L’Institut d’Estadística de Catalunya ha presentat aquests dies l’Enquesta de Condicions de Vida on destaca una dada dramàtica: la taxa del risc de pobresa el 2015 a Catalunya va arribar al 27,9% dels menors de 16 anys. Un indicador que pren com a referència els ingressos anuals de les famílies i que posa de manifest com afecta als grups més vulnerables aquesta situació de crisi permanent en la que perillosament ens estem instal·lant.
És evident que calen fer revisions de polítiques globals al respecte, posar fil a l’agulla i no fer discursos demagògics sobre temes tan contundents, perquè posem en risc moltes coses que són fonamentals a la nostra societat. Nosaltres com sempre dic, en la mesura de les nostres possibilitats i com a administració local i propera a la ciutadania, activem tots els mecanismes al nostra abast per intentar donar cobertura als nostres infants. Les escoles bressol, les ajudes menjadors i el seguiment des dels diferents departament municipals és molt sensible amb aquest col·lectiu.
I ara arriba l’estiu, i molts d’aquests nens que amb les beques menjador tenien assegurats almenys un àpat tornen a estar en perill. Per això des de fa alguns anys, estem impulsant uns casals socials encaminats tant a oferir una atenció socioeducativa en els casos que ho requereixen com a cobrir necessitats d’alimentació.
Aquest any oferirem aquests casals els mesos de juliol i agost a 360 nens i nenes, i en els casos necessaris, amb el servei de menjador. Un d’aquests casals es desenvolupa al barri de Sant Ildefons gestionat pel Club Infantil i Juvenil de Sant Ildefons amb el suport de la Fundació Ayuda en Acción. Un altre és el Casal Can Pedró, organitzat per diferents entitats del barri del Pedró i Gavarra i que acull alguns nens i nenes amb dificultats.
Aquesta oferta es veurà complementada també amb altres campus i casals que fem a la ciutat seguint els criteris i les necessitats que es vagin produint. L’objectiu no és un altre que assegurar que cap nen de la nostra ciutat en situació de vulnerabilitat estigui desatès, perquè les nostres prioritats són i seran sempre les persones.
