Avui em costa molt haver de parlar del Florenci en aquests moments de tristor, quan encara està a les nostres ments el seu comiat de la comunitat a la què va dedicar més de 70 anys de la seva vida. No era nascut a Cornellà, però si un enamorat de la ciutat que el va acollir. La història del nostre municipi, des de meitats del segle XX, no es pot escriure sense fer referències a la seva mirada i les empremtes que ens ha deixat. Les podem trobar en diferents indrets, tots ells relacionats amb la cultura, l'esport i el seu treball integrador, que ha contribuït, sens dubte, a la cohesió social de la societat cornellanenca.
Ja de ben jovenet les seves inquietuds i el seu compromís amb la ciutat el van fer entrar a la Creu Roja i treballar envers els valors de solidaritat i per la comunitat. Només cal fer una ullada a la seva trajectòria vital: soci fundador de la Unió Excursionista de Catalunya a Cornellà, impulsor de la Comissió de la Jordiada, organitzador del concurs de fotografia "Bernardí Fornals", responsable de la passejada "Tresquem per Cornellà", que pretén fomentar el coneixement del patrimoni i de la història de la ciutat; impulsor dels itineraris ‘Cornellà a peu’ o fundador de l'entitat L'Avenç.
No li agradaven els càrrecs però si els reptes, les responsabilitats i els compromisos. Amb ell es podia parlar de quasi tot, sempre amb un somriure i un to de veu amable. Una persona entranyable, dialogant, respectuosa i respectada per tots aquells que hem tingut l'oportunitat de conèixe'l i gaudir de la seva saviesa. Un gran conversador. He tingut la sort de poder compartir grans moments amb ell, recordaré molt especialment aquelles trobades que fèiem de tant en tant per parlar de Cornellà, de les seves inquietuds, de les seves propostes, dels seus suggeriments... Ho trobaré a faltar.
La ciutat li va reconèixer el treball amb la distinció del Premi d'Honor Ciutat de Cornellà 2009. La seva intervenció en aquell moment és un record inesborrable.
Fins no fa gaire encara participava en les caminades per Cornellà i volia ampliar la guia d'itineraris que va crear i impulsar.
Cornellà està de dol pel seu comiat, però en Florenci seguirà present entre nosaltres perquè el seu llegat el trobem en molts indrets del municipi. Estem tristos, però hem d'aixecar la mirada com ell feia. L'homenatge més gran que se li pot fer és recordar-lo com era, una persona entranyable i de gran humanitat. T’enyorarem Florenci!