25 de maig de 2020

L’educació mereix un finançament especial


Comentava en el meu anterior article que l’educació mereix un finançament especial, igual que s’han destinats recursos a altres àmbits socials i econòmics, i expressava la meva esperança que la Conselleria d'Educació del Govern de la Generalitat de Catalunya assumís aquest procés d’actuació i de minimització de l’impacte social negatiu de la COVID-19 en un àmbit de competència exclusiva.

Sóc conscient de les dificultats econòmiques i de la complexitat en la presa de  decisions que s’han d’adaptar a aquesta situació per garantir la protecció sanitària  i definir els  criteris per aplicar la distància de seguretat.  Però tenim tres mesos per davant, per situar l’educació al centre, i vetllar per
l’eficàcia del sistema educatiu adaptant-lo a les dinàmiques d’aquests nous temps.
A l’igual que el sistema sanitari ha arbitrat i mostrat capacitat de resposta i d’adaptació a les necessitats immediates, el sistema educatiu ha d’assegurar el dret a l’educació, construint mesures excepcionals, per garantir l’accés a una educació sense bretxes ni digitals, ni de coneixement, dissenyant l'àmbit curricular formatiu, planificant el condicionament d’espais i la dotació de nous recursos pedagògics en diferents àmbits, així com les noves dinàmiques relacionals amb la comunitat educativa, que conviuran amb el sistema durant els pròxims temps.
Hem manifestat que es mantinguin les beques menjador més enllà de la data de finalització de l’actual curs escolar, cal garantir la suficiència alimentària dels menors més vulnerables, com ho farà l’Ajuntament amb les famílies que des de la declaració de l’estat d’alarma està ajudant.
Els ajuntaments estem a l’expectativa, de com serà l’inici del curs escolar que depèn exclusivament de la Generalitat, i també com ens afectarà en la gestió de les escoles bressol: definició de noves ràtios que afecten als recursos humans, nous horaris, gestió dels serveis educatius i de suport, conciliació de les famílies, i increment del finançament per suportar la major despesa.
L’educació és coneixement, evita la ignorància i afavoreix la igualtat, permet desenvolupar les esperances i somnis d’una noia o un noi, no afrontar-lo implica desproveir als nostres infants i joves d’aquesta finalitat,  asfixiant la fraternitat i equitat, i retornar-nos a factors d’oportunitats sobre la seva accessibilitat només sustentats sobre desigualtats i divisions econòmiques i territorials. S’ha d’actuar amb responsabilitat, està en joc el futur de les generacions més joves i del conjunt de la societat.