Divendres vam acollir al Citilab una jornada, sota el paraigua de l’Aliança Cívica contra la Pobresa a Cornellà, que va contenir essencialment una part d’anàlisi i reflexió de les realitats de precarietat que ens està deixant la sortida de la crisi econòmica, i una altra amb la presentació de projecte i exemples de bones pràctiques que tenen lloc a la nostra ciutat.
L’economista Moisés Martín va venir a confirmar, amb dades i exemples, el fet que la sortida de la crisi ha generat una nova manera d’enfocar les relacions laborals que deixen molts assalariats en el llindar de la pobresa. De fet, està en dubte el concepte d’empresa amb treballadors assalariats. És cert que es generen llocs de treball, és cert que aquesta xifra és bona, però són més precaris i un salari regularitzat difícilment pot sostenir tota una família.
En definitiva, la reflexió ens ha de servir per entendre la situació i poder plantejar eines que ens ajudin a revertir la situació, i donant per suposats només els nostres propis recursos, el de la ciutadania, entitats i municipi.
Un ajuntament pot donar la impressió de ser un bon gestor, però alhora mantenir-se distant. I això és perquè tendim a quedar-nos amb allò que és visible, les obres, la neteja de carrers, l’enllumenat... I això és important, evidentment. Però és molt important també, tota la feina invisible que hi ha a sota. L’ànima de la ciutat, l’esforç i implicació de tota la gent de la ciutat. I en aquest punt, l’Ajuntament, més enllà de la gestió, del despatx, també ha de sumar.
Vam començar a lluitar contra la crisi el 2008, quan encara es negava que aquesta existís. Vam ser el primer ajuntament d’Espanya que va reservar un fons de contingència social. I vam tirar endavant el 2009 el primer Acord Social. Hi ha una feina invisible, a sota, que és fonamental per a la convivència, que cal construir dia a dia amb fets. I no podem baixar la guàrdia. Cal parlar de pobresa, en veu alta, i hem de seguir sumant.
