Comentava
en el meu anterior article que l’educació mereix un finançament especial, igual
que s’han destinats recursos a altres àmbits socials i econòmics, i expressava
la meva esperança que la Conselleria d'Educació del Govern de la Generalitat de
Catalunya assumís aquest procés d’actuació i de minimització de l’impacte social
negatiu de la COVID-19 en un àmbit de competència exclusiva.
Sóc
conscient de les dificultats econòmiques i de la complexitat en la presa
de decisions que s’han d’adaptar a aquesta
situació per garantir la protecció sanitària
i definir els criteris per
aplicar la distància de seguretat. Però
tenim tres mesos per davant, per situar l’educació al centre, i vetllar per
l’eficàcia
del sistema educatiu adaptant-lo a les dinàmiques d’aquests nous temps.
A
l’igual que el sistema sanitari ha arbitrat i mostrat capacitat de resposta i
d’adaptació a les necessitats immediates, el sistema educatiu ha d’assegurar el
dret a l’educació, construint mesures excepcionals, per garantir l’accés a una
educació sense bretxes ni digitals, ni de coneixement, dissenyant l'àmbit
curricular formatiu, planificant el condicionament d’espais i la dotació de
nous recursos pedagògics en diferents àmbits, així com les noves dinàmiques
relacionals amb la comunitat educativa, que conviuran amb el sistema durant els
pròxims temps.
Hem
manifestat que es mantinguin les beques menjador més enllà de la data de
finalització de l’actual curs escolar, cal garantir la suficiència alimentària
dels menors més vulnerables, com ho farà l’Ajuntament amb les famílies que des
de la declaració de l’estat d’alarma està ajudant.
Els
ajuntaments estem a l’expectativa, de com serà l’inici del curs escolar que
depèn exclusivament de la Generalitat, i també com ens afectarà en la gestió de
les escoles bressol: definició de noves ràtios que afecten als recursos
humans, nous horaris, gestió dels serveis educatius i de suport, conciliació de
les famílies, i increment del finançament per suportar la major despesa.
L’educació
és coneixement, evita la ignorància i afavoreix la igualtat, permet
desenvolupar les esperances i somnis d’una noia o un noi, no afrontar-lo
implica desproveir als nostres infants i joves d’aquesta finalitat, asfixiant la fraternitat i equitat, i retornar-nos
a factors d’oportunitats sobre la seva accessibilitat només sustentats sobre desigualtats
i divisions econòmiques i territorials. S’ha d’actuar amb responsabilitat, està
en joc el futur de les generacions més joves i del conjunt de la societat.
