La setmana passada vaig tenir una nova oportunitat d’escoltar i parlar amb joves de la ciutat que estan immersos en processos educatius diferents i, la veritat, és que són instants intensos, perquè ens fan veure que malgrat les diverses circumstàncies personals, el denominador comú és que tots tenen il•lusió i esperança en el futur.
La primera trobada va ser a principis de setmana amb una trentena de joves que estan fent els primer passos en el món laboral, recuperant l’autoestima, el contacte amb la necessitat d’estudiar i realitzant pràctiques en empreses a partir de la seva formació al Centre la Carena, una institució que treballa per facilitar una segona oportunitat a joves amb situacions personals complicades i que han abandonat l’educació reglada. A la trobada, em van expressar que senten que poden tenir oportunitats per encarar un trajecte educatiu i laboral cap a la vida adulta.
I dijous vaig tenir la segona trobada. En aquest cas amb els guardonats en els premis dels Treballs de Recerca que fem cada any i en el que participen joves de diferents instituts. Es tracta de treballs d’investigació sobre diferents àmbits que mostren el seu interès per la societat que els envolta.
Com he dit abans, contextos diferents, però mateixes sensacions: esperança i il•lusió.
I la meva reflexió és que no podem decebre com a societat aquestes percepcions. Hem de ser conscients que si hi ha exclusió educativa hi haurà exclusió social, doncs l'educació pot reproduir o atenuar les desigualtats i després del fracàs escolar, està el fracàs de tot el sistema educatiu i el fracàs social d’un Estat de Dret.
Per tant, és imprescindible, com a punt de partida que, entre tots, articulem una educació universal, gratuïta, obligatòria en els nivells bàsics, no discriminatòria i amb ressorts sòlids.
A Cornellà portem molt de temps treballant en aquest camí, amb projectes com l’’Educar per Créixer’ i amb suport incondicional amb totes les eines al nostre abast. No podem decebre a les noves generacions, no podem jugar amb el seu futur.
