIÓ, en majúscules, té per a la societat i la rellevància que suposa donar passos enrere, perquè ens fan retrocedir, amb danys a les actuals generacions que poden ser irreversibles en el futur.
En aquesta etapa de portes obertes i copsant de primera mà (amb converses, amb reunions i amb peticions formals dels col•lectius ciutadans vinculats a l’educació) les necessitats i riscos als que les administracions autonòmica i central estan sotmetent a la societat, cal blindar, amb els recursos que nosaltres tenim, el que puguem. I això és el que estem fent a Cornellà, amb el manteniment i finançament de les escoles bressol o l’escola de música, amb projectes educatius com l’Educar per Créixer, o creant plans d’ocupació per a professors en atur per fer reforç escolar, entre d’altres mesures.
Cal ser coherent, la crisi no ha de ser l’excusa. Per tenir una escola de qualitat primer hi ha d’haver la voluntat política, que ara per ara no existeix, que l’EDUCACIÓ ha de ser intocable, no ha de tenir color, ni ideologies. És un dret inalienable i no un joc en el que cada dos per tres es poden canviar les regles. Posem-hi entre tots una mica de seny.
